Que va pasar el 24 de juliol de 1936?

21 10 2011

El dia 24 va començar amb la detenció d’alguns industrials de la ciutat de Terrassa i ja per la tarda és va trobar mort l’industrial Juan Tost Barrera, de 54 anys que vivia a la Rambla d’Egara 241, a la carretera de Castellar.

També es pren foc al convent de Sant Francesc, mentre són assaltats diversos establiments comercials i estancs.

Però el fet que va marcar als ciutadans, es va produir a dos quarts de sis de la tarda, en que uns ciclistes, que venien de la Barata, van informar que prop de la Font de l’Olla, havien vist un gran nombre d’homes morts, estesos entre el bosc i la carretera de Talamanca. Des de l’Ajuntament es van donar ordres de que hi anessin uns cotxes de reconeixement, trobant en el lloc indicat vuit cossos morts. Una ambulància de la Creu Roja els va traslladar al dipòsit, on es van reconèixer les següents víctimes:

  • Francesc Salvans i Armengol, industrial, de 61 anys, casat, amb domicili al carrer Nou 45.
  • Joan Salvans i Piera, industrial, de 35 anys, casat, amb domicili al carrer de Sant Antoni 32 i fill de l’anterior.
  • Agustí Prat i Marcet, de 80 anys, viudo, amb domicili al carrer de Sant Jaume 16.
  • Gaietà Vallés i Pujals, de 52 anys, casat, fill polític de l’anterior i amb el mateix domicili. Era el gerent de l’empresa “Tarrasa Industrial S.A.“.
  • Joaquim Barata i Rocafort, industrial, de 41 anys, casat, amb domicili a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer 8.
  • Manel Vallhonrat i Comerma, industrial de gèneres de punt, de 43 anys, casat, amb domicili al carrer Sant Antoni 43.
  • Francesc de Paula Badía i Tobella, notari, de 42 anys, casat, amb domicili a la Plaça Major 12, entresol.
  • José M. Duràn i Torres, industrial, de 40 anys, casat, amb domicili al carrer del Nord 63.

Aquest mateix dia també són assassinats el Guarda Jurat, Cristóbal Torras i Cornet, de 69 anys amb domicili al carrer de Balmes 33, i Miguel Pascual i Elvira, de 57 anys, casat, amb domicili al carrer del Dr. Ferràn 8, Cap de Secció de l’empresa “Trullàs i Palau“.

Prou que s’ha escrit sobre aquest crim, realitzat per un grup anarquista, anomenat com “Pedro Alcocer y sus chiquillos“, a l’inici de la Guerra Civil.
Però aquest any (75 anys desprès), s’ha anunciat el desmantellament de l’únic monument que existeix sobre aquest fet. Un monument que va ser construït l’any 1941 en record dels assassinats i que, ja des del primer dia, va estar envoltat de certa polèmica, especialment per la frase que figurava en ell i que deia “victimas del marxismo”, fet que va motivar que sofrís un primer atemptat amb explosius. Desprès d’aquest les famílies van decidir canviar la frase per “Dios es amor” però això no va servir perquè el monument no seguis sofrint continues agressions de tot tipus (podeu veure a la foto com estava el monument a data 19 de setembre de 2011).

En el proper record intentaré explicar alguns dels fets que van passar aquells dies a can Prat i que van finalitzar amb l’assassinat d’aquestes 8 persones.

Anuncis

Accions

Information

4 responses

21 10 2011
Ricard Font Serra

He sentit dir que el monument el tralladaran al cementiri de Mura.

22 10 2011
Francesca

El cert es que no coneixia aquests fets, com molts d’altres d’aquella època, Sovint preguntava a les meves àvies coses de quan la guerra, però mai en volien parlar, imagino que no ha de ser gens fàcil viure amb segons quins records.

M’agrada conéixer fets de la nostra ciutat i sobretot quan son i formen part de la nostra història, que es precisament el que ens presentes en el teu blog sempre.

22 10 2011
Rafael

sobre aquest tema es pot trobar molte informació a http://terrassa75.wordpress.com/

22 10 2011
Ricard Font Serra

Aquests monuments són història i no s’haurien de destruir.
Recentment he anat a veure el “valle de los caidos”, i l’he trobat molt abandonat, no funciona el funicular per pujar a la base de la creu i malgrat que digueren que ara se’l considera dedicat als morts d’ambdós bàndols no es fa res per part dels republicans.
És llàstima deixar-lo perdre, s’hi hauria de fer promoció per visitar-lo i dedicar els diners al manteniment.
El monument qui l’ha vist pot donar fe de que és vertaderament fantàstic i molt original, tres-cents metres de basílica dins la roca. A la bòveda central i al sostre de l’altar del sagrament, el terrassenc Santiago Padrós hi va fer uns bonics retaules amb tessel•les de mosaic.
El monument és digne de tots els monuments funeraris dels dictadors, com poden ser: “Les invalides” amb la tomba de Napoleó; les piràmides dels faraons egipcis; Versalles de LluisXIV; l’Escorial de Felip II, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s