Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

Les antigues esglèsies de Sant Pere (3ª)

En l’anterior post esmentava la remodelació de les esglésies de Sant Pere de l’any 1895 i avui voldria afegir que, en un escrit dels propis arquitectes diocesans, Sr. Francesc Villar Carmona  i fill, encarregats de la remodelació (enderroc de l’edifici de la vicaria, descobriment de pintures i del retaule petri), realitzada sota la supervisió de l’arquitecte municipal Sr. Lluís Moncunill i Parellada, podem llegir:

“Han tingut lloc interessants descobriments arqueològics, consistents en unes pintures al fresc en el mur interior de davant de la porta d’ingrés, a on hi havia col·locat un altar amb retaule subjectat a la paret per mitjà d’uns tascons. Al ésser aquests arrencats, s’escostronà la paret, apareixent sota del arrebossat dites antigues pintures” i més endavant afegeix “major importància té el descobriment que s’ha fet a l’àbsida de l’església. Sota una capa de morter han aparegut unes pintures més antigues que les anteriors i també unes capelletes, dues a sobre i quatre a sota formades per una arcs sostinguts per columnes de diferents formes. El fons de les capelletes aparegueren també pintures” i “finalment sota l’ara de l’altar major aparegué una altra ara, tal vegada la primitiva dons són estil és romànic, com ho són les citades pintures de l’àbsida”.

En la fotografia d’Antoni Alegre de Sagrera podem apreciar l’interior de Sant Pere abans de la restauració i en la segona, dels anys 30, el retaule i l’ara romànics .
També us he inclós la portada del diari “Egara”, de data 15 de setembre de 1895, en que es fa esment a aquestes troballes (l’escrit de l’arquitecte és d’uns mesos abans i apareix referència d’ell en la premsa local el 2 de febrer del 1895.