Butlletins dels Col·leccionistes de Terrassa

19 02 2021

Avui us fem saber que hem creat una nova secció en el Blog dels Records de Terrassa amb el títol de “Col·leccionistes” i que podeu trobar en aquest link:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/butlletins-i-separates-dels-colleccionistes-de-terrassa/

L’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa des de fa molts anys edita un butlletí amb una separata i ara els hem incorporat en aquest apartat des del número 472 corresponent al maig-juny del 2011 fins a l’actualitat.

El fet de publicar només aquests butlletins en els Records de Terrassa és perquè des del butlletí número 472 hem col.laborat fent-nos càrrec dels continguts de la secció “el col·leccionisme a internet“.

A data d’avui són 44 continguts que esperem que us agradin i que amb les interessants separates creiem que aportem un contingut valuós als nostres seguidors.

El darrer article publicat parla del Petit Príncep i aquest apartat s’anirà actualitzant cada vegada que es publiqui un nou butlletí.

Agraïm a l’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa el fet que ens hagin autoritzat a fer aquesta difusió oberta a tothom.

 





Recordem la carta del Hostal del Fum dels anys 80

10 02 2021

Avui el record és per la carta del desaparegut restaurant Hostal del Fum i és que he pogut recuperar un vell document amb la carta dels preus del 31 de gener de 1982 (fa 39 anys) i el vull compartir perquè estic segur que us vindran molts records al veure’l.

Qui no ha havia anat alguna vegada a dinar en aquest establiment que va arribar a ser tant important a la nostra ciutat de Terrassa. Del document vull destacar l’apartat dels “platos del dia” que com podreu comprovar encara estava escrit amb màquina d’escriure, de les d’abans, i en ell ens trobem fins i tot una de les típiques correccions que es feien tatxant les lletres mal escrites.

Dels Plats del Dia podem recordar-ne un que era molt típic dels anys 80 i que normalment et posaven en moltes celebracions tipus casaments o comunions i que era el Cocktail de gambes.

En el menú trobem molts preus, des del suc de tomaquet que era el més econòmic, a 60 pessetes, fins als pulpitos salteados que costaven 1.295 pessetes. La veritat és que ara que ho miro els trobo molt cars, comparats amb un filet de vedella que costava 775 pessetes.

En la secció de begudes destaquen les 1.300 pessetes de l’ampolla de Faustino I (actualment aquest vi costa 18 €) i en els caves (llavors es deien espumosos i champañas) veiem que el més econòmic és el Rondel Extra a 295 pessetes (avui costa uns 3 €) i la Sidra el Gaitero a 260.

Adjunto també una fulla del bloc de comandes del mateix establiment amb una data que no he sabut desxifrar (potser del 6 de setembre del 1977) i amb la comanda d’un dinar que va costar 800 pessetes.

Quin plat recordeu de l’Hostal del Fum? Jo recordo especialment el carret dels pastissos que et portaven al final de l’àpat i que era força espectacular per la varietat que hi havia.





Fa 50 anys que va actuar Pete Seeger a Terrassa

1 02 2021

El cantautor Pete Seeger tenia que actuar al pavelló de la Sagrada Familia de Terrassa el dilluns 1 de febrer de 1971 (avui hauria fet 50 anys), però finalment es va posposar fins el diumenge 7 de febrer del mateix any a dos quarts de vuit de la tarda.

Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel Governador Civil.

Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer  que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comité de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.

Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.

Segurament molts dels que llegiu aquest article recordareu We Shall Overcomem (https://youtu.be/M_Ld8JGv56E), Where have all the flowers done (https://youtu.be/PS3-lyqCl80) o Down by the Rivereside (https://youtu.be/bYe-bLaqhhY) per citar-ne algunes.

Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.

Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).

Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.

Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):

Si voleu escoltar un enregistrament fet en el concert clandestí del Bar Llopart de Sants fet 7 dies després del concert de Pete Seeger a Terrassa feu clik aquí: https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20140208/aquella-matinal-de-pete-seeger-en-sants-3084867?jwsource=cl
Per cert, algú té alguna fotografia del recital? Jo no n’he trobat cap.





Fa 50 anys que va tancar el teatre cinema Alegria

22 01 2021

El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (La Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari en Gaietà Galízia.

L’edifici va ser construït per l’arquitecte Lluís Muncunill, amb una capacitat per a 2.000 espectadors i es va fer en uns terrenys, on s’estenien les peces sortides dels acabats d’una industria tèxtil, i que eren propietat dels germans Coll.

54 anys després va tancar les seves portes. El darrer dia que va estar obert va ser el diumenge 10 de gener de 1951 i podem comprovar que el dia 9 s’anuncien les darreres dues pel·lícules que s’hi van projectar i que van ser: “El único juego de la ciudad“, una comedia dramàtica amb la Elizabeth Taylor i en Warren Beatty i “El oro de Mackenna“, un western amb Gregory Peck i l’Omar Sharif.

En un article del dia 16 de gener es parla de que el cinema sembla que ha tancat definitivament i es parla amb enyorança d’una pèrdua important per la ciutat. Dies després es va confirmar que havia tancat de forma definitiva.

Serveixi aquest record com a homenatge a aquest cinema que avui al menys hem recuperat amb el nom de l’actual Teatre Alegria, situat al lloc es s’havia aixecat el primer edifici al carrer Gaudí, 15.

 

 





La història del primer semàfor de Terrassa que funcionava de forma manual

15 01 2021

sastrería Labòria

En el darrer record parlava de la cançó de la Font Vella i he volgut ara ampliar l’anècdota del semàfor accionat a mà que hi havia al bell mig del carrer.

De ben antic havia estat de doble sentit de circulació, primer pels carros que hi passaven i després pels vehicles a motor que tant hi pujaven com hi baixaven.

Quan la circulació de vehicles es va fer més intensa, cap als anys 50 del segle XX, es va veure la dificultat que suposava quan es trobaven dos vehicles un pujant i l’altra baixant, ja que l’amplada del carrer no els deixava passar al mateix temps.

La data exacta en què es van inaugurar no la sé, però en una noticia apareguda al gener de 1953 s’esmenta que ja existeixen i de fa ben poc.La solució que es va trobar va ser posar un guàrdia urbà amb salacot al pedrís de l’entrada de cal Labòria, únic lloc des d’on s’albiren els dos extrems del carrer.

Font Vella anys 40

L’agent manejava de forma manual una manilla que li permetia dominar els semàfors que es van instal·lar en ambdós costats i així podia deixar passar a uns i altres vehicles de forma alternativa. La manilla (maneta) se l’emportava al finalitzar el torn de manera que quan ella no hi fos no l’ha pogués accionar ningú.

Es feien dos torns, un al mati i l’altra a la tarda i quan es treia la manilla es deixava accionat en verd el semàfor de baixada i en vermell el de pujada que hi havia a la cantonada amb la Plaça Vella, de manera que cap vehicle podia pujar pel carrer en direcció al Passeig i així s’evitaven embussos.

marques a la paret

Si us hi fixeu a la paret de la dreta de l’antiga sastreria Labòria veureu que encara és visible un pedaç amb el que es va tapar la caixeta que conenia el mecanisme que permetia accionar el semàfor. I, si encara observeu més veureu que el terra del pedrís està força més gastat el de la banda dreta (on es posava el guàrdia) que el de la banda esquerra tot i ser on hi havia la porta d’accés a la sastreria. Dons bé aquest terra gastat es devia al fregadís del guàrdia que s’hi havia de passar tantes hores a peu dret.

Però us explicaré que en realitat si bé això del terra gastat és cert, el terra que avui hi veiem no és el mateix que hi havia els anys 50 ja que llavors era de rajoles blanques i negres, tal i com és el mateix terra de l’entrada de la sastreria. Llavors si aquest terra va desaparèixer, perquè segueix estant gastat el terra actual, just en el mateix punt? És un efecte paranormal que reflecteix el què havia passat abans?

Res més lluny de la realitat. El que va passar amb aquest terra gastat te a veure amb una botiga que hi havia just al davant i que era la botiga de texans anomenada Can Guim i és que va resultar que hi havia tant jovent que hi anava a comprar els texans gastats que s’hi venien que la gent s’esperava a que obrissin per no quedar-se sense i el lloc on s’estaven era just en aquesta part del pedrís i per això el van gastar.

No puc assegurar del cert si aquest va ser el primer semàfor de Terrassa si bé podria ser-ho, ja que no he trobat cap documentació que en doni testimoni. Ho deixaré doncs en mans dels historiadors per si ens ho saben aclarir, però segurament el què el fa singular és que aquest semàfor anés a mà i més en una època en que els semàfors automàtics ja s’havien inventat als EE.UU. al voltant dels anys 20.





La cançó de la Font Vella de la Penya dels Ximples

8 01 2021

Als Amics de les Arts (entitat fundada l’any 1927) hi ha una colla anomenada “Penya dels Ximples” i el nostre record d’avui és per una cançó que van fer dedicada al carrer de la Font Vella.

La cançó va ser enregistrada el 4 de març de 1961 i editada el 1963 en un vinil titulat «Romanço del Salvatella i altres divertiments».

Posteriorment la lletra va ser publicada també en un opuscle de 65 pàgines, editat l’any 1971 i que porta el títol de “Cançons de la Penya dels Ximples de les Arts de Terrassa” (us deixo còpia de la portada d’aquesta darrera edició).

La lletra de la cançó dedicada a la Font Vella és de Josep Girona i la música és extreta de la cançó “Pigalle” de Georges Ulmer.

És va enregistrar i la podeu escoltar en vídeo en aquest enllaç: https://youtu.be/nEvxJFzlE-0

De la cançó dedicada a la Font Vella podem veure que diu, entre altres versets:

“el guàrdia-urbà està a la feina

vermell-verd va donant les senyals”

 

I és que cal recordar que quan hi passaven els cotxes s’hi va instal·lar el primer semàfor de Terrassa. El semàfor es feia anar a mà per un guàrdia-urbà, mitjançant un interruptor situat al costat de la porta de l’antiga sastreria Labòria (en el proper record n’explicaré la seva història).

Podeu trobar una crònica ben feta sobre la Penya dels Ximples (foto esquerra) al blog de l’amic Rafael Aróztegui:

https://pintorviver.blogspot.com/2019/05/dels-ximples-damics-de-les-arts.html

Pels nostàlgics del carrer Font Vella us deixo un petit reportatge de la Televisió de Terrassa on es veuen imatges de quan els cotxes encara hi circulaven:

https://twitter.com/i/status/796759263473504256





Inauguració del nou altar del Sagrat Cor 1944

1 01 2021

Comencem el 2021 desitjant-vos un bon any nou i ho fem amb un record sobre una estampeta que porta la data del divendres dia 16 de juny de 1944, dia en que es va inaugurar el nou altar del Sagrat Cor de l’església del Sant Esperit de Terrassa.

La data es va triar perquè precisament aquest dia es celebra la festivitat del Sagrat Cor. L’altar va ser beneit per el reverend Ramon Sanahuja que va agrair les donacions particulars que van fer possible la seva construcció.

En la imatge de la dreta podem veure l’altar l’any 2010.

Cal tenir present que l’anterior altar havia estat destruït l’any 1936 en que es va cremar tot l’interior de l’actual catedral i que es van tardar anys en poder-ho reconstruir tot de nou, malgrat algunes peces es van perdre per sempre més i en especial els magnifics altars barrocs que hi havia, com el de l’altar major que era fet per en Joan Mompeó l’any 1699 i estava considerat un dels més importants de Catalunya.

Podeu trobar més dades sobre l’antic altar a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2020/09/24/recordeu-haver-passat-per-la-porta-de-sant-pere-per-entrar-al-sant-esperit/.

 





Hem arribat al milió de visites

23 12 2020

El blog dels Records de Terrassa ha assolit la xifra màgica d’un milió de visites i ho ha fet abans d’acomplir el seu catorze aniversari.

Els Records de Terrassa van començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme siguin dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests anys, s’han publicat prop de 1.000 articles i entre ells, els més visitats han estat els que tenen a veure amb la Riuada del 62, mentre que el tema més comentat és el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada a la Festa Major en que es pot gaudir del recull més complert, que s’ha fet mai, sobre les portades dels programes de la nostra Festa Major.

El darrer contingut monogràfic que ha acollit és la col·lecció més extensa que existeix sobre insígnies de Terrassa i que ha estat possible digitalitzar gràcies a la col·laboració den Rafel Comes.

Actualment rep una mitjana de més de 7.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook, a Twitter i a Instagram.

Coincidint amb aquesta xifra màgica el blog dels Records de Terrassa estrenarà un logo que volem que serveixi d’homenatge al seu origen i és que la idea va sorgir d’un CD-ROM que s’havia fet de la ciutat de Terrassa l’any 1995 i que és deia Terrassa Interactiva i ja que parlem de records podem dir que aquest CD-Rom va ser el primer que es va fer a Espanya d’una ciutat (el logo el va dissenyar la Sonia Egea i la Sigal Yaar) de l’Escola de Disseny Gràfic de Terrassa.

Vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que no perdi el seu sentit i la seva utilitat”.

La xifra de 1.000.000 de visites és extraordinària i crec que Terrassa s’ha de sentir molt orgullosa d’haver-la assolit. Felicitats a tothom, ja que aquesta fita és ben vostra.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que he pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa delsfreixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012.

En l’apartat de blogs personals, cal citar el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes.





Bon Nadal i Millor Any 2021

22 12 2020

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2021, any en que aquest Blog celebrarà el 14è aniversari i ja haurem superat la xifra de més d’un milió de visitants.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure el detall d’un grup escultòric de l’altar major de la catedral del Sant Esperit i en el qual podem veure Sant Tomàs representat amb la llança (hi ha qui el confon amb Sant Jordi). Aquesta imatge pertany a una col·lecció terrassenca editada a mitja dels anys 40.

L’altar major, on se situa aquesta escultura, és considerat un dels més importants d’art religiós fet després de la Guerra Civil i portat a terme entre 1940 i 1949, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet, de l’escultor Enric Monjo i del pintor Antoni Vila Arrufat. Més info a: http://www.santesperit.org/temple/altar .

 





La noria de fusta de la Fira-Fera-Fira de Rialles del 1975

15 12 2020

Rialles Terrassa va organitzar durant uns quants anys una celebració anomenada FIRA-FERA-FIRA dirigida a la mainada de Terrassa i que en bona part tenia lloc al Parc de Sant Jordi i en alguns dels teatres de la nostra ciutat.

L’any 1975 es fa fer un espectacle de circ amb els pallassos musicals germans Sala, entre molts d’altres artistes, equilibristes, malabaristes, domadors de gossets, músics, etc.

Però en aquest record em vull centrar en la noria de fusta que vàrem construir l’Agrupació d’Escoltes de Mossèn Homs i l’agrupació de Guies de Terrassa. En una obra d’enginyeria brutal i amb troncs de pi vàrem aixecar una noria que es movia de forma manual i en la que hi podien pujar fins a 4 nens.

La construcció va durar moltes hores i hi van participar rangers, pioners, daines i guies de les agrupacions terrassenques i entre tots també hi era jo, com podreu comprovar amb el carnet d’organitzador que encara conservo. Em podreu reconèixer per el bombí que sempre portava i que era original de Londres.

La Fira-Fera-Fira del 1975 amb més de 50 parades d’entitats i escoles de la ciutat es va tancar amb la participació de més de 1.500 infants.

Nota: Rialles és una entitat sense ànim de lucre que promou i organitza espectacles dirigits al públic familiar. Va ser creada a Terrassa el 1972 per Josep Maria Font, Esperança Santacana i Oriol Verd, amb la finalitat d’oferir al públic infantil espectacles en català de qualitat estètica i pedagògica i va ser propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia.

Al llarg d’aquest 48 anys Rialles ha esdevingut un dels circuits d’espectacles més antics d’Europa i al 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. La seva web és: http://www.rialles.cat/

 








%d bloggers like this: