Un invent terrassenc desconegut: el “motor Ribas”

29 09 2009

motor ribasUn conegut rellotger de Terrassa, de principis del S. XX, anomenat Pablo Ribas i Borrell va presentar l’any 1904 un motor inventat per ell mateix i construït als tallers de maquinaria dels Srs. Abelló i companyia.

El motor en qüestió deuria ser una curiositat ja que, segons explica el mateix senyor Ribas, donant-li mitja hora de corda funcionava ininterrompudament durant dotze hores, de tal manera que no necessitava cap combustible ni cap força animal pel seu funcionament.

Segons indica, aquest invent podia ser útil per produir llum pels carrers o per les bombes extractores d’aigua dels pous, entre altres aplicacions.

La presentació es va fer en una finca del carrer egara del barri de sant Pere i sembla ser que mai més s’ha sabut que va passar amb aquest invent, del que se’n va fer ressò les publicacions d’aquells anys, tal i com podem veure en un retall del diari “La Comarca del Vallés” del 18 d’agost de 1904.

Anuncis




La premsa als anys 50 i 60 (2)

24 09 2009

tele/expres

tele/expres

Per la meva part vull afegir a la llista del post anterior un dels diaris que recordo que a casa es comprava bastant sovint i que portava per nom el “Tele/Exprés” i que es va editar del 1964 al 1980.

Recordo que en alguns quioscs també s’hi podien trobar altres títols de diaris del movimiento, com per exemple “Arriba”, “El Alcazar” o els madrilenys “Ya”, “ABC”, “Madrid”, “Informaciones” i “El Pueblo”.

El professor “Genaro Castilla” de l’escola Social, i del que en vaig parlar en un anterior post, recordo que sempre comprava l’Alcazar i quan el veia a casa seva sempre pensava com podia una persona llegir aquesta mena de diari de caire tant franquista i anticatalanista.

tarrasa deportiva 1914També recordo que en l’àmbit esportiu es podien comprar el “Marca” (1942-….), el “Mundo Deportivo” (1906-….), l’“As” (1967-….), el “Dicen” (1952-1985) i en l’àmbit local la curiositat del “Tarrasa Deportiva” que va tenir una curta vida, primer l’any 1914 i desprès en un almanac amb el mateix nom, publicat l’any 1957.

el alcazar arriba informaciones dicen mundo deportivo

tarrasa deportiva 1957 cabecera-diario-el_pueblo






La premsa als anys 50 i 60 (1)

22 09 2009

hoja del lunes

hoja del lunes

Un nou record de l’amic “Badrenas”: Avui m’ha vingut a la memòria el funcionament de la premsa –d’alguna premsa- de fa uns quants anys (50’s i 60’s). En aquells temps hi havien diaris del mati i diaris de la tarda i els dilluns els diaris no publicaven les seves edicions habituals ja que el diumenge les redaccions feien festa.

Els diaris que més recordo són: La “Vanguardia Española” (1881-….), que és la mateixa d’avui, però convinentment democratitzada, “La Solidaridad Nacional” (La Soli) diari falangista (1939-1979), “El Correo Catalán” (1876-1985), “El Noticiero Universal” (El Ciero) (1888-1985), “El Diario de Barcelona” (El Brusi) (1792-1994), “La Hoja del Lunes”(1925-1982), el “Tarrasa Información” (1953-….), abans anomenat “Tarrassa” (1939-1952) en l’àmbit local … i d’altres que no recordo, ja que no llegia masses diaris en aquells anys.

Si que recordo que els diaris es venien al carrer. Els venedors de diaris eren normalment xicotets que es treien les seves primeres “peles”, o sigui, el seu primer treball remunerat. Pel carrer, concretament recordo la zona del portal de Sant Roc, cridaven el nom del diari que venien, i a vegades el titular gran de portada, normalment per compte d’algun quiosc de la zona, i els transeünts els hi compraven, es a dir, portaven el producte al carrer on hi passaven els potencials compradors, amb el que milloraven de forma sensible el numero de diaris venuts.

noticieroEls del mati, els venien a primera hora, bastant de matinada, i els de la tarda, els venien des de mitja tarda; aquests eren “El Noticiero” i “La Prensa”. Els xavals cridaven “!!!Ciero, la prensa, con la lista de la Loteria!!!! Era una cantarella urbana molt familiar.

Els dilluns com que no sortien les edicions dels diaris habituals, i l’Associació de la Premsa, publicava “La Hoja del Lunes” que també es venia, com els altres, al carrer. En aquest cas, els venedors cridaven ¡!!La hojaaa!!! Llavors els diaris valien un duro” (uns 3 cèntims d’euro actuals).

vanguardia brusi correocatalan solidaridad tarrasa informacion 1953 tarrasa 1940





Records de Can Guitard de la Riera

18 09 2009

can guitard masia

can guitard masia

Avui us explico uns records de l’Emilia i l’Antonio Crusellas sobre la masia de Can Guitard de la Riera.

Aquesta masia és molt antiga i ja la trobem documentada, amb el nom antic de Mas Molins o dels Molins, des del 1239. Amb el nom de Guitard apareix per primer cop al S. XIV i amb el nom actual consta des del S. XVII. El 1558 figura com a propietari en Benet Guitard i el 1455 un tal Molins. L’any 1920 apareix com a propietari en Emili Solar Anglada, llavors alcalde de Terrassa i actualment crec que pertany a la família Masdefiol.

font de sant jeroniActualment la masia està deshabitada i els seus voltants descuidats, ja no en queda pràcticament rés del seu antic esplendor. Només conserva el que es coneix com a “barri” (un espai tancat que dona protegeix l’entrada a la masia), un campanar i penell a la cresta de la façana, un antic rellotge de sol molt malmès, una font romàntica en un espai que antigament havia estat enjardinat, just davant de l’entrada de la masia, unes grans basses d’aigua i uns plafons de ceràmica amb “deu vos guard” a la façana i de Sant Jeroni a la paret exterior (bastant deteriorats). Sembla ser que aquesta ceràmica exterior formava part d’un font en la que hi podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.

Els records dels Creus són de quan la seva família tenia arrendada un mas que pertanyia a Can Guitard i que estava situat just on avui hi ja la fabrica Veiga. El mas estava situat al capdevall d’una carretera arbrada que tot travessant la riera anava de la carretera de Terrassa a les Fons fins a la masia pairal.

La font

La font

Recorden que la casa era petita, tenia un menjador, la cuina i dues habitacions, però en canvi disposava d’una granja amb 100 porcs i molt aviram. Diuen que la granja la portava un tiet seu, anomenat Ramon i que vivia amb la seva mare, que no podia caminar. Ells hi van estar de petits i recorden el camí en carro que els portava de Terrassa a la granja i les aturades que feien al burot d ela carretera de Rubí per pagar l’entrada dels productes a la vila. La granja els va ajudar a suportar els anys de la guerra civil i la gana que es va passar a la nostra ciutat, però al Sr. Ramon un dia li va tocar anar al front i ja no va tornar i la granja es va tenir que deixar.

Un dels records que més li ha quedat gravat a l’Emilia és un fet que no he pogut datar, tot i que és segur que va passar abans de la guerra: explica que ella recorda que un dia al burot de la carretera de Rubí hi van haver 2 morts i a la ciutat hi va haver un gran aldarull per aquest fet (si algú en sap alguna cosa més, agrairia que ens ho expliqués).

anunci canguitart riera 1915Finalment us mostro un anunci del 1915 on podeu apreciar tot el que es venia a Terrassa procedent de Can Guitard.





Ca la jardinera, al carrer de Viveret

16 09 2009

pexos colorsVaig néixer a la part de dalt d’aquest carrer que avui porta per nom carrer del Viveret i crec que el nom d’aquest carrer està mal escrit,  ja que hauria de dir-se carrer de Mas Viveret o carrer del torrent d’en Viveret, que era el nom tant del mas que ocupava uns terrenys just on avui s’hi ha construït una nova escola com del torrent que tenia el seu origen a la Creu Gran i que, després de recollir les aigües del rentador comunitari del capdamunt del carrer de Baldrich, anava a parar a la clota d’en Viveret, zona on ara hi ha el col·legi Bisbat d’Ègara, prop del mas Viveret (del qual agafava el nom el torrent). Després de passar la carretera de Montcada, s’ajuntava amb el torrent del Salt a l’altura de la fàbrica Sala i Badrinas.

Recordo que de petit anava a aquest mas, que nosaltres popularment anomenaven com a “ca la jardinera“, a pescar-hi peixos, doncs tenia una mina d’aigua abundosa que anava a parar a una bassa molt gran, sempre plena de peixos de colors. Potser aquest fet ha estat culpable de que sempre hagi tingut una petita bassa amb peixos, tant al pati de casa dels meus pares com a la terrassa del pis on actualment visc. Els peixos els pescava amb un fil de pescar, un parell de ploms, una boia, un ham petit i boletes de pa com a esquer.

Sempre que s’enruna una d’aquestes velles masies que perduraven al bell mig de la ciutat crec que perdem un xic de la nostra identitat. No entenc perquè es protegeixen certs edificis i d’altres es deixen perdre.

tallers abelloFent un breu apunt històric cal indicar que aquest carrer de Viveret antigament s’havia anomenat carrer de l’Auxili, en referència a que en aquest carrer i en uns locals propietat d’un regidor anomenat Isidre Abelló s’hi guardaven unes bombes d’aigua (adquirides el 1878) i que servien per poder apagar els incendis de la Vila.





El rock a Terrassa als anys 60 (4)

14 09 2009

concurs 1967

concurs 1967

Seguint la moda dels concursos musicals, que en aquells anys eren molt populars, el diari “Terrassa información” va voler organitzar un primer concurs de conjunts terrassencs de música moderna.

els botxins 29-4-67El concurs es va convocar pel dia 23 d’abril de 1967, diada de Sant Jordi, i els guanyadors van ser el grup Botxins amb 132 punts, seguits pels Bárbaros amb 60.

El següent concurs que es va organitzar (per l’agost de 1968) era per premiar el conjunt més popular i els guanyadors van ser “Los Bárbaros”. Cal destacar que en aquest concurs van participar més de 40 conjunts, el que dona una idea del fenòmen musical que es vivia, a Terrassa, en aquells anys.

los barbaros conjunto mas popular 6-1967 els botxins 5-1967





El rock a Terrassa als anys 60 (3)

12 09 2009
the spiders 1967

the spiders 1967

D’altres grups a destacar del panorama terrassenc dels 60 són, els Spider’s, els Garnet Jackets, els Jolis Boys, els Yack’s, els Sonámbulos, els Llumins, els Bárbaros, els Talps, els Rostros, els Botxins, els Butsins, los Dukes i com a curiositat els Egar’s, suposo que en el seu nom van intentar jugar amb la paraula egara.
Cal indicar que no tots els grups esmentats feien rock de la mateixa manera, més aviat feien música variada, des del jazz-rock (Sonámbulos) , a la música estil Beatles (Folls), o a la música més ye-ye (Garnet Jackets) i, fins i tot, a l’estil més dur tipus Stone (Bárbaros).

garnet jackets 4-1967 los sonambulos 7-1967 els llumins 4-1967 jolis boys 10-1967 los dukes 3-1967

Nota: hem rebut una comunicació d’en Josep Loredo, músic a la Cobla La Principal d’Olot, i ens diu que te un blog dedicat a formacions musicals de Catalunya, bàsicament Cobles, Orquestres, Orquestrines, i algun Conjunt.
I que concretament ens recomana aquesta entrada que la veritat és que aporta informació de valor que té a veure amb aquest article (us recomanem que la visiteu):

TERRASSA (2): LOS LORD’S i LOS DUKE’S:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/TERRASSA%20%282%29