Què es pot mesurar amb una moneda de 5 cèntims antiga?

30 11 2011

En el darrer record parlàvem de la revista (butlletí) de la Cambra de Comerç de Terrassa i precisament, en un de l’any 1905, trobem la resposta a aquesta pregunta:

Segons ens indica, només necessitem una moneda de 5 cèntims i un cordill. El fet és que, tenint en compte que la citada moneda té un diàmetre exacte de 25 mil•límetres, amb 4 peces posades una al costat de l’altre tindrem la mesura de 10 centímetres, de tal manera que, deu vegades aquesta mesura farà un metre. Ara només cal que passem aquesta mida al cordill, el tallem i ja podrem utilitzar-lo com un metre per mesurar el que necessitem.

Si el que hem de mesurar són líquids haurem de tenir en compte que cada moneda de 5 cèntims pesa uns 5 grams, de manera que 200 monedes pesarien 1000 grams, el que equival a 1 litre d’aigua.

No sé si es tracta d’una mesura gaire exacte, però en tot cas és possible que a algú li servis, ja que la van arribar publicar en un butlletí tant seriós com el de la Cambra.

Anuncis




El butlletí de la Cambra Oficial de Comerç de Terrassa

25 11 2011

Ara, que he sentit dir que potser es deixarà de publicar la revista de la Cambra, vull dedicar un petit record als inicis d’aquesta publicació.

El fet és que, el butlletí de la Cambra Oficial de Comerç de Terrassa sorgeix, el 31 de juliol de 1887 (veure captura de la portada del primer exemplar), com a compliment d’un dels punts fundacionals, que diu: “difondre i fomentar directa o indirectament els coneixements industrials, comercials i agrícoles amb l’objectiu de difondre els coneixements que puguin ser útils als comerciants, als industrials o als agricultors, donar a conèixer els treballs de la Cambra i mantenir la seva relació amb les demés Cambres de comerç”. La Junta directiva llavors estava composada per Jacint Bosch, president, Soler Buhigas, vice-president, Lluís Salvans, tresorer, Alfons Ballber, comptable i l’inefable Alfons Sala com a secretari general; essent el president de la secció industrial en Daniel Ubach i per la secció mercantil en Bonaventura Marcet.

Curiositat: posar un anunci al butlletí costava 0,50 ptes. (de fet deuria ser car per l’època ja que el primer que hi va sortir era precisament el de l’establiment tipo-litogràfic d’Estrada, Miquel i Cia. del carrer del Nord, 40 (que era l’encarregat de la seva impressió) (podeu veure un anunci del 1889 a la dreta). La subscripció per un trimestre costava 2 pessetes, les quals es tenien que pagar per avançat i, l’edició del butlletí era quinzenal.





L’Homenatge a la Vellesa

16 11 2011

Els Homenatges a la vellesa van ser uns actes que ja es feien a Terrassa abans de la guerra civil i que posteriorment es van recuperar just l’any 1941, amb la constitució d’un patronat local que era l’encarregat de l’organització de totes les celebracions (a la foto podeu veure la desfilada amb les fadrines a la sortida del Sant Esperit).

Com exemple als actes que es desenvolupaven en aquestes celebracions, explicaré el que va succeir en el 27 aniversari de l’homenatge a la vellesa, realitzat el 9 de juny de 1946:

Previ al dia de la festa es va realitzar el dijous abans una sessió cinematogràfica pels escolars amb pel·lícules culturals i còmiques al teatre Alegria (si us fixeu amb la imatge de la dreta veureu els dos retrats feixistes presidint l’acte). El diumenge començava la celebració amb un ofici solemne, a dos quarts d’onze al Sant Esperit, amb la presencia dels components de la capella de musica de sant Pere, acompanyats d’orquestra.

A la sortida es feia una desfilada amb tots els vellets agafats de la mà de les que feien de fadrines, mentre passaven pels carrers del centre amb els balcons engalanats i als acords d’un pasdoble, interpretat per la Banda Municipal que tancava la filera dels ancians. Darrera de la banda hi anaven els estendards i els banderins dels diferents Gremis de la ciutat i, tancant la comitiva, les autoritats i personalitats convidades.

La passejada finalitzava als jardins de “la Delegación Sindical de Educación y Descanso”, sota d’un gran cartell amb les paraules “loor a los ancianos”. Allí tenia lloc un festival folklòric, amb la presencia de l’escolania de la Sagrada Família, la Coral Joventut Terrassenca, el grup folklòric de Educación y Descanso, la Banda Municipal i la Cobla La Principal de Terrassa.
Al finalitzar es va fer el lliurament simbòlic de llibretes d’estalvi als homenatjats, així com de vals per lots de menjar (a tots els presents se’ls va obsequiar amb un quilo de sucre). Finalment, als Amics de les Arts, es va inaugurar l’exposició de les obres presentades al concurs nacional de fotografia. Tot això, evidentment, amb la presència de les autoritats civils, religioses i militars de la ciutat.
Curiositat: Un dels actes consistia en un concurs fotogràfic de caire nacional, anomenat “Rostros de anciano ante el objetivo”, que va tenir força èxit i en el que us puc mostrar la fotografia guanyadora l’any 1946, obra d’un tal Josep Bosch de Granollers.





Els bastoners antics i nous

9 11 2011
bastoners 1914

bastoners 1914

Els bastoners a Terrassa venen de molt antic i de fet ja els trobem nomenats en documents de l’any 1840, en que s’indica que ballaven acompanyats ni més ni menys que d’un violí. A l’esquerra podeu veure una foto de l’antiga colla, l’any 1914 en un desplaçament que van fer a Sabadell.

L’’any 1919 es va fundar l’anomenada colla bastonera de Terrassa, que va desaparèixer l’any 1970. Aquesta colla acostumava a ballar acompanyada d’un flabiol i més endavant d’un clarinet i una de les coses més curioses és que no pertanyia a cap entitat social de la ciutat. De fet fins l’any 1943 no va passar a dependre del Coro Vell que li va donar aixopluc.

L’any 1950 arriba un moment important per la colla ja que participa per primera vegada amb un ball de processó. Dels noms dels balls d’aquests anys, apart del de la processó, ens ha arribat el de la font del gat, les dues sotes, el tirolet, la mongeta, les anelles, les corrandes, el jo passaré, la mamfina, el rotllet, la pastoreta, el Sant Ferriol i el virolet.

L’any següent una part de la colla es desfà, quedant uns quants membres al Coro Vell (colla vella) i d’altres a la Societat els Amics (colla nova). Ja em citat que els balls han estat acompanyats al llarg dels anys de diferents instruments i als anys 50 és habitual que els acompanyi un acordionista.

A mitjans dels 50 les dues colles es desfan i només de tant en tant s’organitza alguna ballada de bastons, com la de l’any 1958 o al 1965 i 1970.

El parèntesis es va allargar fins l’any 1981 en que es van crear una colla infantil i una de grans i que van fer la seva primera actuació en la diada de Sant Jordi, acompanyades aquest cop de la gralla i ocasionalment del violí i és que amb els bastons tots els instruments hi lliguen bé. Cal indicar que al no existir partitures ni esquemes dels balls antics es va tenir que recórrer a membres de les antigues colles que fent memòria van ajudar a recuperar els balls que d’altra manera s’haguessin perdut per sempre.

Una curiositat, que potser algú encara recorda, és que en els balls de processó de Setmana Santa els bastoners acostumaven a ballar agenollats i l’altra peça característica dels bastoners i que no em d’oblidar és el de la figura del “cobrador” que amb una barretina passava entre la gent demanant que els donessin alguna propina per ajudar-los a pagar les despeses de la colla.

El 10 de juny de l’any 2006, coincidint amb el 25 aniversari de la nova colla, es va celebrar la 31 trobada nacional de bastoners de Catalunya a la nostra ciutat.

Com a curiositat us deixo un retall del diari de l’any 2000, on parla del Pere Purull, l’unic fabricant de bastons de Terrassa.





En “Pedro y sus chiquillos”

4 11 2011

Al principi de la guerra civil van sorgir en diferents indrets els anomenats “homes d’acció” que actuaven amb una animositat radical contra els qui consideraven els enemics polítics. La seva repressió tenia un caràcter clarament de venjança, exercint accions que traspassaven els límits de la legalitat, arribant a imposar-se per la força a qui es volia oposar a la seva acció violenta. A Terrassa el seu màxim representant va ser el grup conegut com a “Pedro y sus chiquillos“. 

Terrassa va ser una de les ciutats catalanes que va tenir un nombre més gran de víctimes per la repressió, dos cents vint-i-sis segons diuen alguns estudiosos. Comparat amb Badalona, setanta-nou morts, o Sabadell, setanta –tres morts la xifra de Terrassa és altíssima.

En Pedro Alcocer Gil va néixer a Alhabia (Almeria) l’any 1906 i després de quedar orfe quan era petit va arribar adolescent a Barcelona on va viure les grans mobilitzacions obreres del 1920, en plena etapa del pistolerisme. Tot això li va fer entrar en contacte directe amb la línia anarquista de la CNT. L’any 1922 va venir a viure a Terrassa i va començar a treballar a Can Niquet de la SAPHIL, on va tenir forts enfrontaments amb els seus patrons per qüestions laborals. Vivia al carrer Watt on la seva dona hi va obrir una botiga de retalls al mateix barri de Ca n’Aurell (veins del carrer de Watt m’han dit que encara hi han familiars del Pedro vivint al barri).

En la República es fa de la FAI i organitza un grup d’acció, que més tard serà conegut com els famosos “Chiquillos de Pedro, participa en tot tipus d’actes de 1931 a 1936, com ara l’assalt a l’Ajuntament el febrer de 1932 o el de la presó durant la insurrecció d’octubre de 1934. Es detingut i aprofita l’estanca a presidi per entrar en contacte amb destacats membres de la CNT.

Se’l considerava un expert en explosius i ja en els anys de la República es convertí en un estigma per a la burgesia local, especialment a l’hora de defensar els components del seu grup de les repressions patronals que sofrien. Al començar la Guerra Civil, Pedro organitza i arma els seus “Chiquillos” per tal de formar les primeres “Patrulles de Control”, essent nomenat representant de la CNT-FAI en el Comitè de Salut Pública. Desprès dirigeix el Comitè d’Investigació i Defensa, i la Junta de Seguretat com a responsable de les Patrulles de Control.

Pedro podia intervenir en qualsevol aspecte relatiu a l’ordre públic amb plena impunitat i imposava la seva pròpia concepció de l’ordre revolucionari atemorint a la ciutadania. A ni m’han explicat que la gent li tenia por i quan el veien venir perl carrer n’hi havia que giraven cua per no tenir que creuar-s’hi. També algun botiguer m’ha explicat que havia entrar a la botiga, havia demanat alguns productes que li interesaven i havia sortit sense pagar-los i, a veure qui era el guapo que el denunciava!

Més tard quan va veure que la seva presencia a la reraguarda terrassenca no era tan necessària va decidir incorporar-se al front de València i desprès al front d’Aragó. Sembla ser que va tenir importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb en Josep Tarradelles. En acabar la Guerra Civil l’any 1939 es va exiliar a França i posteriorment a Veneçuela, d’on tornarà a França per passar els últims anys de la seva vida, morint l’any 1992. En el retall de la Hoja Oficial del 1939 podeu veure que estava en “busqueda y captura” amb un tal Joaquín Bruno Gascón.

És curiòs que algú que va fer tantes maldats acabès morint al llit i de vell. Si coneixeu o us han explicat alguna anècdota sobre aquest personatge serà molt benvinguda.