Ultramarins
Bé amics, avui us explicaré la visita a un espai del que em va costar marxar, el “Colmado o Tenda d’Ultramarins” de Salàs. El primer que cal destacar és l’espai que tenen destinat a mostrar el perquè s’anomenaven tendes d’ultramarins a questes botigues. Tota una paret de la botiga està plena de caixes de llauna, envasos, ampolles i cartells de propaganda on es mostren els productes que venien de països llunyans i que per demostrar que no eren d’aquí utilitzaven imatges d’indis, negres o d’animals exòtics.
Segons ens explica el guia, un dels objectius de la col·lecció és intentar recuperar la memòria iconogràfica d’un temps on la publicitat comercial, en forma de cartells o dels envasos dels productes de consum, va ser molt important per a l’educació visual dels ciutadans.
A la tenda destaquen la riquesa d’alguns dissenys d’envasos i de cartells en els que podem gaudir de dissenys modernistes o d’art déco, sense oblidar-nos dels dissenys de l’època franquista. De tots ells, us recomano un cartell d’anís del mono realitzat per el pìntor Ramon Casas i un altra de la seva competència d’anís del tigre i en el que podreu observar la curiositat de que en el seu logotip presenta un tigre menjant-se un mono. Un clar exemple de publicitat deslleial de fa bastants anys.
Però de tot el que hi ha, que és més del que us podeu imaginar, destacaré un simple xiclet Bazoka perfectament conservat (record que ja varem comentar en el seu dia i que si voleu rellegir ho podeu fer fent click aquí). També hi trobareu tot tipus de papers de wàter com el paper “El Elefante” (també poder fer click aquí i llegar un record on en parlàvem), pots amb sobrets de “Lithines”, tot tipus de cubets de caldo (Magi, Gallina Blanca, …), desinfectants com el Zotal, xocolates com la de la marca Ametller, els tints Iberia, pots de Phoscao, ampolles de lleixiu “La Victoria” (en clara al·lusió a la victòria de les tropes franquistes), detergents com l’Omo, Ese o Raky, pots de perfums i colonies per la venda a granel, etc…
Si voleu saber-ne més us recomano aquest enllaç. http://salas.ddl.net/boer/ca/centre_final.html on trobareu informació dels horaris I dels preus de les visites guiades. I ja ho sabeu aquesta és una visita que no us podeu perdre.
Records de Terrassa 
Recordo un acudit relacionat als detergents Ese y Omo, de quan Pilat mostra a Jesús azotat al Poble i diu Ecce Homo.
Recordo que a la fàbrica, per anar de vacances d’estiu, després de netejar la quadra, amb una regadora esparciem zotal a tot el terra.
Jo vaig sovint a Sort, i passo pel trencall de Salàs de Pallars, però mai se’m havia acudit anar-hi, ja que creia que no hi havia cap cosa d’interès. Ara, gràcies a les vostres aportacions, ja tinc un motiu per arribar-m’hi i passar-hi un dia ja que en aquest tipus de museus, els que ja tenim una edat, sempre hi trobem records que ens transporten a la nostra joventut. Moltes de les coses que enumeres, formen part d’aquests records.
Diumenge passat vaig anara visitar el poble i els museus de Salas de Pallars.
Realment va ser una visita molt interessant. Vaig tenir ocassio de retrobarme amb moltes de les coses que a la meva infantesa formaven part de la vida diaria de la gent. Molt interessant la oficina de farmacia, l’estanc i sobre tot la tenda d’ultramarins o hi ha de tot, sense menystenir la barberia, el bar i el conjunt històric que forma tot el poble. Gràcies per la teva suggerència. Va ser un mati de diumenge molt ben aprofitat, malgrat que plovisquejava lo qual no va ser obstacle per gaudir de la visita guiada. El guía, molt ben documentat i molt amable, va personalitzar-nos les explicacions a mida de les nostres preguntes…. Ah!! i al final, un bon dinar a la fonda Bertran. Gràcies.
Una visita que hauria de ser obligatoria. Per recordar la vida d’abans i que els joves ho sapiguen apreciar a través de vells productes quotidians.
La visita es completa molt bé dinant a la fonda Bertran, on possiblement fan els millors canelons de Catalunya.