Feliç Nadal 2008

19 12 2008

Feliç Nadal

Feliç Nadal

Permeteu-me que us desitgi, a tots els que heu tingut la paciència d’aguantar aquest espai dels “records de terrassa” durant aquest any, un Bon Nadal i un millor any 2009 i que la crisi actual passi lo abans possible.

Gràcies a tots els qui heu col.laborat i espero que tingueu ganes de seguir un any més, que de records sempre n’hi ha de nous.

Anuncis

Accions

Information

5 responses

19 12 2008
Rafael

Gràcies i igualment !!!!!

19 12 2008
Ricard Font Serra

M’agrada el montatge del bloguero. Bon Nadal

20 12 2008
josep badrenas

BONES FESTES!!!

27 12 2008
Ricard Font Serra

EL BLOG
Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
des del blog contemplo el món,
un paisatge blògic d’harmonies.
Blogaires filen un ordit lliure
sense amo, sense patró, sense senyor.
Edito els apunts de la meva blogografia
i administro els mots deseixits.
Arrelats al cau virtual,
em cerquen i els cerco,
m’enllacen i els enllaço,
àvids conquerim l’espai de les muses,
catosfèriques contrades de llengua agosarada.
Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
des del blog percebo el flux
de les coses que passen,
l’empremta sangonosa que s’endú
els fulls del calendari.
Insereixo records, sensacions, il•lusions,
pixelats reflexos de l’enyor.
Arrelats al cau virtual,
bloguistes amb nom creen i inventen,
solquen versos amb plomes invisibles,
tinta binària tenyida de temps.
Perseverants bloguistes es revolten contra el tot,
combaten l’analògica hipocresia
que embruta el món real, massa sensible.
Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
el meu món és un blog,
el blog cap en un món.

27 12 2008
Ricard Font Serra

També voldria, felicitar el Nadal amb una poesia molt adequada per aquestes festes i que fa pensar molt:
Cant espiritual: Palau i Fabre
No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu,
que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis,
que arribo a creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto.
I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit?
¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi
si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d’amor més estranya i més dura!
Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí.
Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te:
Ets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s