Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

Les antigues esglèsies de Sant Pere (6ª)

Durant la guerra civil a Terrassa es produeix la destrucció d’una part del patrimoni religiós de la ciutat per part d’escamots revolucionaris i es cremen diverses esglésies. A les esglésies de Sant Pere cremen algun altar, imatges i l’orgue, però s’aconsegueix salvar la resta gràcies a la voluntat d’en Josep Rigol i altres components de la Junta de Museus local.

En la fotografia podem observar el cartell que van penjar a l’entrada del recinte i on deia: “Edifici incautat pel Comitè d’enllaç Anti-Feixista, destinat a Museu Arqueològic. Respecteu-lo”.
En la fotografia de la dreta podem observar alguns dels que van ajudar a salvar Sant Pere, en Conrad Padrós (dret al costat de la porta), Josep Rigol (assegut a l’altre costat d ela porta), Salvador Cardús (dels 3 que estan assguts junts és el primer de la dreta), Baltasar Ragón (el del mig) i el mateix fill d’en Salavador Cardús (el de l’esquerra). Els podem observar al costat de la porta de la rectoria i d’un antic pou que actualment ha desaparegut amb les restauracions.

Tot i la guerra civil la Junta de Museus local decideix seguir amb els projectes de restauració de les pintures murals de l’absis de Santa Maria. Entre 1937 i 1938 s’arrenquen les pintures gòtiques que tapen les més antigues, d’època pre-romànica i es consoliden aquestes darreres. En la foto de la dreta, de l’any 1929, podeu observar les antigues pintures gòtiques abans de ser arrencades.
En una fotografia feta pel matex Ragon podem observar el grup d’amics, abans esmentat, amb pics i pales l’any 1938.
Una anècdota que m’han explicat diu que el Sr. Rigol va demanar a un amic seu que tenia un carro i un cavall, un tal Padròs, que l’ajudés a traslladar algunes obres d’art del recinte a un amagatall, de manera que aquestes van restar amagades fins a la fi de la guerra (d’aquest lloc on es van amagar no us en puc dir rés, ara per ara).
Desprès de la Guerra Civil passen uns anys que no s’hi fa rés en el recinte i no és fins l’any 1947 que a l’església de Santa Maria i sota la direcció de  Josep de C. Serra i Ràfols i Epifàni de Fortuna es procedeix a l’excavació interior fent l’aixecament del paviment de la nau. Us mostro dues fotografies, una dels anys 30 abans de les excavacions i l’altra del 1947 en que es va fer la troballa d’una piscina baptismal, just al forat que es pot veure en la part dreta de la fotografia.
Uns anys més tard, al 1959 es descobreixen sitges, murs i enterraments al carrer de l’església i a la plaça del rector Homs, sota la direcció d’en Salvador Alavedra.