El tren dels catalans i la riuada del 1962

26 09 2011

Aquest any és el 49 aniversari de la desgraciada riuada del 1962 i potser se’n parlarà menys que l’any vinent, en que celebrarem el seu 50è aniversari. per aquest motiu, voldria recuperar el record d’un dels passatgers que hi havia al tren dels catalans que va estar a punt de patir una desgracia de grans dimensions.

El fet és que el tren dels catalans, que havia sortit a les nou de la nit de plaça Catalunya amb un centenar de persones a dins, es trobava entre les Fonts i Terrassa quan va decidir parar, degut a la força de la tempesta. Per sort ja havia passat el pont de les Fonts, que poc desprès es va acabar enfonsant.

Amb el tren parat els passatgers podien il.luminar-se amb els llampecs i veure com l’aigua que els envoltava s’emportava tot tipus de cotxes, arbres, etc. El maquinista, que va prendre la decisió de parar i esperar que passes la turmenta, es deia Luis Ruiz i amb els seus ajudants va aconseguir que els passatgers no obrissin les portes per baixar, tal i com era la seva primera intenció.

Els qui ho van viure diuen que van ser més de dues hores d’una incertesa total, no sabien que passava però poc a poc la por els va envair. Diuen que el temps passava molt a poc a poc i que no deixaven de temer pensant que potser el tren seria també engolit per l’aiguat. Sembla que alguns ploraven mentre d’altres resaven; però el fet és que el tren va resistir i passada la mitjanit, quan va començar a baixar el nivell de l’aigua, van decidir obrir les portes i amb una mena de torxes improvisades, fetes amb paper de diari es van poder il·luminar per poder tornar a peu cap als seus domicilis. Segons diuen, el maquinista i els seus ajudants es van quedar al tren fins que els van venir a rescatar a l’endemà (en la foto podeu veure un detall de com va quedar el tren desprès de la riuada).

Una darrera imatge (crec que mai publicada) de com van quedar les vies del tren dels catalans ens ajudarà a comprendre la situació en que va quedar el transport ferroviari a la nostra ciutat..

Anuncis




Interior de les oficines bancàries als anys 40

20 09 2011

Aquests darrers mesos hem patit la desaparició de Caixa Terrassa i sembla que el futur de la seva successora Unnim no està gens clar. En el decurs de la historia de Terrassa és ja la segona vegada que perdem una entitat d’estalvi i per això he volgut dedicar aquest espai a recuperar el record d’alguns dels interiors d’aquelles caixes d’estalvi d’abans.

La primera que he triat és una imatge de les oficines de la ja desapareguda Caixa d’Estalvis de Terrassa, l’any 1944.
La s
egüent fotografia ens mostra les instal•lacions de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros a Terrassa, que va inaugurar el seu servei al Raval de Montserrat, el dia 1 de gener de 1935.
I en la darrera fotografia podem apreciar les noves oficines del Banc Comercial de Terrassa en el seu nou local, inaugurat el 26 de juliol de 1944 al carrer
major, 9 (cal recordar que aquest banc va ser inaugurat el 14 d’abril de 1924, al carrer de sant Jaume 26).
El que si que podem apreciar clarament en aquestes imatges, és la diferencia entre una entitat bancària d’aquells anys i una d’actual.





A Terrassa et podien tallar la llengua

15 09 2011

No acostumo a posar records molt antics però aquest és tant curiós que crec que val la pena que no quedi en l’oblit.
El fet és que, en data 6 d’octubre de 1585 en un pregó, de la llavors vila de Terrassa, es prohibeix blasfemar imposant-se una multa de 3 lliures cada vegada que algú ho faci i anunciant-se també que: “qui no les pugui pagar li serà tallada la llengua”.

La lluita de les autoritats civils i religioses contra el malparlar o blasfemar és quelcom que ha succeït al llarg dels anys, tal i com podeu veure en una rajola antiga(veure imatge) que anunciava públicament la prohibició de blasfemar o en un article del diari La Comarca del Vallès del 1907. El que no sé és si el que s’anunciava en aquest ban es va arribar a aplicar mai a la nostra ciutat .





Una companyia naviliera a Terrassa?

9 09 2011

Que a Terrassa no tenim mar és evident, tot i que d’altres llocs que tampoc en tenen, com Cervera, no han renunciat mai a demanar un “port de mar”.

Bromes apart, cal indicar un fet poc conegut per molts terrassencs i és que el 8 de juny de 1919 el veler “sant Mus” (un bergantí goleta de quatre pals, un dels vaixells més grans construïts mai a Mallorca) que havia estat adquirit per la companyia “Naviera Egara S.A.” va efectuar el seu primer viatge, sortint del port de Mallorca i dirigint-se cap al golf de Mèxic i Amèrica del Sud (per portar fusta d’Amèrica a Espanya).

La única companyia naviliera de la nostra ciutat va començar amb un capital inicial de un milió de les antigues pessetes el 21 de maig de 1919, amb en Françesc Alegre i Roig com a president i en Joan Seriña i Masferrer com a vice-president.

El que no he pogut esbrinar és on estava situada la seu d’aquesta companyia, ni quant temps va durar. Si algú en sap quelcom, potser ens ho podria aclarir.

Podeu trobar més informació d’aquest veler a: http://fabian.balearweb.net/post/55912





El comte de Sant Llorenç del Munt

5 09 2011

Poc conegut és el fet de que al 1917 es va decidir concedir el títol de comte de Sant Llorenç del Munt, per part del Papa Benet XV, (consentit el seu ús a Espanya pel real decret del 15 de juliol del 1917), al Sr. Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt (podeu veure la seva esquela del 22 d’abril de 1925 de Navarcles).

El va succeir el seu fill, el Sr. Josep Mª de Quadras i de Caralt. A la foto que ilustra aquest record podeu veure al Sr. Antoni Quadras a can Pobla amb la suposada costella del Drac de Sant Llorenç, l’any 1903 (pel que sembla es tracta d’una vertebra de cetaci però com que va desapareixer, ara no ho podem corroborar).

Avui aquest títol segueix en actiu, tot i que no tinc coneixement d’on viu actualment l’actual comte. El que si que sabem és que es va casar amb Maria Victoria Sans Acevedo i que va tenir 5 fills i, també, que és membre de l’antiga ordre de caballeria del sant Sepulcre de Jerusalem.

Nota.- Recomano llegir els comentaris rebuts perquè ajuden a aclarir el que aquí hem exposat i esmenen algunes errades comeses. Gràcies per totes les aportacions.





Exposició sobre la Guerra Civil

1 09 2011

Des de l’espai del records de Terrassa us volem fer saber que el Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa organitza, en el Centre Cultural UNNIM de Terrassa (Rambla d’Egara 340) una exposició de col•leccionisme sobre la temàtica de la Guerra Civil, anomenada PAPERS DE GUERRA, que podrem visitar a partir del dilluns 5 de setembre, en que s’inaugura a dos quarts de vuit de la tarda i que romandrà oberta fins el diumenge 18 de setembre.

A l’exposició podrem gaudir d’un conjunt de cartells i d’altres documents de la Guerra Civil (postals, segells, vinyetes, auques, bitllets municipals, fulls de propaganda, etc).

En el marc de l’exposició estan també programades dues taules rodones pels divendres 9 i 16 de setembre a dos quarts de vuit. La primera amb el nom de DERROTA, DICTADURA I DESENGANY amb la presencia d’excombatents de la guerra i la segona anomenada RECORDS de FAM I DE SIRENES, amb la presencia de dues personalitats de la ciutat que ens explicaran les seves vivències durant la postguerra.