Visita a les ”botigues museu” de Salàs de Pallars (3)

17 08 2009

Ultramarins

Ultramarins

Bé amics, avui us explicaré la visita a un espai del que em va costar marxar, el “Colmado o Tenda d’Ultramarins” de Salàs. El primer que cal destacar és l’espai que tenen destinat a mostrar el perquè s’anomenaven tendes d’ultramarins a questes botigues. Tota una paret de la botiga està plena de caixes de llauna, envasos, ampolles i cartells de propaganda on es mostren els productes que venien de països llunyans i que per demostrar que no eren d’aquí utilitzaven imatges d’indis, negres o d’animals exòtics.

Segons ens explica el guia, un dels objectius de la col·lecció és intentar recuperar la memòria iconogràfica d’un temps on la publicitat comercial, en forma de cartells o dels envasos dels productes de consum, va ser molt important per a l’educació visual dels ciutadans.

colmado salas3colmado salas2A la tenda destaquen la riquesa d’alguns dissenys d’envasos i de cartells en els que podem gaudir de dissenys modernistes o d’art déco, sense oblidar-nos dels dissenys de l’època franquista. De tots ells, us recomano un cartell d’anís del mono realitzat per el pìntor Ramon Casas i un altra de la seva competència d’anís del tigre i en el que podreu observar la curiositat de que en el seu logotip presenta un tigre menjant-se un mono. Un clar exemple de publicitat deslleial de fa bastants anys.

colmado salas6colmado salas4Però de tot el que hi ha, que és més del que us podeu imaginar, destacaré un simple xiclet Bazoka perfectament conservat (record que ja varem comentar en el seu dia i que si voleu rellegir ho podeu fer fent click aquí). També hi trobareu tot tipus de papers de wàter com el paper “El Elefante” (també poder fer click aquí i llegar un record on en parlàvem), pots amb sobrets de “Lithines”, tot tipus de cubets de caldo (Magi, Gallina Blanca, …), desinfectants com el Zotal, xocolates com la de la marca Ametller, els tints Iberia, pots de Phoscao, ampolles de lleixiu “La Victoria” (en clara al·lusió a la victòria de les tropes franquistes), detergents com l’Omo, Ese o Raky, pots de perfums i colonies per la venda a granel, etc…

colmado salas5Si voleu saber-ne més us recomano aquest enllaç. http://salas.ddl.net/boer/ca/centre_final.html on trobareu informació dels horaris I dels preus de les visites guiades. I ja ho sabeu aquesta és una visita que no us podeu perdre.





Visita a les ”botigues museu” de Salàs de Pallars (2)

14 08 2009

farmacia

farmàcia

farmacia salas2farmacia salas3Ja us vaig dir en l’anterior post que us parlaria d’alguns records de la visita a les “Botigues de Salàs” i començaré per la primera que varem visitar i que va ser la farmàcia. Destacaré només uns quants petits detalls, com per exemple “l’aigua de Carabaña” que de petit ens donaven per purgar-nos, les capses de llauna de les primeres pastilles “Joanola”, el “ungüent de la serp” que el meu sogre m’explicava que oferien els xerraires durant la fira de Terrassa,  el “Cerebrino Mandri” que fèiem servir pel mal de cap, la llet en pols “Pelargon”, el “Linimento Sloan” pels dolors,…

Barberia

barberia

Desprès hem visitat la barberia i aquí el primer record que tens és olfactiu ja que l’olor del “Floid” hi es present en tot moment. D’aquest espai destacaré un petit estri que servia per esmolar les fulles d’afaitar (les Gillette, Palmera, Iberia,…) i que era igual que el que tenia a casa el meu avi. També em va cridar l’atenció un anunci de “Beter la mano negra” un producte que a casa n’havia sentit parlar però que mai havia vist. I per demostrar la perfecció en l’ambientació d’aquests espais podem fixar-nos que en un racó de la barberia hi ha un munt de revistes, diaris i còmics d’època, que servien per distreure l’estona als qui ens teníem que esperar a que ens toqués el torn de pelar-nos, encara que fos a l’estil “Marcelino” que és el que a mi em feien portar quan era petit.

cafeteria

cafeteria

cafe salas2El tercer establiment que varem visitar va ser la cafeteria i és una meravella veure com ha pogut recrear tant bé l’ambient d’aquest espai. Aquí hi trobareu un antic futbolí, una barra de bar amb antigues aixetes per servir la cervesa, un munt d’antigues ampolles de refrescs o licors com la prohibida “absenta”. Per cert, us recomano que demaneu que us ensenyin l’ampolla original del “Trinaranjus”, us emportareu una sorpresa. Les taules del bar de marbre em van fer recordar les partides de domino que feia el meu avi a “Cal Estellador” de Terrassa. Ell deia que a sobre del marbre les fitxes de domino és remenen millor. Les taules si us hi fixeu veureu que porten propaganda impresa i en una d’elles podreu llegir “Anís Infernal, el peor del mundo”  que és una curiosa manera de difreneciar-se de la competència.

Deixaré pel darrer post la vista a la “joia de la corona”, la tenda d’ultramarins i colonials.





Visita a les ”botigues museu” de Salàs de Pallars (1)

11 08 2009

matamosques flit

matamosques flit

Avui us vull recomanar, a tots els qui us agrada recordar coses, una visita que no us podeu perdre. Es tracta de les “botigues – museu” de Salàs de Pallars, un bonic poble carregat d’història que es troba a prop de Tremp.

A Salàs hi podeu gaudir d’una bona passejada pel seu nucli antic que conserva el seu traçat medieval amb 3 torres de defensa i les seves antigues portes d’entrada, però el més destaca és el “carrer de les Eres”, un lloc on trobareu unes construccions úniques a Espanya, un lloc que es va crear específicament per poder tancar els milers de mules que s’hi aplegaven en el mercat d’animals de “peu rodó” més important de la península.

tub atrapamosques

tub atrapamosques

Però el motiu d’aquest record és que a Salàs trobareu la reconstrucció d’alguns establiments tal i con eren en la primera meitat del segle XX. Hi trobareu un establiment d’ultramarins i colonials, una barberia, un cafè i una farmàcia, a més d’un Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç amb d’una sala d’exposicions monogràfica, dedicada aquest any a les mosques i als estris que s’han fet servir al llarg dels anys per intentar matar-les, des del famós DDT al Flit (a casa encara li diem flit als aerosols que fem servir per matar les mosques), tot passant per l’Orion, Fogo, Excelsior, Cruz Verde o els “tubs atrapamosques” que recordo haver utilitzat i que consistien en una mena de tires de paper engomat que anaven dins d’un tub i es penjaven del sostre. En aquests papers hi quedaven enganxades les mosques i mosquits que s’hi acostaven.

Us puc assegurar que aquesta visita us transportarà uns quants anys enrere, ja que hi ha tot el que pugueu recordar i algunes coses que segur ja teníeu mig oblidades. Vull destacar que les explicacions que es donen en la visita guiada són molt interessants i estan pensades per fer-vos reflexionar de com han evolucionat els productes, els envasos i la publicitat al llarg dels anys.

Tot això ha estat possible gracies a la paciència i la dedicació d’en Francesc Farràs un historiador que durant molts anys ha aplegat un gran nombre d’objectes i productes i amb ells ha sabut creat un museu dels records, perquè així crec que s’hauria de dir, i que és tant especial que hauria de ser una obligació per tothom de visitar-lo. Ell ha aconseguit fer de les coses quotidianes quelcom d’especial i a més d’una forma real, amb productes, estris, mobles i espais reals que es poden tocar i que no són reproduccions. En el proper post us explicaré alguns dels records que vaig tenir durant la visita.








%d bloggers like this: