Una cantonada plena d’històries

Aquesta fotografia de mitjans dels anys 70, segurament ens pot portar molt records, provem-ho?

Primer cal indicar que actualment l’edifici on podem apreciar la sabateria és l’oficina central del Racc a Terrassa, o sigui, que estem davant de la cantonada del carrer de la Font Vella amb Puig-novell. Aquesta botiga de calçats, de la que no recordo el nom, ocupava l’edifici en que havia estat l’antiga seu dels estudis de radio terrassa fins l’any 1941.

També podem recordar els antics senyals que guiaven als conductors per la ciutat, en aquest cas, però, no podem llegir el que hi diu. Una curiositat és el contenidor que deuria de ser dels primers que es van utilitzar a la ciutat i que està situat al bell mig de l’acera, impedint completament el pas. A la part esquerra de la fotografia és veu un tendal que deuria ser el de la pastisseria Piera (antigament de Bonaventura Piera).

A l’altra banda de la cantonada recordo que hi havia uns aparadors on es mostraven imatges de fotogrames de les pel·lícules que es podien veure en els diferents cinemes de la ciutat. També podríem intentar recordar les marques dels cotxes que apareixen en la fotografia, des del 600 al 127 passant pel Citroen Dyane.

En fi, que us deixo la fotografia perquè voslatres també pugueu dir-hi la vostra.

Record per Odette Pinto

Aquest diumenge, dia 21 de febrer de 2010 ha mort, a l’edat aproximada de 76 anys (ella mai deia l’edat real que tenia), la popular presentadora Odette Pinto. L’Odette va néixer a Burdeos, el 18 de març de 1933 (tot i que hi ha qui diu que va neixer el 1931 o 1932), i era filla de mare catalana i pare portuguès. La seva infantesa va ser marcada dramàticament per la Guerra civil i éssent molt petita la va fer tornar a Sabadell amb la seva mare. Als 10 anys ja va debutar recitant poesies i explicant contes en un programa de tarda a Radio Sabadell, de la qual en va ser locutora als 14.

Desprès, al 1954 (sembla que als 23 anys), va passar per Radio Terrassa, com ja havíem explicat en un anterior article d’aquest bloc, per marxar el 15 de setembre de 1955 a “Radio España de Barcelona”. Podeu llegir un article publicat el 26-5-1955 pocs mesos abans de la seva sortida de Terrassa.

Posteriorment va anar a Radio Juventut de Barcelona, l’any 1957, on va fer popular el seu programa titulat “las tardes de Odette”, emès durant 3 dècades. Fins fa poc encara la podíem veure en l’espai “Odette, de tú a tú” en el canal 25TV.

En la foto de la dreta podeu veure els estudis de Radio Terrassa l’any 1957.

Records acústics de Terrassa

En Ricard Font ens fa arribar un nou record que diu:  “Els vells o com eufemísticament diem, els que tenim una certa edat, recordem el soroll o brogit que feien els telers, no solament els de les grans indústries sinó també, i d’aquí el record, els que instal·laven la gent a la quadra de casa seva, per això d’una nau industrial l’anomenem quadra.”

“Aquests telers dels anomenats drapaires, a un parell o tres per barba, s’estenien per tota la ciutat, com avui ho fan les fruiteries, i quan caminaves anaves sentit els terrabastalls que avui, amb la llei de contaminació acústica, haurien de plegar tots. Aquell xivarri ens enorgullia a tots, ja que la feina era una manera d’acabar amb la fambruna que ens havia sotmès la guerra i àdhuc la postguerra, en tenir que subministrar aliments als nazis.”

“La paraula fambruna l’he adaptat de la castellana hambruna per deducció. Afegim-hi també, que en el panorama sorollós de Terrassa hi havia les sirenes de les fàbriques que sonaven per avisar que s’havia d’engegar o aturar un torn de treball, i ajudaven a donar ritme a tota la ciutat, que anava a toc de pito sobretot a les dotze del migdia que era l’hora en que les dones tiraven l’aigua a l’arròs.”

Per aquest record he triat una propaganda de la fabrica Aymerich, Amat i Jover on podem observar diferents tipus de telers.

Un hospital polèmic

L’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa,  que avui el coneixem com a l’hospital del Consorci Sanitari de Terrassa, va estar des dels seus inicis ple d’escàndols i polèmiques.

El primer va ser la xifra que va arribar a costar i que segons diuen va ser de 3.800 milions de les antigues pessetes i això que el pressupost inicial només contemplava un cost de 1.800 que era poc menys de la meitat. Per no parlar de les greus deficiències en la seva construcció i de les que podem citar per exemple: que l’empresa constructora havia facturat els jardins però no els havia fet, les greus escletxes a les terrasses, la inexistència de juntes de dilatació, un dels rebedors tenia les rajoles posades al revés, etc.

Però si un defecte encara és recordat, per molts terrassencs, és que es van construir les portes de les habitacions de manera que no deixaven passar els llits dels malalts ja que eren massa estretes. És increïble, oi, doncs no acabaríem d’enumerar les animalades que es van fer en la construcció d’aquest equipament.

Deixeu-me finalitzar amb uns detalls que fan riure, com el que va fer que s’instal·les una fregidora en les instal·lacions de menjars de règim o que van posar un rentavaixelles domèstic en comptes d’un de industrial, i és que, segons els encarregats de l’obra, es van confondre amb la instal·lació de la fregidora en comptes d’una planxa i també afirmaven que en les especificacions només sortia la referència d’un rentaplats i en cap cas s’explicitava que aquest tenia que ser industrial. Els autors de l’obra van ser arquitectes del INSALUD, projecte que van fer el 1970, es va començar al 1979 i que no van lliurar provisionalment fins el 1981 amb tot aquest munt de deficiències que, segons diaris de l’època, costarien uns 400 milions més per poder arreglar-les minimament (la foto és de l’Hospital al 1983).

Per Carnestoltes cal pagar els vidres trencats

Una curiositat sobre els carnestoltes d’abans de la guerra, és que quan es feia el cercavila (a la nostra ciutat tambè se’n deia “la passada“), les diferents penyes sortien al carrer lluint les seves carrosses i disfresses i era costum llençar caramels i confits a les noies que miraven “la passada” des de les entrades de les cases i des dels balcons.

I com que els confits els llançaven amb força en ocasions trencaven algun vidre. Per tal de posar-hi remei hi havia un municipal que anava seguint la rua tot apuntant els vidres trencats que posteriorment eren abonats per les diferents societats que havien participat en la cercavila. Mai millor emprada la dita de “pagar els vidres trencats” que encara avui utilitzem.

La llibreria l’Àmfora (2)

amfora 1986

L’Àmfora va ajudar molt a recuperar la cultura catalana a la nostra ciutat i va participar amb l’organització de molts actes paral·lels, com els recitals de la Nova Cançó al 1964 al Teatre Alegria i al casino del Comerç. Per la llibreria van passar personatges com en Serrat, en Raimon, en Porcel, en Bartra, etc. En el local s’hi van muntar tertúlies i s’hi organitzaven exposicions i diades.

Però hem de recordar que ens trobem en els anys del franquisme i aquest tipus de coses molestaven bastant a les autoritats i fins i tot la llibreria rep inspeccions i multes per actes tant increïbles com exposar un mapa dels països catalans. L’Any 1965, pel juny, la llibreria passa l’ensurt més gran ja que algú els avisa que un grup feixista pretén cremar-la. Davant l’amenaça es decideix fer una vetlla durant tota la nit i vigilar des del terrat i des dels cotxes aparcats a la plaça vella els moviments dels qui passessin per davant de l’establiment, però finalment no es presenta ningú. Posteriorment s’ha conegut que finalment l’acta no es va dur a terme gràcies a la intervenció de l’alcalde de Monistrol ja que ell estava interessat en adquirir l’edifici i no el volia cremat.

tancament 1989

El mateix governador civil havia arribat a dir-li al batlle de Terrassa: ” si usted no les puede sacar lo haremos nosotros por usted” i, fins i tot, els van arribar a tancar el llum durant 3 mesos i van tenir que il·luminar-se a base de llums de carbur. Alguns vidres trencats per pedrades anònimes van acompanyar la historia d’aquest establiment que, malauradament va haver de tancar a finals del 1989, tot i que llavors ja havia deixat dignes successors com “El Cau Ple de Lletres” que llavors estava situat a la cantonada del carrer Jaume Canterer amb el carrer de Baix.

La llibreria l’Àmfora (1)

inauguració àmfora 1963

Per entendre com va sorgir l’Àmfora, la primera llibreria especialitzada en llibres en català desprès de la guerra civil a Terrassa, ens hem de situar a principis dels anys 60 en que un grup de terrassencs ja intenten difondre la cultura catalana fent visites a particulars, escoles i entitats i oferint-els-hi llibres en català i subscripcions a publicacions catalanistes.

Aquestes persones pertanyien al moviment anomenat “Catalunya-Cristianisme”, una mena d’organisme nacionalista i religiós que va néixer a Barcelona l’any 1954 i que s’havia estès per tot Catalunya. Precisament un dels seus fundadors, en Josep Espar havia començat a crear, el 1963, una xarxa de llibreries especialitzades en llibres en català per tot Catalunya i aprofitant aquesta iniciativa va ser com els membres de la nostra ciutat li van demanar de muntar-ne una a Terrassa.

En Josep Espar accepta i el 24 de desembre del 1963 s’inaugura la llibreria l’Àmfora a Terrassa, amb la presencia del reverend Mn. Manuel Ametller, el gerent J.M. Puig Puigdomenech amb d’altres autoritats, promotors i simpatitzants. La decoració i adequació del local va ser fet pel Sr. Francisco Estrada Vilalta en el temps record de tres setmanes. La llibreria es converteix en l’única llibreria de la nostra ciutat especialitzada en publicacions i discs en català i aquest fet ja l’hem de considerar una heroïcitat en un moment en que la producció i distribució és molt petita i el públic que demana aquests productes també. Fixeu-vos si hi havia pocs productes que els mateixos aparadors van haver-se d’omplir de caixes buides i d’obres repetides perquè semblés que hi havia molta oferta. D’aquests aparadors recordo especialment les dues caixetes de fusta i vidre que hi havia a banda i banda de la porta d’entrada. (continuarà en el proper record).