inauguració primera jazz-cava
Abans de la guerra civil, hi havia a la ciutat una gran afició per el jazz, i precisament en aquest context, va sorgir el “Hot Club de Jazz de Terrassa” l’any 1953.
El 8 de desembre de 1959 es va inaugurar el “Club de Jazz de Joventuts Musicals”, més tard integrat en l’entitat Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb l’actuació del grup americà “Jazz Brothers”.
El dia 18 de març de 1971 s’inaugurava la “Jazz-Cava” del carrer de Sant Quirze, lloc emblemàtic del que hi recordo actuacions fantàstiques d’en Josep M. Farràs, d’en Pere Ferrer, d’en Tete Montoliu i de l’Adrià Font, un fantàstic bateria, entre molts d’altres que ara no em venen al cap. Algunes tardes, al sortir del cole, hi anavem per escoltar jazz o per poder gaudir d’alguna actuació improvitzada. En aquell espai qui volia (i en sabia, es clar) podia pujar a l’escenari tocar el que li vinguès de gust.
El 1985 es va tancar aquest local i fins el 1994 les actuacions no van tenir local propi de jazz i es tenien que fer als locals d’Amics de les Arts i algunes al centre Cultural. El 1994 es va inaugurar l’actual “Nova Jazz Cava” al passatge Tete Montoliu.
Una anècdota: a l’any 1987 ja es volia fer la nova jazz cava i el lloc escollit era el tercer pis de l’edifici del Cercle Egarenc. El projecte (veure esquema adjunt) el va fer en Lluís Rambla i estava previst que a més de la sala de concert hi hagués un local d’assaigs amb accés independent, una aula per seminaris, un magatzem, cuina, bar i lavabos, i tenia un pressupost de 37,5 milions de pessetes.
La campanya per fer-ho realitat es va titular “del soterrani a l’àtic” i en ella es pretenia captar ajudes dels afeccionats al jazz i els Amics de les Arts van arribar a vendre títols de col·laboradors per l’import de 25.000 ptes. Ignoro quin èxit va tenir la campanya però el fet es que no va reeixir.
Al carrer Sant Quirze, en el lloc on hi havia la Jazz Cava, encara hi ha el rètol a la porta. Pocs anys després de la seva inauguració hi vaig anar una tarda que tocava el Tete Montoliu amb la meva filla gran la Iolanda que deuria tenir 5 o 6 anys. Record irrepetible ja que fa vint-i-un anys que va morir, i quan va morir en tenia vint-i-u.
Allà vaig descubrir al mìtic Lou Bennet.
Un dels fundadors de la Hot Club l’any 1934, va ser Pere Prat i Navarro (1911-2008). als primers anys, cada dissabte organitzaven concerts de jazz al saló del número 138 de la Rambla d’Ègara.
Un altre dels fundadors, segons ell, es el filosof Ramoneda, actual director de la Vanguardia.Al carrer Sant Quirze els veins no podien dormir per el soroll
i havien presentat moltes denuncies.
deu ser l’any 1935 i no el 1953, oi?