Una joguina dels anys 50 arriba als Magatzems Cardellach

29 12 2016

gallina-ponedera-1950No se si algú recordarà que als anys 50 es va popularitzar una joguina senzilla feta de plàstic que consistia en una gallineta que al pitjar-la posava uns ous també de plàstic. Aquest record m’ha vingut al cap al veure un anunci dels Almacenes Cardellach de Terrassa del mateix any 1950 en que s’anuncia que ja es poden comprar al preu de 15 pessetes.

Curiosament en l’anunci s’indica que es tracta d’una joguina ideal per les Mones de Pasqua i és que el que es volia era substituir la figureta de xocolata del damunt de la Mona per la gallina de plàstic.joguina-gallina-ponedora

Curiosament aquesta joguina no va desaparèixer i diversos fabricants en van anar traient diferent models fins l’actualitat fabricades, això si, a la Xina. Potser ara que s’acosten els reis en podeu demanar una.

Per cert, els Almacenes Cardellach estaven situats al carrer Sant Pere 40 i antigament eren coneguts com a cal 95 ja que tenien un aparador ple de productes al preu únic de 95 cèntims. Qui no els recorda, oi?





Bon Nadal i Millor Any 2017

22 12 2016

bon-nadal-records-de-terrassa-2016Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2017, any en que aquest Blog celebrarà el 10è anniversari.

I, com sempre h fem amb una felicitació de Nadal terrssenca, però aquesta vegada amb un xic de misteri.

Com a pistes direm que la foto correspon a la Nevada del dia de Nadal de l’any 1962 i que a té que veure amb la industria terrassenca d’aquells anys.

Qui sap ubicar aquest magnific exemplar de cedre que se solia engalanar en les festes nadalenques?

 





A les 5 començaven a treballar al Vapor

16 12 2016

treballadors-vapor-amat-1901 A principis del segle XX (aproximadament al 1901) es quan es va fer la foto que avui he triat per recordar una època en que la manera de treballar no s’assembla gens a la que tenim avui. Els treballadors que hi surten són de l’antic vapor de can Amat que hi havia al carrer General Mola (avui La Rasa) on hi havia els telers i la filatura de carda a més dels aprests i acabats que funcionaven gracies a dues màquines de vapor que donaven la força motriu als embarrats que movien els eixos de les màquines i telers.

En aquells anys la jornada començava a les 5 de la matinada i a les 8 i mitja es donava als treballadors un petit descans per esmorzar i aquest sortien a un petit jardí per asseguts a terra menjar el que havien portat de casa amb els seus cistellets, tal i com podem observar en la fotografia.

El més interessant de la imatge que ens ha arribat és que sabem els noms dels 5 que hi surten: d’esquerra a dreta teníem en Francesc Gorina, fogonista, en Bartomeu Badiella, contramestre de les desgrassadores, en Jaume Ribas, fogonista, en Francesc Pujadas de la secció d’aprests i en Quirico Gorina de la secció de calderes. Com podem observar van vestits amb la clàssica brusa i el mocador al cap. També són destacables els mostatxos que llueixen i que avui tant de moda estan entre els Hipsters. Una curiositat són els peus descalços que els donaven una major comoditat en el treball, tot i que avui ens costi d’entendre.

vapor-amat-1901En una segona fotografia ja més ben posats podem observar un altre grups de treballadors de la mateixa època i que podem reconèixer d’esquerra a dreta i començant per els que estan dempeus: Damià Vigués, conegut com el “noi xic”, ajudant de telers de garrot, en Josep Samaranch, majordom de filatura de carda, en Pere Casarramona, conegut com el “sagal”, majordom de telers, en Bartomeu Morros, majordom d’aprests, n’Estanislau Palà, segon teòric, en Joan Talló, encarregat del magatzem de fil i en Marià Margarit, encarregat d’ordidors. I asseguts, en Ramon Boix, maquinista, en Josep Calsina, ajudant teòric, en Salvador Ragón, ajudant de telers Jacquard, en Jacint Torres, ajudant teòric i en Benet Vigués, ajudant de telers de garrot. Aquestes fotografies van ser fetes per en Andreu Solà Català, teòric de teixits.

En aquesta segona imatge podem observar que van més ben vestits que en l’anterior i fins i tot porten espardenyes als peus, fet que denota que la majoria tenien càrrecs millors que els anteriors. El vapor de can Amat es denominava oficialment “Sala Hermanos” i va ser el que al 1910 va donar origen a la gran empresa Sala i Badrinas.





Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates

2 12 2016

isidro-queralt-artesa-sabater-1962Poca gent sabrà que als anys 60 hi havia un petit taller de sabateria artesana al número 51 del carrer Sant Francesc, regentat per un tal Isidro Queralt Barrull què, com molts altres treballadors, a més de la feina en el seu taller feia hores portant un teler en una empresa tèxtil de Terrassa (al Sala i Badrines).

En la fotografia que hem aconseguit, el podem veure confeccionant unes sabates a mida en unes condicions que semblen bastant precàries: una bombeta de 125 v. penjant d’un fil a sobre seu, una taula vella i plena d’estris, un cubell als peus per estovar el cuir, un martellet a la mà per clavar les puntes de les soles, una cadira de cuir per poder aguantar les llargues hores de treball, uns pots de cola amb aquell fort olor que deixen anar, un calendari penjant de la paret marcant el pas inexorable del temps i una finestra que deixa passar la llum i potser l’ajuda a estalviar un xic d’elèctric en les hores diürnes; en fi, un munt de records d’un ofici ja desaparegut a la nostra ciutat.

Per cert, l’Isidre feia “més hores que un vigilant” i és que segons ell deia “no vull que la meva dona hagi de treballar fora de casa“. Avui aquesta manera de pensar no té gaire futur entre la gent jove, oi?





El misteri de l’agenda del 29

25 11 2016

llibreta-piera-1 Avui us mostrem una petita agenda de llautó, que regalava la Confiteria i Pastisseria Buenaventura Piera l’any 1929 als seus clients. És de mida molt petita i segurament servia per portar-la als bolsos i anotar unes petites dades en la llibreteta de fulls que es trobava al seu interior. Originalment deuria portat un petis llapis que servia per fer les anotacions a la vegada que facilitava el tancament de l’agenda.

El misteri de l’agenda el trobem precisament en les anotacions que hi ha a dins i que miraculosament s’han preservat fins els nostres dies.
La primera pàgina diu exactament: “Noies del Taller Illa en el juliol de 1929”. Les pistes que tenim són els noms de les noies que figuren apuntats en les fulles de la mateix agenda i que són, seguint l’ordre dels fulls:
Margarita Solà / Magda Ripoll / Maria Bosés / Marta Rufè / Papeta Duràn / Josefina Llonch / Amelia Alujas / Josefina Marcet / Maria Molins / Maria Lloveri / Maria Illa i Mercé Illa.llibreta-piera-3-anys-20

Com veiem els dos darrers noms porten el cognom del mateix taller, de manera que hem de pensar que eren les propietàries (dues germanes?).
Quin era aquest taller Illa? Que s’hi feia? Era a Terrassa o en una població veina ? Deixem el misteri per resoldre en les vostres mans, per si algú coneix alguna de les persones que apareix en aquesta llista i ens hi pot aportar llum.

Pistes que en ha aportat l’amic Rafel Comes:
Taller de noies no se m’acut altra cosa que taller de modistes. No n’he tllibreta-piera-2-anys-20robat cap amb aquest cognom a Terrassa. No crec que fos d’aquí. D’aquests cognoms només sonen com terrassencs Solà, Duran, Llonch, Marcet i Molins. Però al dir noies és de suposar que eren solteres i com a màxim de 20/22 anys. No trobo cap amb aquests noms i cognoms entre les nascudes a Terrassa al segle XX. Algun com Alujas només hi ha hagut una família i no amb el nom d’Amèlia. Més aviat semblen de Sabadell on Solà, Ripoll, Duran Llonch, Marcet, Molins i Illa són i els altres ja no ho sé perquè Sabadell no el tinc tan apamat. També podria ser d’una població propera com Sant Quirze o Rubí. Rufé és un cognom rubinenc.





L’operador del cinema Recreo que no ho va endevinar

19 11 2016

operador-de-cinema-al-recreo-1962Avui el record és per una fotografia del Joan Martínez, operador de la màquina del cinema Recreo als anys 60.
Val la pena dir que aquest treball estava molt mal pagat i que qui ho feia tenia que alternar-lo amb un ofici durant la setmana que l’ajudés a completar el jornal. En aquest cas el Joan Martínez treballava a la secció d’acabats d’una empresa tèxtil de Terrassa.

Segons ell feia d’operador més perquè li agradava molt, ja que els diners que guanyava no compensaven l’esforç i el temps de dedicació que comportava. Entre els seus records figura el que un dia en un estreno va alterar l’ordre dels rotllos de la pel·lícula (abans les pel·lícules anaven en varis rotllos numerats) i la gent curiosament no va protestar ja que es van pensar que el guió ja anava així. Cal indicar que normalment l’operador s’assabentava d’un error com aquest pels crits i xiulets dels assistents que avisaven de l’error.

Els errors en els rotllos es produïen a vegades per les presses en el transport d’un cinema a un altre. A Terrassa era comú veure un ciclista transportar els rotllos d’un cinema a un altre (de la mateixa empresa, com la dels germans Porta) un dissabte o un diumenge per la tarda, rambla amunt i avall. Quan el tall que es produïa feia que s’haguessin d’encendre sobtadament els llums del cinema i estaven fent un drama, explicava que era curiós veure la quantitat de mocadors que les senyores tenien a les seves mans i com intentaven despistar al veure`s sorpreses en un mar de llàgrimes.sofia-loren

L’actor de més èxit en els anys en que feia d’operador era en Burt Lancaster i l’actriu la Sofia Loren. Un dia es veu que li van preguntar que com veia el futur del cinema i va respondre que el seu pronòstic era que “seguirien estan plenes les sales” i el temps ha demostrat que malauradament la seva predicció no va ser encertada.





Les coscunies i els lletsons pels conills sortien gràtis

16 11 2016

galliners-vellsL’amic Ricard Font ens ha enviat un record en el que ens explica que abans en moltes cases al pati hi tenien un coniller i un galliner i que recorda que no els calia el despertador ja que quan clarejava cantava el gall i els servia d’avis.

Diu: “Al galliner hi teníem gallines que ponien ous que normalment els menjàvem, si teníem gall alguna vegada guardàvem el ous i la gallina que els ponia (la lloca) la deixavem que els covés i llavors teníem pollets. Si hi havia més d’un gall els teníem que separar en diferents gàbies ja que si estaven junts es barallaven entre ells, dons tots dos volien copular amb les gallines.
Per menjar a part del blat de moro i l’ordi que compraven els donàvem de menjar les sobres de escarola i enciams així com d’altres verdures. També donàvem a les gallines el pa sec remullat i combinat amb segó. Segó és la pell de les gramínies blat, ordi, civada etc. resultant de quan es molen i es separen de la farina.gabia-conill

Als conillers hi teníem diverses conilles que les ajuntàvem amb un conill i quan tenien conillets en menjàvem de tant en tant. Els donàvem coscunies i lletsons que eren herbes que anàvem a buscar al camp com aliment gratuït. També hi havia unes gallines mes petites anomenades periquines (que només n’hi havien a Catalunya) i que en moltes cases en solien tenir una parella.
galliner-i-gallinesQuan feia la mili d’alferes a Sabiñánigo el tinent coronel que tenia dotze fills i filles de la nostra edat ens convidava a dinar a casa seva per veure si en casava alguna. Recordo que ens donava sempre conill ja que en el pati del la caserna hi tenia conillers i tots els conills eren alimentats d’herbes que tenien que anar a buscar els soldats”.

Notes:  El lletsó és coneix també com a dent de lleó per la forma de les seves fulles que semblen plenes de dents i us la recomanem amb amanida conjuntament amb ceba i olives negres. La seva flor groga sembla una margarida i quan s’asseca es transforma amb els típics angelets que tots hem bufat en alguna ocasió. També ens han explicat que hi havia qui collia margalls, llengües d’ovella i corretjoles (campanetes) i que, quan arribava a casa amb el sac ple d’herbes, l’havia d’abocar de seguida al terra perquè no fermentés.