Auto-escola Carreras i el Velomotor

27 02 2008

autoescola carreras Continuant amb el tema de les auto-escoles, avui he triat un anunci de l’auto-escola Carreras, tant o més coneguda que la Solsona i que avui encara trobem amb el nom de “Gestoria Carreras” a la Plaça del Progrés, 14 i que en aquells temps portava per nom “Plaza General Primo de Rivera” (SIC).

De l’anunci destacar dues coses: el senyal de tràfic que hi ha al semàfor i que no recordo que significava i lo de les “licéncias velomotor” que és com s’anomenaven a les bicicletes amb motor d’aquella època.





Auto-escola Solsona i els Gordini

25 02 2008

gestoria solsona Recordo que quan vaig treure’m el carnet de conduir una de les auto-escoles més conegudes de Terrassa era la “Solsona” de la que avui us mostro un anunci de l’any 1966. En la meva època ens teníem que examinar de teòrica, pistes i circulació i aquesta darrera es feia circulant per Barcelona, concretament per Montjuïc. També recordo que no he passat tants nervis en tota la meva vida, comparats amb els de l’examen del carnet de conduir i, la veritat, és que encara no entenc el per què; fins i tot, recordo que vaig tenir que prendrem una til·la pels nervis i crec que és l’única vegada que l’he presa.

De l’anunci voldria destacar la tecnologia de darrera generació que es feia servir en aquells anys: “modernísimo sistema alemán de diapositivas y aparatos electrónicos de señalizaciones”, que no eren altra cosa que una mena de semàfors i llumets de posició.

La flota de vehicles també és digne de comentari, especialment el “Gordini” altrament conegut com a “cotxe de les vídues” degut al important nombre d’accidents que es produïen, doncs bolcava amb certa facilitat.

I no us perdeu la darrera frase “clases especiales para señoritas”. Us imagineu quines protestes es generarien avui per una frase tant controvertida com aquesta?





La Posada del “Matadero”

22 02 2008

restaurant Burrull L’Hostal del Fum, altrament conegut com a Restaurant Burrull no sempre ha tingut el mateix nom i si no fixeu-vos amb aquest anunci del 17 de desembre del 1950, aparegut al butlletí de la Unió Ciclista de Terrassa.

El “Restaurante Posada del Matadero J. Burrull” presenta un nom que pocs recordaran i és que era un nom ben poc encertat. D’acord que estava davant mateix del “Matadero”, però un nom així crec que, en comptes de convidar a anar-hi, fa que t’ho pensis dues vegades.

Del “Matadero” ja en parlarem un altra dia.





El “Trimatic”: TV tocadiscos i radio

21 02 2008

trimatic El Trimatic va ser un aparell que vaig veure per primera vegada a Terrassa a una botiga que hi havia al C/ Gutenberg que es deia Sonytel (tal i com podeu veure també amb l’anunci de l’època- anys 60).

Era un aparell increïble i que significava un avenç tecnològic difícil de superar: en un mateix moble tenies la radio, d’ona mitja i modulada, el Tocadiscs i la TV amb recepció del primer canal i del UHF en blanc i negre, naturalment. El que no se és si algú s’ho va comprar ja que el preu crec recordar que era prohibitiu per la majoria de butxaques d’aquells anys.





La tenda “Deportes Alpinos”

19 02 2008

anunci dels alpinos Ja us vaig parlar fa temps de la meva afició a l’excursionisme. Per això avui m’ha vingut al cap el record de la tenda on anava a comprar-me tot el material que em va permetre endinsar-me en aquest món de la descoberta d ela natura.

Els “deportes Alpinos” o “Els Alpinos” que és com l’anomenàvem, era conegut de tots els terrassencs d’aquella època (anys 60 i 70) i es trobava a la Rutlla, al costat d’on avui hi ha el mini-Barruguet. Recordo que era una botiga més aviat estreta i que a la part del fons i cap a la dreta és on tenien les botes de muntanya que tant m’agradaven.





Plànol turístic del 1966

17 02 2008

plano de Terrassa del 1966 Avui us vull mostrar un plànol turístic del 1966 que crec que a més d’un li portarà algun record de la nostra ciutat en aquells anys .

Fixeu-vos be amb els noms dels carrers: C/ Espinosa de los Monteros i la seva continuació C/ Heroes de Codo, avui Passeig 22 de juliol; Avenida del Caudillo, avui Rambla d’Egara. També hi podreu trobar l’emplaçament de les principals empreses d’aquells anys: la T.I.S.A. (Terrassa Industrial), la Sanllehí, S.A. Francisco Torredemer, Els Talleres Agut i l’AEG.





Les sardanes a Terrassa -1904/05

15 02 2008

cartell festa major 1905 Avui us porto el record amb imatge del primer cartell de Festa Major de Terrassa, del 1905, en anunciar sardanes com a part dels espectacles de la festa.

Les primeres ballades amb cobla, però, van fer-se a Terrassa al 1904 segons consta en una noticia apareguda en el diari Egara, el 15 de maig del 1904 en que anunciava una ballada a la plaça major a la sortida de l’ofici, el dia de la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos.

Abans d’aquesta data hi ha referències de sardanes al final del segle XIX, però en aquests casos la sardana era interpretada per una orquestra de ball de saló com una peça més del seu repertori.

La primera festa major amb ballada de sardanes al Passeig, amb la cobla de Cassà de la Selva, va ser el 1904 i segons diuen va ser l’acte amb més èxit de tota la celebració, especialment per la seva significació popular i patriòtica d’aquells anys.

La primera cobla de la ciutat va dir-se “La Vallesana” i el seu primer concert va ser el 6 de setembre de 1906 a la seu de l’Agrupació Regionalista.





El baró de Corbera a la plaça Vella

13 02 2008

casa de cal baró de Corbera La casa de cal baró de la plaça vella es va començar a construir a finals de segle XVII. Un dels seus propietaris més distingits va ser el Sr. Antoni de Ramon i de Mora, Baró de Corbera, personatge que, tot i viure a Paris, venia a passar llargues temporades a la nostra ciutat. L’any 1866 va ser nomenat regidor de la vila, just quan aquesta estava sense govern degut a les revoltes d’aquells anys. Posteriorment, al 1871, va ser elegit diputat a Corts. El baró de Corbera va morir a Paris el gener del 1903 i el seu fill, en Pau, va heretar la casa, però va ser un hereu que va anar a menys i es va veure obligat a vendre totes les seves propietats de Terrassa.

A principis del segle XIX als baixos de la casa s’hi va instal·lar una fabrica per fer xocolata, propietat d’en Bonaventura Piera i Castellet (us recordeu de la pastisseria Piera?). L’any 1855 com a curiositat podem dir que s’hi va establir una vaqueria. Actualment hi trobem un forn i una joieria, tot i que l’aspecte de la casa segueixen sent bàsicament el mateix.





Un claustre de Barcelona a Terrassa?

11 02 2008

casa alegre Al número 69 del carrer del Nord hi havia una bonica casa, que havia estat propietat antigament d’un notari anomenat Faura. Posteriorment va ser adquirida per la família Ferrer de Barcelona que va engrandir els seus jardins, una jardins magnífics que contenien uns bellíssims fragments de claustre romànics i gòtics procedents del monestir de Sant Pere de Puel·les, de Barcelona, obra dels segles XII i XIV, que la mateixa família Ferrer van fer transportar pedra a pedra fins Terrassa.

Posteriorment va passar a ser propietat de la Família Freixa, tot i que els meus pares l’havien coneguda sempre com a casa de Cal Quimet Alegre o casa Alegre.

claustres de la casa alegre Per cert, del primitiu claustre gòtic de Sant Pere de Puel·les se’n conserven 10 arcs gòtics del segle XIII, al carrer de Sant Ignasi i un segon fragment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Crec que els arcs romànics es conserven actualment al castell cartoixa de Terrassa.





La casa Suris i el Casino del Comerç

8 02 2008

casa suris Al carrer de Sant Pere de Terrassa, lloc que fins fa poc ocupava el casino del Comerç, hi havia la casa de la família Suris. En l’arc del portal de la casa hi havia una inscripció que indicava que havia estat construïda l’any 1825. La darrera habitant de la casa va ser una filla dels Suris que es va casar amb el general Negrete i que va quedar vídua en edat molt jove.

Es va tornar a casar amb en Joaquim Maria de Paz que va ser elegit durant molt anys senador. Al cap d’uns anys van decidir traslladar-se a Barcelona i això els va portar a llogar l’edifici a la casa “el Casino Tarrasense”, també dit “dels senyors”. Cal indicar que la casa Suris tenia uns magnífics jardins amb cascada i brollador i l’interior de la casa era majestuós. A la foto podeu apreciar l’antiga casa Suris.