La reproducció que avui podeu veure correspon a un llibret que “el vigilante” repartia cada any, entre les cases del seu veïnat, per tal d’aconseguir unes propines durant les festes nadalenques.
Aquest llibret que avui us mostro és del 1958 i en ell, a més d’anuncis de l’època que us aniré mostrant en propers dies, hi ha tot d’informació útil de la ciutat: farmàcies, metges, taxis, horaris d’autobusos i trens, etcètera.
Aquest vigilant o sereno era una mena de vigilant de barri que cuidava del seu veïnat entre les 10 del vespre i les 6 del mati. Com a uniforme portaven una gorra de plat amb una jaqueta que canviaven per una mena de tabard a l’hivern, un fanal de mà i una mena de garrot, tot i que poc a poc van anar abandonant el fanal i el garrot.
Més antigament el vigilant portava un manyoc amb les claus de les cases que tenia que vigilar i picant de mans acudia i t’obria la porta. Cada vigilant tenia assignat un punt de parada en un lloc estratègic a fi de dominar el sector i en un lloc visible penjava el fanal, per tal que tothom sabés on trobar-lo, en cas de necessitat.
Records de Terrassa 
El nom popular d’aquest vigilant era “SERENO”.
Mes anys enrera, el vigilant cantaba l’estat del cel i l’hora que era… (las doce en punto i serenooooo), d’aqui li venia el nom de “sereno” El pal que portaba es deya zuzo o xuxo i el feia picar a terra quan caminaba perque tot-hom sabes que ja estaba de servei. Tanmateix cuidaba d’ajustar les portes del carrer de les cases que les tenian obertes, perque moltes cases deixaven les claus al pany del cancell, ¡i no passava res!. A casa deiem “si que es tard… ja passa el sereno” De vegades el fanalet era a la cantonada, pero el sereno estaba dromint dins un portal. També hi havia el faroler pero aquest era unaltre personatge que no ve al cas.