En “Pedro y sus chiquillos”

4 11 2011

Al principi de la guerra civil van sorgir en diferents indrets els anomenats “homes d’acció” que actuaven amb una animositat radical contra els qui consideraven els enemics polítics. La seva repressió tenia un caràcter clarament de venjança, exercint accions que traspassaven els límits de la legalitat, arribant a imposar-se per la força a qui es volia oposar a la seva acció violenta. A Terrassa el seu màxim representant va ser el grup conegut com a “Pedro y sus chiquillos“. 

Terrassa va ser una de les ciutats catalanes que va tenir un nombre més gran de víctimes per la repressió, dos cents vint-i-sis segons diuen alguns estudiosos. Comparat amb Badalona, setanta-nou morts, o Sabadell, setanta –tres morts la xifra de Terrassa és altíssima.

En Pedro Alcocer Gil va néixer a Alhabia (Almeria) l’any 1906 i després de quedar orfe quan era petit va arribar adolescent a Barcelona on va viure les grans mobilitzacions obreres del 1920, en plena etapa del pistolerisme. Tot això li va fer entrar en contacte directe amb la línia anarquista de la CNT. L’any 1922 va venir a viure a Terrassa i va començar a treballar a Can Niquet de la SAPHIL, on va tenir forts enfrontaments amb els seus patrons per qüestions laborals. Vivia al carrer Watt on la seva dona hi va obrir una botiga de retalls al mateix barri de Ca n’Aurell (veins del carrer de Watt m’han dit que encara hi han familiars del Pedro vivint al barri).

En la República es fa de la FAI i organitza un grup d’acció, que més tard serà conegut com els famosos “Chiquillos de Pedro, participa en tot tipus d’actes de 1931 a 1936, com ara l’assalt a l’Ajuntament el febrer de 1932 o el de la presó durant la insurrecció d’octubre de 1934. Es detingut i aprofita l’estanca a presidi per entrar en contacte amb destacats membres de la CNT.

Se’l considerava un expert en explosius i ja en els anys de la República es convertí en un estigma per a la burgesia local, especialment a l’hora de defensar els components del seu grup de les repressions patronals que sofrien. Al començar la Guerra Civil, Pedro organitza i arma els seus “Chiquillos” per tal de formar les primeres “Patrulles de Control”, essent nomenat representant de la CNT-FAI en el Comitè de Salut Pública. Desprès dirigeix el Comitè d’Investigació i Defensa, i la Junta de Seguretat com a responsable de les Patrulles de Control.

Pedro podia intervenir en qualsevol aspecte relatiu a l’ordre públic amb plena impunitat i imposava la seva pròpia concepció de l’ordre revolucionari atemorint a la ciutadania. A ni m’han explicat que la gent li tenia por i quan el veien venir perl carrer n’hi havia que giraven cua per no tenir que creuar-s’hi. També algun botiguer m’ha explicat que havia entrar a la botiga, havia demanat alguns productes que li interesaven i havia sortit sense pagar-los i, a veure qui era el guapo que el denunciava!

Més tard quan va veure que la seva presencia a la reraguarda terrassenca no era tan necessària va decidir incorporar-se al front de València i desprès al front d’Aragó. Sembla ser que va tenir importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb en Josep Tarradelles. En acabar la Guerra Civil l’any 1939 es va exiliar a França i posteriorment a Veneçuela, d’on tornarà a França per passar els últims anys de la seva vida, morint l’any 1992. En el retall de la Hoja Oficial del 1939 podeu veure que estava en “busqueda y captura” amb un tal Joaquín Bruno Gascón.

És curiòs que algú que va fer tantes maldats acabès morint al llit i de vell. Si coneixeu o us han explicat alguna anècdota sobre aquest personatge serà molt benvinguda.

Advertisements

Accions

Information

10 responses

5 11 2011
Ricard Font Serra

Si voleu saber més d’aquest tema llegiu a Carles Roig i Pérez en el “cas de Terrassa Pedro y sus chiquillos”

7 11 2011
Eloi Falguera

Llegint “La guerra d’un tebi” d’en Joan Busquet, m’ha sortit el nom d’un tal Espartacus Puig, al qual qualifica de “radical menjacapellans”. Algú en sap alguna cosa?

8 11 2011
Ricard Font Serra

En Xavier Marcet i Gisbert, i en Josep Puy i Juanico, han escrit. sobre l’Espartacus Puig, sindicalista relacionat amb el front d’Aragó.
Per més detalls pots buscar tot això a l’Internet:
http://terrassa75.wordpress.com/2011/08/30/espartacus-puig-i-el-front-darago-ii/
http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40539

8 11 2011
Eloi Falguera

Com sempre Ricard, moltes gràcies !

8 11 2011
Albert Prieto

Molt bon article. Amb el teu permís, en els propers dies copiaré una introducció al blog Terrassa75 i linkaré amb aquesta biografia. Per cert, la fotografia de l’Alcocer a quin fons pertany?
Una salutació.

9 11 2011
Josep Badrenas

Hi ha un llibre que es titula “L’omnibus de la mort – Parada a Falset” d’en Toni Orensanz, que es un estudi sobre les actuacions descontrolades d’elements de la FAI que anaven pels pobles fen la feina que sembla ser que a Terrassa va fer el tal Alcocer. El llibre es molt ilustratiu sobre aquest tema, i per situar aquests fets, us el recomano, ja que suposo que el modus operandi debia ser semblant.

14 06 2013
Enric

Aquest criminal de Pedro y su cuadrilla és un dels responsables de que l’anarquisme, avui en dia, segueixi fent por, pero Pedro y su cuadrilla no eran propiament anarquistes sino nihilistes, partidaris de matar a mitja España, destruir la civilització i l’estat i començar de nou amb un altre cosa… que només ells sabien què era.

4 07 2013
Enric

Francesc Sabat i el seu germá, dirigents locals anarquistes, també varen tenir la seva responsabilitat en tots aquells crims pero es varen amagar, com Pedro Alcocer, a Venezuela i ningú els va portar a un tribunal de crims contra la humanitat i de guerra, com s’ hauria fet avui en dia o com es va fer amb els criminals nazis a Sudamerica.

11 07 2014
manifestmadina

El meu pare vivia al carrer Torrella i sempre recordava que el Pedro y sus Chiquillos van anar un dia a casa dels seus avis, ell era allà en aquell moment, buscant al seu tiet, que era Requeté. Com la seva avia no els hi va dir on era, li van donar un cop de puny i li van salta l’ull. El meu pare tenia 6 o 7 anys.
El seu avi era de Pamplona, Guardia Civil i carlí. El seu fill (al que buscaven) també era carlí i en canvi, la meva avia i la seva germana (filles del guardia civil) eres anarquistes.

6 10 2016
pidelosocial

Pedro fue la consecuencia de la represión de la patronal la iglesia y el fascismo de que se quejan los responsables

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s