Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

80 aniversari de la proclamació de la República Catalana (dia 14)

És prou conegut que a Barcelona va ser el propi Lluís Companys qui va proclamar la República Catalana, recolzat poc desprès pel propi Francesc Macià que va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. I també es prou conegut que a resultes d’aquesta situació el mateix rei, Alfons XII va optar per abdicar i fugir a l’estranger, com podem comprovar en un retall de la premsa d’aquells dies.

La proclamació de la República Catalana es va produir durant el migdia del 14 d’abril i els nous regidors republicans, reunits a la seu de la Casa del Poble del carrer cremat, van dirigir-se a l’ajuntament i van hissar la bandera republicana al costat de la senyera, mentre un altra grup de ciutadans entrava al consistori per endur-se un retrat del rei amb l’objectiu d’estripar-lo i cremar-lo al mig del Raval, mentre llançaven visques a favor de la república i crits en contra del rei.

La ciutat llavors va entrar en una mena de festa col·lectiva: els treballadors abandonaren les fàbriques i sortiren al carrer, les campanes a dos quarts de sis de la tarda es posaren a repicar i els balcons de la Casa del Poble i el Centre Catalanista Republicà ja lluïen banderes tricolors.

Al vespre hi va haver una manifestació acompanyada de la banda municipal que va tocar la Marsellesa i la Santa Espina com a nous himnes de la república. Mentrestant els manifestants feien crtits a favor de l’amnistia i demanaven que els sometents lliuressin les armes. També és van fer ballades de sardanes al vespre davant de la Fonda Bonavista a la Rambla, tal i com podem comprovar en un anunci publicat el mateix dia.

També hi van haver discursos per part d’alguns dels regidors des del balcó de l’ajuntament i reunions diverses entre aquests i els representants d’entitats ciutadanes, per tal de mirar de posar-se d’acord en com es tenia que actuar davant del nou règim polític i social que s’estava produint.

El dia 15, en els terrenys del camp del futbol del Terrassa, més de deu mil persones es van aplegar per celebrar una mena d’assemblea general on es va acordar demanar al nou govern una amnistia general i la separació entre l’Estat i l’Església a més d’altres aspectes relatius a aconseguir més drets i llibertats pels ciutadans així com el dret al sufragi universal.

El primer alcalde república de Terrassa d’aquesta etapa corresponent a la II república va ser Avel·lí Estranjer (la constitució del nou Ajuntament es va fer el dia 16 d’abril del 1931) i el va substituir en Samuel Morera, que és conegut perquè el 6 d’octubre del 1934 va proclamar la República Catalana des de l’Ajuntament de Terrassa, seguin t les indicacions del president de la Generalitat en Lluís Companys. (mireu la crònica del que va passar en un dels diaris de la ciutat) Aquest fet va fer que l’empresonessin fins l’any 1936 en que el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i va donar una amnistia als presos polítics.

80 aniversari de la proclamació de la República Catalana (dia 12)

Aquest any, el dia 14 d’abril, es celebra el 80 aniversari de la proclamació de la segona república. L’any 1931 l’ajuntament de Terrassa d’igual manera que la resta dels principals ajuntaments de l’estat espanyol va proclamar la segona república com a resultat d’unes eleccions municipals que van convertir-se en una mena de votació popular entre la monarquia i la república i on els partits republicans van resultar els guanyadors.

A la nostra ciutat les eleccions, celebrades en un primaveral dia 12 d’abril de 1931, van ser sorprenentment guanyades per una coalició de partits formada per la Fraternitat Republicana, el Centre Republicà Obrer, el Centre Catalanista Republicà i el Bloc Catalanista Republicà amb 3.680 vots. La segona força va ser la Coalició Monàrquica (els salistes) que en va obtenir 1.980. I la tercera força va ser l’Associació Catalanista amb 1.587 vots. Això significava una majoria absoluta de regidors pels Republicans amb 21 escons davant dels 9 dels Monàrquics i 1 dels Catalanistes. La pèrdua del segon lloc dels catalanistes davant dels monàrquics o salistes va ser doncs per una diferencia molt petita. Com podeu comprovar la proporcionalitat dels escons en aquella època no tenia rés a veure amb el nombre de vots aconseguits.

Cal indicar que les cròniques dels diaris d’aquella època ens parlen de la més que possible compra de vots per part del anomenats “salistes” i que havien arribat a pagar, diuen, 75 pessetes per vot.  El fet és que, un cop finalitzada la jornada electoral, els republicans s’adreçaren a la Casa del Poble del carrer cremat i l’excitació va anar creixent a mesura que es comptabilitzaven els vots de les diferents taules electorals, totes elles favorables a la seva candidatura. Finalment va quedar sense signar l’acta del Col·legi del Grup Escolar per discrepàncies dels components de la mesa davant d’uns vots que presentaven uns noms tatxats amb llapis. Finalment un bon grup de persones es va dirigir al col·legi i els va obligar a signar l’acta.

 A la nit tingué lloc un ball públic a la mateixa Casa del Poble que va ser molt concorregut i cal destacar que en un moment donat va ser interpretada la Marsellesa que es va convertir una mica en l’himne d’aquelles eleccions ja que poc desprès va tornar a ser interpretada, aquesta vegada per el Grup Coral de la Fraternitat Republicana.

Fixeu-vos com algún espavilat ja utilitzava la dualitat entre república i monarquia per fer el seu anunci de carbó.