De quan es tenien que canviar les bombetes d’habitació

28 04 2017

L’amic Josep Badrenas ens obsequia amb un dels seus records tot recordant un post anterior en que parlàvem de “Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates”.

I diu així: “Ampliant el que comenta en Ricard Font sobre el corrent de 125 volts, voldria fer un comentari al respecte. Efectivament, quasi tot el corrent era a 125 v. però també existia el de 220 que en deien “força”. Però el meu comentari no va per aquí. El corrent que la companyia elèctrica ens subministrava, en teoria havia de donar 125 volts, però la majoria de vegades no arribava ni a 50 i les bombetes feien una llum molt minsa, fins i tot en alguns moments ni s’encenien. D’electrodomèstics, al menys a casa meva, no en teníem, però els que en tenien algun no podien fer-lo servir perquè no tenia força per a funcionar. Els ramals de fils de corrent que sortien dels transformadors, eren molt prims i a mida que s’allunyaven del transformador, anava minvant la força i disminuint la llum de les bombetes, i als que els tocava cap al final del ramal, ja ni se’ls encenien, més encara quan hi havia molta gent amb els llums encesos que “xuclaven” del mateix ramal. Haurien fet més claror un grapat de cuques de llum. (“luciernagas”).

Jo recordo haver volgut escoltar la radio i no haver pogut posar-la en funcionament per manca de força del corrent que entrava (cal recordar que els aparells de radio de l’època que jo parlo, anaven amb làmpades o bugies que en deien, rés a veure amb els transistors d’èpoques més “modernes”). Penso que va ser cap als anys 60`s que es varen canviar les conduccions elèctriques dels carrers a 220 volts i tothom va haver de comprar bombetes noves i adaptar els electrodomèstics, qui en tenia, a la nova tensió elèctrica.

Al meu barri recordo haver conegut famílies que varen haver d’anar comprant bombetes de 220 a mida de les seves possibilitats, i lo que feien era tenir-ne un parell i anar-les canviant de la cuina al menjador o a l’habitació fins que poguessin comprar-ne més…. Sembla ciència ficció oi? doncs no; jo ho he viscut en directe. Això, repeteixo, ho vivia en el meu barri, a la perifèria de la ciutat i possiblement al centre de Terrassa tot això no va ser tant dramàtic….”.

Nota: Jo recordo que a casa el pare va arribar a tenir 5 transformadors: un per la televisió, un per la radio, un per la nevera, un per la rentadora i el cinquè per si s’espatllava un dels anteriors. Encara recordo aquells fils precàriament endollats i a vegades allargats amb cinta aïllant que poc a poc es desenganxava i feia que el perill de que saltessin els ploms fos constant.

L’anunci que il·lustra aquest record és d’unes radioles que venia un tal F. Matarrodona al carrera Sant Antoni, 11 i és de l’any 1929.





Feliç Sant Jordi 2017

23 04 2017

Feliç Sant Jordi a tothom i que us porti molts records.

Us deixem amb un bonic poema i amb una fotografia antiga del Sant Jordi de la Masia Freixa (Parc Sant Jordi):

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
……………………………
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)





La desconeguda colorteca dels tints Segura s’ha salvat

21 04 2017

Aquesta colorteca pertanyia a l’empresa de tints “Herederos De Salvador Segura” que va tancar al 2016 definitivament i que per sort es va poder salvar aquesta petita joia i ara està dipositada a l’espera de la seva restauració en el Museu Tèxtil de Terrassa.

L’empresa es dedicava a activitats industrials en relació als tints, blanquejos, aprests i acabats de fibres tèxtils i els seus derivats i també fabricava colorants i pigments. La nau estava situada a la Rambleta del Pare Alegre, 4 (en el seu solar s’hi ha inaugurat un Mac Donalds el gener del 2017).

L’empresa “Herederos de Salvador Segura” es va fundar el 15 de febrer de 1973 i en els darrers anys en que va estar operativa va reduir la seva plantilla a poc menys de 10 treballadors. I com que va tenir activitat fins fa pocs anys disposava de web pròpia en diferents idiomes: http://www.hsegura.com

La colorteca, com veiem en la fotografia, estava situada en un despatx amb mobles dels anys 70 i que consistia en una mostra de flocs de llana tintada amb una varietat cromàtica extraordinària i que servia de mostra de la quantitat de colors en que podien treballar els diferents components tèxtils.

A principis de segle podem veure anuncis de la Tintoreria de Ramon Segura (1901 i 1906) que hi havia al carrer Fontvella, 51 i en ells podem apreciar que en els serveis que s’oferien hi havia la possibilitat de tintar el que es desitges i en especial aquella roba que es tenia de tintar de negre per els períodes de dol:

Aclariments: Tal com ens ha indicat l’amic Rafel Comes, el nom de Hereus de Salvador Segura el van posar a l’empresa després de la Guerra Civil en la que va ser assassinat el titular Salvador Segura i Prunera (aclarim que la data que figura en el text del record és la del canvi de forma jurídica a Societat Anònima).

El Rafel també ens indica que els 3 germans Segura (Ramon, Josep i Modest) eren oriünds de El Soleràs (Les Garrigues) i tots tres eren tintorers de roba a finals del Segle XIX i principis del XX i que el que va començar la tintura industrial no va ser el Ramon sinó el Josep, casat amb Teresa Prunera i Aznar que estava al carrer de Sant Pere. El Ramon era el que estava a la Font Vella.

La industria va començar el 1890 ja ubicada a la carretera de Martorell que és on va estar sempre (en aquest sentit agraïm també el comentari rebut a facebook per Joan Salvador Torrent Segura).

 





Les armadures del Armats de Sant Pere sortiran de processó a Terrassa 49 anys després

7 04 2017

La segona edició de la Passió segons Sant Nebridi aquest any incorpora unes quantes novetats, com la interpretació d’una versió de la Dansa de la Mort (similar a la de Verges) i la recuperació d’una cinquantena d’armadures de soldats romans (anomenats popularment com a “armats”) que estaven abandonades en un soterrani de Sant Pere des de fa 49 anys.

Sant Nebridi va ser un bisbe de Terrassa del segle VI, l’únic que va ser canonitzat sant i la representació de la Passió segons Sant Nebridi tindrà lloc el diumenge de Rams (9 d’abril del 2017) a la tarda, a la plaça Rector Homs.

A més també volem destacar la consolidació de les processons que es fan en altres punts de la ciutat com les de les Arenes, la Grípia i can Montllor i que van tornar la tradició de fer la processó que Terrassa havia perdut (l’any 1968 es va fer la darrera processó). La foto dels armats de la dreta és de l’any 1967, un any abans de la seva desaparició.

Dels armats a Terrassa en vàrem parlar en diversos articles que us recomanem que torneu a llegir:

I també un article del bon amic Joaquím Verdaguer sobre els Armats:

I sobre la Processó del Dijous Sant o del sant Enterrament:





Un record per la Lourdes Plans, una historiadora que ens ha deixat

6 04 2017

Des dels Records de Terrassa lamentem la pèrdua de la Lourdes Plans i Campderrós, nascuda a Terrassa el 1964 i reconeguda historiadora que tant a aportat a la nostra ciutat.

A Terrassa la coneixem per la seva vinculació en el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, com a investigadora des del 1992 i com a membre de la junta directiva des del 1995 i pel fet de ser-ne presidenta entre el febrer de 2006 i el febrer de 2014.

Són conegudes i celebrades les seves aportacions en la revista Terme i en els Plecs d’història local així com també les seves publicacions, com per exemple en: Combat per la LlibertatMemòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 o La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931, ambdós editats per la Fundació Torre del Palau.

Donem el nostre condol als familiars i amics. En el Blog dels Records de Terrassa sempre tindrem un record molt agradable d’ella i del dia que vàrem poder compartir una jornada a la Televisió de Terrassa en el programa “La nit dels Savis”.





Coll i Bacardí, un arquitecte que caldria conèixer millor (en record als 100 anys de la seva mort):

27 03 2017

El passat 24 de març de 2017 va fer 100 anys que va morir Josep Maria Coll i Bacardí, un arquitecte que creiem que mereix més reconeixement del que té a la nostra ciutat tot i el reduït nombre d’edificis seus que queden en peu, en part per l’obra destructiva d’uns anys en que no es valorava prou el modernisme i per l’altre per la seva prematura mort, fet que va fer que només fos arquitecte municipal de Terrassa, del 1912 al 1917.

Per aquest motiu volem recordar un record que li vàrem dedicar el 13 de març del 2012: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/13/josep-maria-coll-i-bacardi/

També volem recordar un article dedicat a una de les seves obres menys conegudes, l’escola de la mestra Magdalena Rosell: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/06/la-mestra-magdalena-rosell-matlleu/

Finalment, significar que en el Diari de Terrassa se li ha dedicat un bon reportatge que esperem serveixi per fer-lo més reconegut.

En la foto el podeu observar al mig amb barba i bigoti i calb, rodejat de membres de la seva famíia.





Recordem el desaparegut Parc de l’ARBORETUM

17 03 2017

Recordeu que fa anys hi havia un cartell a la sortida de Terrassa per la Rambleta que anunciava la creació d’un parc anomenat Arboretum?

Inicialment recordem que s’hi van plantar alguns arbres però la cosa no va seguir i finalment part del seu espai va ser ocupat pel Palau de Justícia (es va començar a construir el 2008) i per un gran aparcament que serveix de trobada per molta gent a l’hora de sortir a fer alguna excursió de cap de setmana.

Cal indicar que l’Associació de veïns de la Cogullada, entre el 2008 i el 2009 (mentre es construïa l’edifici dels Jutjats i la zona del pàrquing) es va mostrar contraria a la construcció d’aquest aparcament, però finalment que no se’n va sortir.

De nou hem de lamentar que una bona iniciativa quedès en l’oblit i l’Arboretum hagi passat a ala zona dels Records.

En els mapes podeu observar l’evoluació d’aquest espai: Fotos del 1994, del 2000, del 2008 i actual.