Anuncis de fa 50 anys (IV): Colon i Bambi

El primer anunci d’avui és per un popular establiment de mobles, en el que segurament un dia o altra hi heu entrat, encara que fos per tafanejar. El meu record personal és per uns sillons de bastiment de fusta que els pares van comprar als anys 80 i que un cop posats al menjador ocupaven tant que quasi no quedava lloc per moure’s. Això si, recordo que eren molt còmodes.

L’altra és d’un popular establiment de joguines del carrer “muslarol” (a veure qui esbrina a quin carrer correspon en l’actualitat?).

Anuncis de fa 50 anys (III): Armengol i Cardellach

Seguim la col·lecció: El de cal Armengol, anomenat popularment “el blau” és conegut de tothom i l’altra, el dels magatzems Cardellach, suposo que deu ser el de que s’anomenava popularment com “cal 95” i es que, segons diuen, tenia un apartat on es venien productes tots al mateix preu: 95 cèntims (una mena de precursor de les botigues del “tot a cent”).

Anuncis de fa 50 anys (II): Izquierdo i Casarramona

Avui un dels anuncis és de cal Izquierdo i cal dir que, en el lloc on hi havia la “Renault”, avui hi ha Motor Munich amb la marca “BMW” i “Mini”. Segons m’han explicat els meus avis, els de cal Izquierdo els van comprar la casa on vivien al carrer del Pare Font per poder-hi construir els tallers, però com que aquests familiars ja són morts no us en puc explicar gaire cosa més, tant sols que en aquesta casa hi tenien un negoci de venda d’espardenyes.

De la Vda. Casarramona no en recordo rés, però m’agradaria molt que sialgú en sap quelcom que ens ho expliqui.

Anuncis de fa 50 anys (I): Gorina i Paloma

Fa temps que no poso anuncis en aquest blog i com que en el seu dia sembla que van agradar, us torno a presentar algunes mostres d’anuncis, apareguts ara fa uns 50 anys.

Us deixo al vostre criteri els comentaris que hi vulgueu posar si és que algun d’ells us aporta algun record. En aquest cas tal i com diuen els comentaris, els dos establiments encara existeixen.

Les entitats esportives l’any 1958

Avui he trobat en una vella guia de la ciutat una llista de les entitats esportives de l’any 1958 (justament fa 50 anys).

Com podreu comprovar algunes encara existeixen i d’altres han passat a millor vida. N’hi ha de ben curioses, com el “Vespa Club”, la “Juvenesca” o el Club “Kubalas”. Fixeu-vos també amb el telèfon de només quatre xifres que existia en aquells anys.

El nom dels carrers també és digne de resaltar (Avda. Caudillo, Quemada, Fuentevieja), en fi que eren uns altres temps.

La Cambra de Comerç i el Sr. Trenchs

Aquest festes de Nadal es va produir el decés del Sr. Ramon Trenchs, anterior president de la Cambra de Comerç de Terrassa i per això dedico avui aquest post a recollir la història del inici de l’entitat. Si algú vol saber quelcom més del Sr. Trenchs, li recomano aquests links:

http://terrassablogdiari.blogspot.com/2007/12/un-discret-terrassenc-illustre.html i també a: http://www.elsocial.org/terrassencs/terrassencs1985trenchs.htm

Història de la Cambra: Degut a una reforma de la tarifa del subsidi industrial, el ministre d’hisenda Sr. Camacho va voler reconstruir el Gremi amb un Reial Decret. Davant d’aquesta situació, la major part dels industrials de la ciutat es van reunir i van decidir estudiar la constitució d’una Cambra de Comerç a Terrassa. Pocs dies desprès es va constituir ja la Cambra de Comerç, instal·lant-se inicialment en el mateix local que ocupava llavors d’Institut Industrial.

El primer butlletí de la “Cambra de Comercio” es va publicar el 31 de juliol de l’any següent, essent president el Sr. Jacint Bosch i Curet. La foto correspon a l’actual seu de la Institució que, a més, crec recordar, que és la segona Cambra de Comerç més antiga de Catalunya.

La “torna” de “cal forner”

Avui he anat a comprar una “baguette” de pa i quan he preguntat quan pesava la peça que m’han ofert, m’han dit que era de mig quilo. Quan he arribat a casa l’he pesada i feia poc més de 350 grams.

I ha estat en aquell moment en que m’he recordat que de petit, quan anava a comprar el pa amb la mare, el forner de “Cal Ros”, al carrer Topete, sempre pesava la peça i tallava un boci de pa fins a completar el pes que li havíem demanat.

Aquest boci de pa li dèiem la “torna” i recordo que mai arribava a casa, ja que aprofitava per menjar-m’ho durant el camí, i és que jo sempre he estat bastant panarra. Us imagineu ara demanant la “torna”? Ens haurien de donar una barra sencera …

El “Pumby” a cal Grau

De petit m’agradaven molt els tebeos i, entre aquests, recordo molt especialment una publicació que es deia “Pumby” de la que en guardo uns quants exemplars. Avui fullejant-los he trobat aquest especial de Nadal i reis del 1966 i m’ha semblat adient publicar-lo coincidint amb aquestes dates.

El dibuixant del personatge era un tal José Sanchis d’origen valencià, nascut el 1932 i crec que encara és viu. La revista Pumby va aparèixer per primera vegada l’any 1955 i va durar fins el 1984.

El preu de la revista en aquells anys era de 8 ptes, tot i que els especials costaven una mica més. La majoria de còmics els comprava a Cal Grau, una llibreria única tancada l’any 2007 , just quan tenia que celebrar el 75 aniversari de la seva inauguració l’any 1932. Anunci publicat el desembre de 1932 (per cert, fixeu-vos amb el nom de carrer a l’època de la república …)

I a vosaltres, quins tebeos us agradaven més?

El penó de la molt il•lustre ciutat de Terrassa

Si aneu a l’Ajuntament, podreu observar en una de les sales principals, una bandera de color granat, guardada en una vitrina. És el penó de la ciutat.

En un dels seus extrems veurem una llaçada amb una medalla, és tracta d’una condecoració, anomenada Corbata de l’Ordre d’Alfons X el Savi, que li va ser atorgada a Terrassa per la seva tasca cultural.

El títol de ciutat ens el va atorgar el rei Alfons XII l’any 1877 i el títol d’excel·lència ens el va donar la Reina mare Maria Cristina, regent el 1894 en nom d’Alfons XIII.

La darrera concessió com a “Molt il·lustre” ens la va donar el mateix Alfons XIII l’any 1909. Per això ara podem dir que som de la “excel·lentíssima i molt il·lustre ciutat de Terrassa”

El tren vertebrat un somni no reixit

A Terrassa sempre hi ha hagut projectes que han quedat en somnis d’algun il·luminat i d’aquests, potser un dels més curiosos ha estat el projecte de construcció d’un tren vertebrat aeri que fes les funcions de “metro” urbà.

En un ple de l’Ajuntament del dia 7 d’abril del 1971 es va aprovar el projecte d’un tren aeri vertebrat, projecte presentat per l’Andreu Fresnadillo, aleshores tinent d’alcalde de la ciutat. El projecte venia avalat per l’enginyer Dr. Goicoechea que era l’inventor del conegut Talgo.

Es tractava d’un tren que circulava sobre neumàtics per tal d’esmorteir el soroll i seria elèctric per tal d’evitar la contaminació. El tren finalment s’aguantaria sobre unes columnes per sobre dels principals carrers de la ciutat i que aniria, inicialment, des dels Grups de Sant Llorenç fins la Plaça del Doctor Robert. Aquest projecte inicial tenia un pressupost de 26 milions.

Cal dir que el projecte no es va concretar, quedant com una mena de “llegenda” urbana que sembla que finalment pot esdevenir una realitat amb el proper “metro” terrassenc. Aprofitem aquestes dates per demanar als reis d’orient que ens el portin sense gaires retards.