Va néixer a Barcelona el 23 d’agost de 1878. Exerceix d’arquitecte municipal des del 1912, però no resideix a la nostra ciutat fins el 1914, en una casa del carrer Sant Quirze, tot i que un any desprès ja viu a la casa que ell mateix es construeix a l’avinguda Jacquard, i continua exercint d’arquitecte municipal fins a la seva mort, el 24 de març de 1917, als 39 anys. Només 5 anys en la seva curta vida, però que van deixar una forta empremta a la nostra ciutat i que ens deixen pensant que hauria fet si hagués viscut uns any més. (la foto es de Josep Mª Argilaga i es veu l’arquitecte amb bigoti a la primera fila rodejat de la seva família).
De la seva casa permeteu-me destacar un element potser poc conegut de l’edifici i que és un finestral gòtic, 
que segons diuen el van portar dels enderrocs d’antigues edificacions de la Via Laietana de Barcelona. Posteriorment un 
representant de llanes anomenat Ernest Bauman hi va viure i des de llavors es coneix com a “casa Bauman”.
Jo recordo que des de les reixes es veia al pati un sortidor que malauradament avui ja no existeix.
Destaco, de les seves obres a Terrassa, el magatzem de Marcet i Poal de la Rasa, el Parc de desinfecció que esdevé un 
dels edificis més originals de Terrassa i potser dels més desconeguts, la casa del Bunyolero al Portal de Sant Roc, 54 i l’ermita de Can Boada del Pi.
Sense oblidar-nos de l’escola municipal de pàrvuls de la Magdalena Rosell (de la que hem parlat en l’anterior post), i que inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora. Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.
Aquí us mostro unes fotos actuals de l’edifici del parvulari:
Records de Terrassa 
La casa que ara s’anomena Bauman, era la casa Coll i Bacardí, però com que el nom del suïs Bauman va agradar, transformà el nom de la casa.
A l’ermita de can Boada, que veiem la façana, s’hi havia incorporat una quadra al davant, sortosament sense perjudicar-la a fi de fer-la capaç de inquivir tota la gent que hi anava a Missa els anys cinquanta, jo que era catequista i em vaig encarregar de que l’ajuntament pagués la reforma. Actualment s’ha tornat a deixar l’ermita tal com era, La reforma era una porqueria, àdhuc tenia un forat a la teulada d’uralita per cert a fi de que donés sortida a un pal de corrent de mitjana tensió que la companyia subministradora no va voler retirar.
Entre els edificis més espectaculars de Josep M. Coll i Bacardí, hi havia també el Grup Escolar Torrella, malauradament també desaparegut. Aquesta arquitecte també formà part del Gremi d’Artistes de Terrassa i fou qui aixecà els plànols de la que havia de ser la Ciutat Jardí a Terrassa, al carrer de Salmerón i Vallparadís com a Parc ciutadà.
L’edifici del grup escolar va ser enderrocat al vendre per part de l’ajuntament el terreny per fer juntament amb l’ajuda de França el col·legi França al cap de munt de la rambla. Un dels culpables va ser el Manel Tobella, aleshores tinent d’alcalde de foment. Jo que era cosí seu li vareg recriminar i em va dir que no hi havia més diners per contruir i França exigia que és fes el col·legi que ells col·laboraven. Cosa que per mi no justifica esfondrar un edifici tan fantàstic.
El Manel Tobella es va “redimir” salvant el Magatzem Farnés.
[…] (Lluís Muncunill); l’Ajuntament, el Mercat de la Independència, el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Coll i Bacardí (Casa Baumann), Casa Baltasar Gorina, Teatre Principal, l’ermita del Sagrat Cor de Jesús […]
[…] Terrassa, i m’aturava per retratar la imatge de Sant Josep que protegeix i presideix la casa que Josep Maria Coll i Bacardí ( Barcelona 23 d’agost de 1878 – Terrassa 24 de març de 1917 ), aixecava entre 1913 i […]