Riuades del 62 (… i continua 10)

6 04 2009
franco visitant una fàbrica

franco visitant una fàbrica

Avui parlem de les ajudes que es van rebre, ja que les mostres de solidaritat van ser nombroses i van arribar d’arreu del món, tot i que en alguns casos es van intentar amagar des del règim franquista, com va ser el cas d’en Pau Casals que va intentar tornar a Catalunya per oferir diverses audicions del “Pessebre” a benefici dels damnificats i el govern franquista no ho va permetre.

Radio Terrassa va obrir una subscripció popular i va reunir 1.194.306 pessetes, Radio Nacional una altra que va aconseguir 11 milions i la de Radio Barcelona que va superar els 30 milions, tot i que aquestes anaven destinades a ajudar la totalitat de les poblacions afectades.

El Govern civil va centralitzar la recollida de diners i el 6 d’octubre va anunciar que s’havien reunit un total de 134 milions de pessetes, provinents de les subscripcions abans esmentades i d’altres entitats que van fer aportacions milionàries, com la del banc d’Espanya (10), la Delegació Nacional de sindicats (8), l’INI (7), treballadors d’empreses de Barcelona per subscripció popular (8), Ajuntament de Barcelona (2), Diputació (2), Alava (2), Perpinyà (1,5) entre moltes d’altres.

De l’estranger podem destacar l’aportació del rei Balduí de Bèlgica (100 mil francs), el Consolat d’Oran (200 mil francs), el Cardenal de New York (10 mil dòlars), la colònia espanyola de Santo Domingo (100 mil dòlars), el govern francès (150 mil francs), entre altres.

A títol personal podem destacar el pare del rei, el comte de Barcelona (1 milió), el Papa Joan XXIII (mig milió), el pintor Salvador Dalí (50 mil pessetes i un quadre per una subhasta). Per cert en aquesta subhasta es van reunir quadres de Tàpies, Miró, Picasso, Matisse, etc…

De Terrassa vull destacar les aportacions de La Cambra (200 mil), Caixa Terrassa (100 mil) i de Barcelona els funcionaris de la Diputació (165 mil) la Colònia italiana de Barcelona (122 mil) o el Gremi de Tocinaires (114 mil) per citar les més curioses.

Els estudiants de l’Escola d’Enginyers van renunciar al seu viatge de fi de curs i van aportar els diners que tenien per pagar-lo (64 mil) i el mateix general Franco va decidir adoptar els municipis afectats i va aportar 5.000 pessetes en nom de cadascun dels seus nets (gran ajuda!). Aquest post tindrà continuïtat…

Anuncis




La Cambra de Comerç i el Sr. Trenchs

15 01 2008

Edifici actual de La Cambra Aquest festes de Nadal es va produir el decés del Sr. Ramon Trenchs, anterior president de la Cambra de Comerç de Terrassa i per això dedico avui aquest post a recollir la història del inici de l’entitat. Si algú vol saber quelcom més del Sr. Trenchs, li recomano aquests links:

http://terrassablogdiari.blogspot.com/2007/12/un-discret-terrassenc-illustre.html i també a: http://www.elsocial.org/terrassencs/terrassencs1985trenchs.htm

Història de la Cambra: Degut a una reforma de la tarifa del subsidi industrial, el ministre d’hisenda Sr. Camacho va voler reconstruir el Gremi amb un Reial Decret. Davant d’aquesta situació, la major part dels industrials de la ciutat es van reunir i van decidir estudiar la constitució d’una Cambra de Comerç a Terrassa. Pocs dies desprès es va constituir ja la Cambra de Comerç, instal·lant-se inicialment en el mateix local que ocupava llavors d’Institut Industrial.

El primer butlletí de la “Cambra de Comercio” es va publicar el 31 de juliol de l’any següent, essent president el Sr. Jacint Bosch i Curet. La foto correspon a l’actual seu de la Institució que, a més, crec recordar, que és la segona Cambra de Comerç més antiga de Catalunya.





El pantà de la Xuriguera

19 06 2007

Pantà de la Xuriguera El 1897, la Mina, La Cambra i l’Institut Industrial van signar un acord per la construcció d’un pantà que garantís el subministrament d’aigua a la ciutat i ajudés al procés d’industrialització de la ciutat. Les obres foren inaugurades el 1902 i el nou pantà anomenat de la Xuriguera tenia un mur amb una amplada de 40 m. A la base i 5 a la part superior, amb 119 m de llargada i 42 d’alçada màxima, i amb un volum de 1 milió de metres cúbics. Durant el febrer del 1944 unes fortes pluges van afectar la regió.

El pantà era ple a vessar, quan la nit del 24 de febrer va esberlar-se el mur. Més d’un milió de m3 s’escolaren per la riera de Gayà causant gran quantitat de d’anys materials i vuit morts. Les causes de l’esfondrament van ésser defectes en les obres de fonamentació, mala qualitat dels materials emprats i deficiències en el sistema de sobreeiximent.

La pèrdua del pantà hauria suposat un greu problema per la ciutat, si l’any anterior no hagués estat inaugurada la instal·lació que abastia Terrassa d’aigua del Llobregat. Foto (Arxiu Tobella)