Una sortida a can Boada plena de records

24 01 2022

Publiquem una nova fotografia de les que transmeten sentiments i aquest cop qui ens la fa arribar és el Josep Badrenas:

Veiem que ens diu:

“Avui m’entretenia repassant els darrers Records del Blog, i al llegir el “record d’una fotografia que transmet sentiments” m’ha vingut a la memòria que tinc algunes d’aquest tipus de fotografies. Evidentment, a cadascú se li transmeten els sentiments que està predisposat a rebre, i que se li desperten al tenir alguna de les fotografies a la vista, i nomes deixant anar una mica la memòria -si és que encara ens en queda- podem traslladar-nos, amb un xic d’imaginació, en algun punt concret de la nostra existència que ens faci recordar que hi érem i com érem.

En la foto a primer cop d’ull nomes s’hi reconeix un grup de persones, sense cap mes al·licient ni interès. Però si entrem en detall i fem us de la memòria, us puc dir que recordo vagament el dia de la foto. Jo hi surto, dels tres de dalt, el del mig. Tenia entre 16 i 18 anys.(1956/58). El fet és que alguns diumenges o festes, aprofitàvem per anar “a berenar a fora” o sigui, fer una sortideta al camp després de dinar. Aquesta concretament va ser a Can Boada del Pi, abans de rebaixar la muntanyeta, i  que en aquells temps queia bastant lluny de la ciutat i anar-hi a passar la tarda, a un punt des d’on es veia una bona panoràmica de la Terrassa d’aquells anys, era una opció bastant a l’abast, ja que s’hi podia anar a  peu.  

Un grup d’amics, els disponibles en cada ocasió, organitzàvem de tant en tant, una sortideta al camp, amb algunes de les nenes amb les que els diumenges anàvem a sardanes als Jardins del Frente de Juventudes, però la gràcia dels comentaris respecte a la foto, està en que a la excursió hi venien també les mares de les nenes, perquè deixar-les anar soles amb uns amics al camp el diumenge a la tarda era un perill…

Observeu lo poc preparats per anar d’excursió que anàvem. Els nois, amb camisa blanca i corbata, com es deia, ben “trajats”, les nenes amb faldilletes de carrer i les mares amb indumentària poc adient per l’ocasió. Dels pares ni idea…. Calia agrair a les mares el “sacrifici” que els tocava de fer, “per si un cas”,  perquè les nenes poguessin gaudir de la companyia dels presumptes pretendents. Malgrat tot això, us puc assegurar que ens ho passàvem tots plegats molt i molt bé i que aquelles sortides de tarda de diumenge no tenien preu!!!   Vaja, com avui…”.

Dono les gràcies al Josep per haver compartit aquesta foto i el seus records.





Un record per la Marcel·la Macias que ens ha deixat

17 01 2022

El 20 de desembre del 2018 vaig tenir el goig de fer la presentació del llibre “Terrassa 1940-2018” de la Marcel·la Macias Gall  a la seu de l’Ateneu Terrassenc i on havia recollit els seus records personals de la nostra ciutat.

Avui volem retre un petit homenatge a una dona emprenedora, avançada al seu temps i amb un caràcter fort i decidit que feia que les coses difícils no ho semblessin tant. Ella va voler fer el seu llibre de memòries per deixar constància de tot el que recordava i no tant per parlar d’ella i si d’una Terrassa que sempre havia estimat.

Ella em va dir un dia: “voldria que aquest llibre serveixi a la gent, perquè els ajudi a recordar les seves pròpies vivències i records” i crec que va aconseguir amb escreix el seu propòsit.

La Marcel.la va viure bona part de la seva vida al rovell de l’ou del Raval de Montserrat on la seva família hi tenia la tenda de cal Macias però els seus records més apreciats eren els que va passar a la Masia de can Corbera, just a on avui hi ha l’escola d’enginyers del carrer Colom.

Des dels Records de Terrassa i des de l’Associació El Llibre de la Vida que treballa perquè els records de les persones tinguin el valor i reconeixement que es mereixen li volem desitjar que sigui feliç allà on sigui i dir-li que gràcies al seu treball de recopilar records aquests ja no es perdran mai.

La fotografia és de la Marcel·la a la porta de la masia de can Corbera l’any 1940.





Record d’un fill al seu pare, en Joaquim Verdaguer

5 01 2022

Fa uns dies ens ha deixat l’amic Joaquim Verdaguer i en la cerimònia del funeral els seus fills li van dedicar unes sentides paraules.

Concretament el Xavi Verdaguer va llegir un escrit titulat “AL MEU PARE” i com que als records de Terrassa donem molta importància als records li he demanat si ens el deixava compartir i no només ens ha donat el permís sinó que a més ens ha fet arribar unes fotografies del Joaquim de quan era petit i encara vivia al seu estimat antic poble de Sant Pere.

Espero que això serveixi d’homenatge a tot el que ha fet de forma desinteressada el Joaquim per conservar i recuperar la història i les curiositats de la nostra ciutat.

Qui ho desitgi pot repassar part del seu treball al seu bloc fent clic aquí: Blog del Joaquim

Al meu pare:

“ Quantes vegades vas preguntar-te si hi seriem a temps de veure inventar-se la màquina del temps? Poder anar a veure els romans, els visigots, els vikings, sobretot conviure a l’Edat Mitjana, veure com es construïen les esglésies romàniques, veure com al voltant de la Torre de Castell Palau s’hi anava assentant la vila de Terrassa, poder conèixer l’Alexandre Galí que va importar l’esport del bàsquet a la seva escola de Terrassa, poder conèixer com n’era de seductora la Blanca de Centelles, com van patir les bruixes a la foguera al Torrent de Vallparadís, conèixer el Jaumet del Via Fora.

(diu) – Vinga va, no t’enrotllis tant, a on vols anar a parar? A quina hora juga avui el Barça?

Potser amb la màquina del temps també podríem conèixer el Totó de Cinema Paradiso. Aquell nen que, com si estigués al Casal de Sant Pere, es colava d’amagat al Teatre del Casal per veure com el Mossèn de la Parròquia retallava i censurava les escenes de petons i de cuixes de les pel·lícules en blanc i negre.

(diu) – que no veus que per la gent això és un rotllo patateru, sempre estàs amb els teus rotllos. Ja m’has corregit l’últim article del blog?

I potser també amb la màquina del temps, podríem veure des de dalt el Tossal de l’Àliga al bandoler Capablanca com assaltava els carros que baixaven a Barcelona pel camí ral de la Serra de l’Obac, o veure els carlins amagats a la Corn fosca o a l’Hospital de Sang o veure els republicans que s’amagaven dels nacionals als Òbits o la Pola. O poder veure des del Tossal com pujaven els monjos fins al Monestir de Sant Llorenç o fins al Monestir de Montserrat.

(diu) I tot això a què ve ara? Perquè ho expliques tot això?

Doncs pare, perquè resulta que la màquina del temps ja està inventada, la va inventar l’àvia Pilar el 22 de juliol del 1945 al carrer Major de Sant Pere, la màquina del temps es diu Joaquim Verdaguer Caballé ”.

Nota: el blog del Joaquim va començar el 6 de maig del 2012 i el seu darrer article el va fer el 6 de desembre de 2019 després d’haver escrit més de 520 articles en aquests 7 anys de vida. Els Records de Terrassa van començar el maig del 2007, el mateix any que l’amic Rafel Aroztegui va començar el seu i creiem que ell estarà d’acord en que és molt complicat escriure tant, amb tanta qualitat i rigor i per això expressem el nostre desig de que el seu blog no es perdi i entre tots ajudem a que perduri en el temps.





Record d’una fotografia que transmet sentiments

29 12 2021

A voltes en aquest espai publiquem records i hi posem una fotografia o un retall per il·lustrar-los i ara farem un exercici nou.

Publiquem una imatge no pels records que hi ha al seu darrera sinó per el que ens transmet. A mi em transmet felicitat, ganes de passar-s’ho bé, amistat. I a vosaltres, que us transmet?

lluis satorras foto de l'avi

La fotografia ens l’ha feta arribar el bon amic Lluís Satorras i segons en indica pertany al seu avi Lluís Martí. Ens explica que és una foto que va trobar en una vella capsa de negatius de la família i que creu que l’avi és el primer per la dreta de la fila del davant.

Ens explica que el seu avi tenia com a bons amics l’Eudald Aymerich de la Font Vella i que estudiaven esperanto i feien invents amb les ràdios de galena.

Podeu llegir un article sobre l’Aymeric aquí:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2017/06/09/el-museu-municipal-de-la-radio-eudald-aymerich-que-resta-en-loblit/

Si algú reconeix alguna de les persones que hi surten us agraïrem que ens ho feu saber.





Bon Nadal i molts Records

24 12 2021

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2022, any en que aquest Blog celebrarà el 15è aniversari amb més d’un milió visites.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure una d’aquelles felicitacions que es feien a finals del segle XIX, principis dels XX i en la que el conserge del teatre principal, el Sr. Vicenç Bufí, felicita les festes als seus clients habituals.

bones festes records terrassa 2020

Creiem que aquest document no s’havia publicat mai de manera que és la primera vegada que el podem gaudir, malgrat desconeixer la data exacte en que es va fer.

Per altra banda voldríem recordar-vos que encara sou a temps de veure el vídeo sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat a l’enllaç: https://youtu.be/Rg0vCtEjoK8





Unes fotos de Bato i Borrego

24 12 2021

Fa uns dies vàrem publicar un tema sobre un vídeo que hem fet “del Nadal d’abans a Terrassa” i a l’amic Josep Badrenas li va fer recordar que guardava unes fotos d’unes representacions dels Pastorets al Casal de Sant Pere i les ha volgut compartir.

Diu que són dels anys 50 i que pertanyen a la versió de Bato i Borrego, en les que ens explica que hi surt ell mateix.

En el seu missatge expressa que potser no tenen cap valor històric, i menys interès general, però que per ell, si… ja que formen part de la seva Joventut.

Jo hi vull afegir-hi que per aquest espai dels Records de Terrassa aquestes fotos tenen un gran valor, ja que expressen precisament l’objectiu que van fer crear aquest blog i que ha permès que 15 anys desprès encara segueixi viu, malgrat jo no disposi de tot el temps que voldria per publicar-hi més records.

Voldria aprofitar l’avinentesa per desitjar a l’amic Joaquim Verdaguer, autor d’un gran blog dedicat a històries de Terrassa, que es recuperi ben aviat. Vàrem començar tres aquesta aventura de les històries i records de Terrassa i estic seguir que l’amic Rafel Aroztegui estarà d’acord amb mi que desitgem tornar a estar ben actius tots tres.

Bones Festes i cuideu-vos molt !!!!





Record d’una conferència sobre els Beatles d’en Josep M. Francino

2 12 2021

Ara que acaba de deixar-nos el gran Josep M. Francino  he volgut recordar que al 16 de gener del 2008 el vaig conèixer en una conferència que va donar a l’antiga seu del Rotary Terrassa al Hostal del Fum.

En Josep M. Francino i Arenillas, nascut a Terrassa l’any 1947 ha estat considerat la persona que sabia més dels Beatles a Espanya, a més de ser un fan declarat del quartet de Liverpool i un admirador del mateix George Harrisson.

francino al rotary terrassa 2008En Francino ens va parlar dels Beatles com a fenomen musical, social i popular del passat segle XX. En la seva exposició va incidir en que els Beatles no van ser només un grup que fa fer uns discos d’èxit, els Beatles van crear noves tendències i van donar un canvi de rumb a la musica que es feia en aquell moment.

La seva influència musical va representar un punt de referència per a molts músics tant d’aquella època com, fins hi tot, per grups actuals. La introducció d’instruments inèdits, les seves experimentacions amb la música electrònica, les innovacions tècniques que van aportar, van ser seguides per els grans grups de l’època: els Rolling Stones, els Hollies, els Beach Boys, entre d’altres, que van anar utilitzant aquestes novetats per les seves noves cançons.

Però els Beatles son, bàsicament musica i per tant cal escoltar-los i en aquest sentit el J.M. Francino ens va oferir una selecció de cançons per poder copsar l’evolució musical al llarg de la seva carrera.

Com era habitual amb en Francino, va amanir la presentació de cada cançó amb anècdotes que ens van ajudar a comprendre millor el moment en que es va compondre cada títol: la primera gravació enregistrada amb una màquina d’enregistrament en directe, les primeres gravacions sense èxit amb la DECCA que va arribar a rebutjar el grup, entre moltes altres curiositats entorn d’aquesta selecció musical.

Finalment ens va parlat de la revolució en el cinema musical i en el de dibuixos, amb la creació dels primers videoclips musicals. El Beatles a més, van ser pioners en la utilització de la TV i les seves aparicions van ser fonamentals per a divulgació universal de la seva imatge i de la seva música. J.M. Francino va finalitzat la seva exposició comentant que els Beatles no van inventar la minifaldilla ni la roba de mil colors de finals dels seixanta, però les tendències van anar seguint tant el seu ritme com els canvis progressius que van sofrir els 4 de Liverpool, fins a la seva separació definitiva l’abril del 1970.

He volgut dedicar aquest record a una gran figura polifacètica com era en Josep M. Francino, periodista, músic, locutor, col·leccionista, etc. Segur que algú encara el recorda com a guitarrista del grup Els Folls. D.E.P.





Avui s’estrena un vídeo-taller sobre el “Nadal d’abans a Terrassa”

26 11 2021

Ens complau comunicar-vos que avui s’ha estrenat aquest vídeo-taller sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat i que és una iniciativa de l‘Associació El Llibre de la Vida (www.llibredelavida.com).

Des dels Records de Terrassa hi hem col.laborat, ja que en bona part els continguts han estat extrets d’articles ja publicats en aquest espai.

Segons Santi Rius, autor del vídeo: “s’ha triat la temàtica del Nadal a la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha viscut aquestes festes d’una manera molt especial en diferents moments de la seva vida, ja sigui a la infantessa, a l’adolescència o quan a tingut fills o nets. Trets propis terrassencs com el Xiu-Xiu, els diferents Pastorets o el Quinto conformen un Nadal especial que estem segurs que omplirà de bons records a molta gent”.

I s’ha realitzat en format de vídeo interactiu perquè arribi a tots els ciutadans de forma fàcil i oberta i es pot veure aquí:

L’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb la seva difusió des de la seva pàgina web de l’Activa +60.

Segons l’Associació El Llibre de la Vida, l’objectiu d’aquesta iniciativa és de disposar d’una eina virtual, en format de vídeo, des de la que poder estimular els records de les persones grans i d’altres, sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, escoles, etc.

Ens han indicat que qui ho desitgi pot fer arribar els seus records, fotografies, etc. relatius al que recorda de les festes de Nadal que hagi viscut o li hagin explicat a info@llibredelavida.com

Altres tallers en format de vídeo que també han estat difossos per l’entitat i que es poden visualitzar de forma lliure són:





Recordem un fanzine dedicat al cinema d’animació dels anys 80

9 10 2021
fanzine Cartoon de 1983
fanzine Cartoon de 1983

Avui dedicarem el record a una revista terrassenca auto editada dels anys 80, allò que llavors ja es coneixia com a “fanzine” i que es deia “Cartoon”.

Un any abans de la publicació havien tingut un petit espai en una revista dedicada al còmic i al dibuix animat. Cartoon estava totalment dedicada al cinema d’animació i pel que sembla va ser la primera publicació d’Espanya dedicada a aquest tema.

Fora del nostre país n’hi havia de més o menys consolidades, com era el cas de Funnyworld, Animato i Mindrot als EEUU, Fantasmagorie i Banc-Titre a França o Plateau a Bèlgica.

El número 1 de la revista va sortir a Terrassa l’any 1983 al preu de 50 pessetes i a dins hi havia una tira còmica d’un tal Moliné que es titulava “Puños Fuera” en clara referencia al famós Mazinger Z que en aquells anys gaudia de molta popularitat.

El dibuix de la portada era d’un tal Egea del que no en tenim més dades tampoc.

No tenim gaires dades d’aquesta revista fora de la portada de manera que ho deixem aquí per si algú pot aportar més dades i completar aquest record de la nostra ciutat.

Per cert, creiem que algun dia s’hauria d’escriure la història del cinema d’animació de Terrassa, ja que hi ha molt a parlar d’aquest tema i més ara que tenim l’Escola de Cinema ESCAC.





Estrena del vídeo “tornem al cole” sobre els records de les escoles de Terrassa

1 10 2021

Des dels Records de Terrassa hem col.laborat amb l’Associació El Llibre de la Vida per poder fer un vídeo sobre records de l’escola d’abans i de les escoles de Terrassa.

Han triat la temàtica de les escoles de la ciutat perquè creuen que poden ajudar a generar molts records ja que tothom ha anat a l’escola i en té records de com eren abans, de com eren les velles escoles d’un sol professor o del tipus d’ensenyança que es rebia, o de com eren les classes o les estones d’esbarjo, dels jocs que es feien al patí, dels càstigs o recompenses que es rebien, de com ensenyaven els mestres, etc.

L’objectiu d’aquest taller virtual “tornem al cole” és disposar d’una eina virtual en format de vídeo des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc. P

erò nosaltres creiem que això no només pot interessar a la gent gran sino que pot interessar a tothom i per això ho difonem aquí. Aquest taller també es difondrà des de l’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa.

El podeu visualitzar a: https://youtu.be/kxkuLPF0YxI








%d bloggers like this: