El 26 de gener de 1939

29 09 2013

RAMBLA 26-1-1939Per donar continuïtat al post anterior dedicat al 25 de gener de 1939 avui, per celebrar que el nostre blog ha arribat a les 400.000 visites, recordarem breument el dia desprès, el 26 de gener de 1939.400000
Durant tot el mati se senten explosions de bombes de l’artilleria franquista instal•lada fora de la ciutat. Els carrers queden pràcticament deserts i tothom es queda tancat a casa a l’espera d’aconteixements.
Els pocs que s’atreveixen a sortir al carrer ho fan de pressa i sense aturar-se. La gent informa que les tropes franquistes arriben per Ca n’Aurell i la carretera de Rellinars. La desinformació és molt garn.
Poc desprès del migdia, els qui encara no han deixat la ciutat, decideixen volar els ponts de la carretera de Sabadell, el de la carretera de Rellinars i el de Martorell amb la intenció de dificultar el pas de les tropes.
A les tres de la tarda es produeix l’entrada de les tropes franquistes per la carretera de Rubí, Rellinars i Matadepera. Algú va fer repicar les campanes de l’església de Santa Maria, que miraculosament es van salvar de ser foses o destruïdes. La gent de manera espontània surt al carrer i se senten crits a favor del general Franco. Als locals que abans havien estat seus de partits polítics i sindicals afins a la República onegen banderes espanyoles, mentre al Raval es fa com una mena de manifestació per aclamar els qui han col•laborat (segons ells) a alliberar la ciutat. Fins i tot persones que durant molt de temps havien estat amagades surten per primer cop al carrer.
A les cantonades s’enganxen uns papers com si es tractes d’un band en que es parla de que ha tornat l’ordre i el benestar a la nostra ciutat, mentre els falangistes es fan seva la seu del Cercle Egarenc, mentre d’altres organitzacions van ocupant els diferents locals que han quedat abandonats durant la fugida.
Una de les primeres disposicions que es prenen en aquella jornada és el nomenament com a alcalde provisional a en Josep Homs i Bages, mentre prop de la ciutat encara queden tropes republicanes que no han tingut temps de marxar, com és el cas dels que encara ocupen la masia de la Barata

En la foto que hem triat es pot apreciar l’entrada de les tropes franquistes i la salutació dels veïns (la foto és de l‘Arxiu Tobella). Algú pots indicar-nos en quin carrer la podem situar?

  • Resposta rebuda:  Rafael: Aróztegui: “El que veiem al final, a mà dreta és l’Hotel Bonavista i al fons la fàbrica Aymerich i la xemeneia. La cantonada és el carrer Granius” (moltes gràcies ja que a més ens ha permès corregir la fotografia que havia estat publicada al reves).

També podeu veure un pdf del darrer diari que es va editar el dilluns 23 de gener de 1939 i que ens ha estat facilitat per el bon amic Rafael Comas: Diari Terrassa 23-01-1939

Nota: Volem felicitar a l‘Eloi Falguera i a tots els membres del grup d’actors que han interpretat l’obra “25 de gener” al Teatre Alegria per haver aconseguit emocionar-nos a tots els que hem tingut el plaer de poder-los acompanyar en la seva estrena.





Els fets del crim de can Prat

28 10 2011

Sembla ser que ja feia dies que en “Pedro Alcocer y sus chiquillos” (en parlarem d’ells en el proper post)  estaven buscant a Amadeu Torrents, destacat salista, cap de la Unión Patriótica i antic somaten per les masies de prop de Matadepera, ja que tenien noticia de que allí s’hi amagava. En aquells dies molts industrials de Terrassa acompanyats dels seus familiars s’havien refugiat en masies de Matadepera i de fet, només a la Barata aquells dies hi havia més de 60 persones vivint-hi. Un dels dies que van fer un dels habituals escorcolls a la Barata, els van amenaçar de que si no deien on s’amagava l’Amadeu Torrents prendrien represàlies amb els amos de la casa. Aquesta amenaça va ser molt més forta la nit del 22 de juliol en que van regirar tota la casa, fins i tot les habitacions on dormien els nens, arribant-se a produir un comentari per part d’uns dels “chiquillos” dient, “potser ens estem passant amb aquesta gent a aquestes hores”, veient com els nens esclataven a plorar per una irrupció tant sobtada a mitja nit.

El dia 23 els amos de la Barata van demanar als qui estaven vivint-hi que potser seria millor que marxessin a altres cases i evitar així possibles represàlies. I així ho van fer, traslladant-se alguns a cases de Terrassa i d’altres a la masia de can Prat i de les 4 cases que es trobaven al voltant de can Prat. El fet és que, quan van arribar a can Prat, van fer un dinar tots junts i desprès cadescú se’n van anar a la casa que els va voler allotjar.

L’endemà, dia 24 es va produir la irrupció, a Can Prat i les cases del voltant, per part del grup del “Pedro y sus chiquillos” indicant-els-hi que sortissin els caps de família que hi haguessin a cada casa. Quan els van tenir al davant els van dir que serien detinguts i portats a Terrassa. Davant de les protestes dels familiars, els comissaris els van intentar tranquil·litzar dient que era per garantir que es paguessin les nòmines dels treballadors de les fabriques que tenien a Terrassa. Però això, que podia semblar cert per la majoria, no tenia cap sentit en el cas del notari Badia, però en aquest cas van al·legar que era per la seva qualitat de catòlic practicant i és que a l’hora de buscar excuses, tot valia.

Al pujar-los als cotxes les famílies van quedar molt preocupades i encara ho van estar més quan, des de la casa, van veure que els cotxes al arribar al trencall amb la carretera de Terrassa en comptes d’anar en direcció a la ciutat agafaven la direcció cap a Mura. Els més optimistes van pensar que potser anaven a detenir a algú més a la Barata o en alguna altra masia, però la realitat és que els portaven prop de la font de l’Olla per executar-los. Hi ha un fet curiós i poc conegut, i és que el primer cotxe al arribar al trencall va girar cap a terrassa, però al veure que els altres no el van seguir va donar mitja volta i també es va dirigir com els altres cap a Mura.

També m’ha explicat un veí de Mura que aquella mateixa tarda van arribar al poble els cotxes del “Pedro y sus chiquillos” y que es van dirigir cap a l’ajuntament. Diu aquest testimoni, que llavors era un nen, que un dels “chiquillos” els va ensenyar el fusell tot dient “aquesta tarda aquest se n’ha carregat uns quants”. Per cert, l’Amadeu Torrents, que era a qui buscaven s’havia amagat a la casa de La Vall i unes setmanes desprès, no podent suportar la pressió, es va suicidar (llegiu la crònica de del dia 7 d’octubre del 36, no té desperdici).

En el proper record mencionarem algunes dades bibliogràfiques d’aquest personatge tant sinistre: en Pedro Alcocer i Gil.





Que va pasar el 24 de juliol de 1936?

21 10 2011

El dia 24 va començar amb la detenció d’alguns industrials de la ciutat de Terrassa i ja per la tarda és va trobar mort l’industrial Juan Tost Barrera, de 54 anys que vivia a la Rambla d’Egara 241, a la carretera de Castellar.

També es pren foc al convent de Sant Francesc, mentre són assaltats diversos establiments comercials i estancs.

Però el fet que va marcar als ciutadans, es va produir a dos quarts de sis de la tarda, en que uns ciclistes, que venien de la Barata, van informar que prop de la Font de l’Olla, havien vist un gran nombre d’homes morts, estesos entre el bosc i la carretera de Talamanca. Des de l’Ajuntament es van donar ordres de que hi anessin uns cotxes de reconeixement, trobant en el lloc indicat vuit cossos morts. Una ambulància de la Creu Roja els va traslladar al dipòsit, on es van reconèixer les següents víctimes:

  • Francesc Salvans i Armengol, industrial, de 61 anys, casat, amb domicili al carrer Nou 45.
  • Joan Salvans i Piera, industrial, de 35 anys, casat, amb domicili al carrer de Sant Antoni 32 i fill de l’anterior.
  • Agustí Prat i Marcet, de 80 anys, viudo, amb domicili al carrer de Sant Jaume 16.
  • Gaietà Vallés i Pujals, de 52 anys, casat, fill polític de l’anterior i amb el mateix domicili. Era el gerent de l’empresa “Tarrasa Industrial S.A.“.
  • Joaquim Barata i Rocafort, industrial, de 41 anys, casat, amb domicili a la Plaça Mossèn Cinto Verdaguer 8.
  • Manel Vallhonrat i Comerma, industrial de gèneres de punt, de 43 anys, casat, amb domicili al carrer Sant Antoni 43.
  • Francesc de Paula Badía i Tobella, notari, de 42 anys, casat, amb domicili a la Plaça Major 12, entresol.
  • José M. Duràn i Torres, industrial, de 40 anys, casat, amb domicili al carrer del Nord 63.

Aquest mateix dia també són assassinats el Guarda Jurat, Cristóbal Torras i Cornet, de 69 anys amb domicili al carrer de Balmes 33, i Miguel Pascual i Elvira, de 57 anys, casat, amb domicili al carrer del Dr. Ferràn 8, Cap de Secció de l’empresa “Trullàs i Palau“.

Prou que s’ha escrit sobre aquest crim, realitzat per un grup anarquista, anomenat com “Pedro Alcocer y sus chiquillos“, a l’inici de la Guerra Civil.
Però aquest any (75 anys desprès), s’ha anunciat el desmantellament de l’únic monument que existeix sobre aquest fet. Un monument que va ser construït l’any 1941 en record dels assassinats i que, ja des del primer dia, va estar envoltat de certa polèmica, especialment per la frase que figurava en ell i que deia “victimas del marxismo”, fet que va motivar que sofrís un primer atemptat amb explosius. Desprès d’aquest les famílies van decidir canviar la frase per “Dios es amor” però això no va servir perquè el monument no seguis sofrint continues agressions de tot tipus (podeu veure a la foto com estava el monument a data 19 de setembre de 2011).

En el proper record intentaré explicar alguns dels fets que van passar aquells dies a can Prat i que van finalitzar amb l’assassinat d’aquestes 8 persones.








%d bloggers like this: