El bar Pompeya i la riuada

Avui us mostro una foto de com va quedar el Bar Pompeya desprès d’haver sofert la força de la riuada de l’any 1962. Curiosament aquest fet va fer que s’inundessin els baixos del local i des d’aquella data ja mai més es va jugar a les taules de joc que hi havia situades al sotano. Al Bar s’hi jugava a les cartes i al dominó i els jocs més populars eren: la manilla, el subhastat i el “julepe”.

El nom de Pompeya li van posar en honor a les ruïnes de la ciutat romana i desprès de la riuada ben bé semblava que havia quedat igual. El Bar Pompeya es va inaugurar el febrer del 1933 (amb el nom catalanitzat de Pompeia amb i llatina) i estava situat a la plaça d’Anselm Clavé i ja abans de la guerra hi anunciava que hi havia la parada de taxis, tal i com podeu comprovar en una publicitat del 1936 i també en el segon anunci del 1950. El curiós del cas és que el seu propietari, en “Sebastián” era taxista i fins el 1962 va mantenir el taxi com a segona professió.

En el segon, també podem observar com ja fa servir l’adreça de l’Avenida del Caudillo (l’actual Rambla) ens comptes de la de la plaça i ja porta el nom en castella de Pompeya. En el tercer (de l’any 1963) podem observar com introdueix el nom de “snak” seguint la moda d’aquells anys del “ye-ye”. En el darrer (de l’any 1965) anuncia que el dia 13 de juny del 65 s’inaugurava la “Sala de Fiestas Pompeya” a la seu del mateix bar.

Abans de la guerra el local era molt petit i fins desprès de la guerra no es va reformar amb els finestrals que donaven al carrer. Per aquest bar van passar personatges molt famosos, dels que podem citar: la Lola Floresi el seu marit, el Manolo Caracol, els boxejadors Luis Romero i Antonio Soldevilla que van ser campions d’Espanya, els cantants Antonio Molina, el Raimond o en Bruno Lomas i molt jugadors del Barça i de l’Espanyol.

El diumenge 17 de febrer del 1974 va tancar les seves portes i el seu propietari, el Sr. Sebastiàn Palos i Querol va veure com quedaven enrera 41 anys d’història d’aquest emblemàtic local terrassenc que va ser enderrocat per construir-hi uns pisos que avui coneixem amb el nom d’ edifici “Gutemberg” i sabeu quin era el desig del Sr. “Sebastian”? Doncs precisament que al nou edifici li posessin el nom de Pompeya.

“Cal Torero” 2 i “cal senyor Siscu”

Ens comenta l’amic Badrenas: “Jo sempre havia sentit parlar d’aquest col•legi de “cal torero”, però no sabia on parava…” “Al meu barri, hi havia un col•legi semblant, on es varen instruir gran part dels “nanus” del barri, que es deia a “cal senyor Siscu” i estava situat al carrer de Bartrina, just al costat d’una tenda que es deia a “Ca l’Alarcon” avui “tocinería Morera”. El professor es deia Fran”ciscu” Izquierdo, i era el pare d’uns germans Izquierdo que eren, i són, molt coneguts a la zona, un d’ells, autor d’els Pastorets que feien al Casal de Sant Pere. Gran i entranyable record aquest, ja que “anar a cal senyor Siscu” era una frase que sentia pronunciar molt sovint, i és que aquest senyor fou una gran persona.

No se si te rés a veure amb el contingut de l’aportació d’avui, però quan jo era jovenet, si a casa hi havia alguna cosa per menjar que no m’agradava, em deien: ¡¡¡Quinze dies a Cal Torero hauries de passar…!!!” Jo encara ho dic als meus nets (semblava com si a cal Torero fos un lloc on es passes gana)”.

Nota.- El col•legi de “cal torero” crec que tenia el nom oficial de “colegio Ibero-Americano” (algú ens ho pot confirmar?).
Vull donar les gràcies al amic R. Font per informar-nos que aquest col•legi el portava el matrimoni Muntadas.
Finalment dir-vos que crec que cal senyor Siscu es deia formalment col•legi Sant Antoni (situat al carrer Bartrina, 78) i que no s’ha de confondre amb un de més antic situat al carrer de la Rutlla.

L’escola de “cal torero”

cal torero

Avui el meu record és per una vella escola de Terrassa ja desapareguda i que es coneixia popularment com a “cal Torero”.

Ens hem de situar a la carretera de Montcada, una mica més amunt d’on antigament hi havia el “matadero”, concretament al número 86 (tot i que avui si hi aneu trobareu un modern edifici de pisos).

Recordo que aquesta casa d’un sol pis tenia un aspecte més aviat humil hi en ella hi podiem trobar un petit col·legi i, just al costat, la casa on vivia el professor.

El fet és que el nom de “cal torero” no es devia pas al professor, que segurament de toros en deuria saber poc, si no al fet de que a principis del segle XX en aquell mateix lloc hi havia hagut un “cafè cantant” anomenat precisament amb aquest nom tant taurí, i es que en aquells anys a la ciutat n’hi havia diversos espais d’esbarjo com aquest, ja que aquesta era una de les poques distraccions que tenia la gent quan plegaven de treballar. Us adjunto un retall del diari “La Sembra” del 1910 on es fa referencia a aquest espai, que segons diu havia estat situat més antigament al carrer Topete.

Subhasta de col•leccionisme 2009

Avui només vull dir-vos que aquest dissabte, dia 14 de novembre de 2009, es celebrarà la tradicional Subhasta de col•leccionisme que cada any organitza el Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa.

Es farà al local social del Grup, al centre Cultural de caixa terrassa, a la Rambla d’Ègara, 340 2ª planta a les 18:00 hores.

Jo l’any passat hi vaig anar i per pocs diners vaig poder adquirir alguns exemplars de publicacions terrassenques dels anys 30 i alguna que altra curiositat d’aquelles que guardes encara no saps ben be perquè, però que quan la compres et fa molta il•lusió.

Us animo a que us hi acosteu si teniu una estona, és ben distret veure com es desenvolupa la subhasta. Us incloc les llista de lots que s’hi subhastaran.

 

El temple evangèlic del carrer Galvani

bateig protestant 1929

El 19 d’abril del 2009 va tenir lloc la darrera celebració al temple de l’església evangèlica unida del barri de ca n’Aurell i aquesta diada va ser molt significativa pels protestants de la nostra ciutat, que durant 84 anys hi han celebrat els seus actes i que ara s’han hagut de traslladar a una nova seu més moderna i àmplia a l’avinguda Bejar.

Però tornem a l’edifici del carrer Galvani, que es va construir l’any 1925 i que va ser considerat el primer edifici construït a espanya per part de l’església evangèlica sense ajudes de cap país estranger, va ser pagat íntegrament per gent de Terrassa i, en bona part, gràcies a l’impuls del seu primer pastor, en Samuel Vila. Cal indicar que el dia de l’adéu al temple hi era present la vídua d’en Samuel, la Lídia Vila.

El temple va ser construït  en un barri en que en aquells anys quasi bé no hi havia ni veïns, ja que encara estava rodejat pels boscos de la masia de ca n’Aurell.

Una anècdota: abans del temple del carrer Galvani, o sigui abans del 1925, els protestants terrassencs es reunien en l’obrador de pa d’una família anomenada Simón.

Els acudits de Fotos Real, al carrer Sant Pere

Casas Odena 1935

L’amic Badrenas ens comenta: “M’ha vingut a la memòria un establiment que a mi i als meus companys ens tenia ocupats una estona cada dia, en el temps de la nostra joventut.

Recordeu l’establiment  “Fotos Real” del carrer de Sant Pere?  El fet és que era una botiga  de fotografia molt petita, en la que feien preferentment fotografies de carnets d’identitat o simplement fotos de carnet, que és com s’anomenaven. La botigueta estava ubicada davant del Casino del Comerç i tot l’aparador era ple de fotos de carnet dels seus clients. Aquestes fotos les canviaven molt sovint, de manera que hi podries trobar tots els qui s’havien renovat el canet en els darrers dies. Alguns, fins i tot, es feien la foto allí perquè els  posessin a l’aparador.

Però, el tret més destacat de l’establiment, era que a l’aparador també hi havia un marc amb un acudit dibuixat a mà i que el canviaven cada dia. Sortint del “cole” de la Cultura Pràctica, que era molt a prop, ens acostàvem a l’aparador de les Fotos Real a veure l’acudit del dia… quelcom semblant al que fa l’Edi al Diari de Terrassa o d’altres dibuixants en altres diaris. No recordo qui era el que signava el dibuix…però ho feia força bé: era dibuix caricaturesc i amb un contingut bastant innocent, és a dir, no es posava  mai amb ningú, però tots tenien la seva “xispa”, d’aquí el nostre interès diari d’anar a veure l’aparador de Fotos Real”.

Nota.- No tinc cap fotografia d’aquest establiment, però com a homenatge als fotografs de la ciutat he triat un anunci del 1935 d’en Casas Odena, establiment situat al carrer de Topete, 15 prop del passeig.

Per cert, el Rafael m’ha enviat un comentari en que ens fa veure que en l’anunci publicat s’indica que aquest havia portat l’antic estudi Garcia i com que aquest estudi havia estat situat al carrer de Sant Pere, 20 (mireu anunci) podria tractar-se del precursor de Fotos Real. En tot cas queda aquí oberta aquesta questió…

125 aniversari de “Les Teresianes”

Aquest any es celebra el 125 aniversari d’una entitat poc coneguda a la nostra ciutat, es tracta de ”l’Arxiconfraria Teresiana de Terrassa”. Pocs anys, desprès d’haver-se atorgat a la vila de Terrassa el títol de ciutat i des de la parròquia del Sant Esperit es va fundar l’Arxiconfraria de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús l’any 1884.

Aquesta entitat era coneguda popularment amb el nom de les Teresianes i la labor que en aquells anys tenia era la formar noies en la fe cristiana. Podeu veure un retall del diari “Crònica Social” del 1917 on ens parla de les “escoles dominicals” regentades per aquesta mateixa fundació.

En la foto també podem veure el local que aquesta entitat va tenir al cèntric carrer de Sant Jaume. La celebració del 125 aniversari ha estat una conferencia del Sr. Joan Antoni Pujals a la sala capitular de la catedral sobre la historia d’aquesta confraria.

Can Viver de Torrebonica, masia i sanatori

Can viver segons Avellaneda

Avui us vull parlar de la Colònia Sanatori de la Verge de Montserrat a Can Viver de Torrebonica.

Can Viver era de molt antic una casa de pagès molt important, com podreu comprovar en el gravat del gran mestre Mateu Avellaneda del 1935 (es tracta d’una recreació ja que en aquesta data ja no en quedava rés).

Sembla ser que el sobrenom de torrebonica li venia donat per la torre de defensa en forma quadrada que datava del 1526 i que servia per protegir l’entrada de la masia. La masia però és molt més antiga i els primer indicis ja la situen al S.XIII. Els noms més antics que es coneixen d’aquesta masia són els de “mas de can barba”, “mas de bolet” i “mas maduixer” que va estar vigent durant prop de tres segles, “mas sala” i finalment “mas viver” o “mas viver de torrebonica”. També he sentit dir que un dels propietaris d’un mas proper fa fer una juguesca amb el seu veí per veure qui construïa una torre més bonica i que en va resultar guanyador el del referit mas i per això li van posar aquest sobrenom de “torrebonica”.

Aquest mas al llarg dels segles va anar creixent i va arribar a allotjar varies famílies que es dedicaven a les diferents tasques camperoles als voltants de l’actual centre hospitalari que hi ha entre Terrassa i Sabadell. El dia 7 d’octubre de 1909, el darrer hereu dels “viver” va signar l’escriptura de venda del mas i de les terres al “Patronat de Catalunya per la lluita contra la tuberculosi”, patronat constituït a Barcelona, l’any 1904.

Aquesta institució va adaptar el mas per el nou us sanatorial, essent l’autor d eles reformes l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, i el va obrir al públic en data 28 de gener de 1911 (mireu el diari del dia i un anunci d’una excursió publicat el 21/01/1911). Una curiositat: el dinar de celebració de la inauguració es va fer a l’Hotel Peninsular de Terrassa i va ser co-presidit pel Conde de Torruella de Montgrí i pel Sr. Vidal i Ribes president del patronat.

En data 5 de maig de 1922 s’incorpora mitjançant un acord signat a l’Obra Social de la “Caixa de pensions per a la vellesa i l’estalvi” que va ser la que li va donar l’impuls econòmic que necessitava per convertir-se en un centre de referència a tot l’estat. Les obres de transformació van començar immediatament i del mas primitiu ja pràcticament no en va quedar rés.

Es va crear una colònia agrícola per nodrir d’aliments naturals al sanatori, nous pavellons per malalts, dos espais per nens i nenes, una biblioteca, una sala d’actes i una interessant església d’estil modernista sota l’advocació de nostra senyora de Montserrat.

Cal esmentar que en la guerra civil es van matar dos capellans (Jaume Catasús Botifoll i Josep Font Dou) , es van expulsar les monges i es van destruir les imatges del temple, obligant fins i tot als malalts a abandonar les instal•lacions.

Ara aquest sanatori es troba clausurat des de fa anys, però val la pena fer-hi una passejada encara que sigui per veure el que havia estat i gaudir dels esgrafiats de les parets de l’edifici principal i de la façana de l’església modernista. I si podeu entrar-hi us recomano veure el lluernari central.

Casa i fàbrica Bonaventura Fornells

casa fornells

En resposta a un comentari rebut que deia: “ algú hem podria facilitar algun tipus de informació sobre la “Casa Soler”, també anomenada “Casa B. Fornells” situada al carrer Sant Leopold 56?”

Casa Freixa desapareguda

El que puc explicar és que la casa anomenada de Bonaventura Fornells i Cardús, edifici protegit de la nostra ciutat, és va projectar el 18 de febrer de 1918 per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i que aquest habitatge unifamiliar utilitza un estil britànic, anomenat “domestic revival”, que l’arquitecte Muncunill només va utilitzar dues vegades a Terrassa; una vegada en aquesta casa i l’altra en la desapareguda “casa Freixa”, un xalet construït just al costat de la Masia Freixa (a la fotografia de la dreta podeu observar l’aspecte d’aquesta casa malauradament despareguda).

El primer que sobte de la casa és la teulada amb la seva pronunciada inclinació, aspecte que li dona la semblança amb les cases de camp d’aquelles contrades.

Les naus que podem veure al costat de l’entrada de la casa són naus industrials que es van projectar el mateix any que la casa i pel mateix Muncunill, fet curiós ja que no és gaire habitual que en un mateix projecte constructiu és fes la casa i la fàbrica.

El nom de “casa Soler” que s’esmenta en el comentari es deu a un propietari posterior que portava aquest cognom.

És evident que és una resposta curta al comentari rebut i per això us vull demanar que si algú en sap quelcom més ens ho faci saber.

Personatges populars de Terrassa (4)

Ens diu de nou l’amic Badrenas, “m’ha vingut a la memòria un altre personatge conegut per a quasi tothom a Terrassa. És en Paco Pérez, un home que va ser secretari particular d’una colla d’alcaldes de la  ciutat a l’època de la dictadura (Onandia, Clapés,…) i a més tenia el càrrec de cap de protocol i mestre de cerimònies. Era a tots els esdeveniments on hi assistien les autoritats i era l’encarregat d’acompanyar-los a tot arreu, indica’ls-hi com havien d’actuar, i presenta’ls-hi tanmateix els personatges que ens visitaven. Si necessitaves quelcom de l’ajuntament t’havies d’adreçar a ell, i ell s’encarregava de posar-te en contacte amb la persona indicada. També passaven per les seves mans les subvencions, ajudes o favors que es demanaven i ell s’encarregava d’aconseguir-ho… o no!!!, fent valer la seva posició d’influència amb les autoritats. Recordo que va estar molts anys a l’Ajuntament i quasi tothom el coneixia.

Vivia a la plaça de la Creu de Sant Pere i sempre portava ulleres de sol i, em sembla recordar, que la seva dona era perruquera. No se quin càrrec tenia, però es movia molt també per la junta del Terrassa FC”.

Nota: El podeu veure en la fotografia a la dreta darrera l’alcalde Clapés.- La foto es de les obres de construcció de la parròquia de la Sant Cristòfol, a can Anglada a l’any 1961.