La bòbila Segués o la bòbila Almirall? (2)

5 03 2010

He ampliat un detall on podem apreciar la zona de la bòbila Segués per tal que mirar d’aportar més dades (per cert que aquí s’aprecia clarament que la bòbila tenia una xemeneia bastant gran).

Una cosa que podem apreciar és que a final dels anys 20 Terrassa havia crescut força cap a la part de l’actual aviguda d’Angel Sallent.

I com a detall, per treure’ns una mica de sobre aquesta polèmica, us adjunto una fotografia de l’extracció de terres del Turó de l’Argila (actualment aquesta zona és el pati gran de Can Colapi)  i en el que podeu apreciar com es va rebaixar aquest turó que antigament havia estat molt més alt del que avui podem veure.

I encara un anunci més antic de la bòbila Segués i Donadeu, del 1923.

I un, que ens acaba d’enviar el Ricard, publicat al butlletí del Centre Excursionista de Terrassa el període març-abril del 1927.

Anuncis




Escolania de Can Colapi en el Corpus dels anys 50

16 06 2009
Corpus a la rutlla 1950

Corpus a la rutlla 1950

L’amic Rafael m’ha fet arribar una fotografia corresponent a l’escolania de Can Colapi en la processó de Corpus de l’any 1950 i, com que alguns dels seguidors d’aquest bloc han estat alumnes de l’escola pia, crec que els agradarà recordar-ho de nou.

Segons ens indica, la foto correspon al pas de la processó pel carrer de la Rutlla. Podeu observar a l’esquerra de la fotografia l’antic edifici de la Caixa d’estalvis de Terrassa. La part de la dreta és potser la que ha canviat menys.





Una auca de Terrassa del 1929 (11 i 12)

22 09 2008
auca de terrassa del 1929 (11)

auca de terrassa del 1929 (11)

En aquest punt de l’auca el recorregut per la ciutat canvia dràsticament. Ara el visitant es dirigeix cap a l’Estació dels Catalans, tot i que a la imatge no en fa cap esment i només ens parla de que vol anar cap a “Les Fonts” direcció “Les Planes”, que és el nom d’una estació a mig camí de Barcelona.

Al dibuix, però, si que ens mostra la fesomia de l’estació avui ja desapareguda i al fons podem apreciar-hi la silueta del real col·legi de les Escoles Pies (can colapi), amb al seva característica torre. En el segon dibuix ja representa que som a Les Fonts, tot i que aquest Hotel Blau no el reconec. Com tampoc reconec l’edifici que es veu en segon terme.

auca de terrassa del 1929 (12)

auca de terrassa del 1929 (12)

Continuant amb aquest final tant poc convencional d’aquesta auca, podem veure que fa menció a l’oferta de terrenys que en aquells anys es feia en aquesta zona depenent de Terrassa. En aquests terrenys de Les Fonts hi destaca dos noms: el d’en Ribas i el d’en Mitats que deurien ser dos dels propietaris d’aquestes suposades “gangues” immobiliàries.

A la imatge hi podem observar una dona vella que sembla que està treballant mentre uns quants jeuen al mig del camp, com si haguessin anat a berenar-hi, cosa que per aquells anys era habitual fer en dies de festa. Per fi, el visitant, torna a agafar el tren en direcció a Terrassa i no per seguir la visita sinó per gaudir de la Festa Major i aprofitar per ballar-hi “tota la nit”.

Espero que aquesta auca us hagi agradat i encara que hi hàgiu trobat a faltar molts dels monuments que avui pensem que són imprescindibles en una visita a la nostra ciutat, penseu que molts d’ells, en aquells anys, encara no eren apreciats com a importants.





“Recorts de Tarrassa” d’Antoni Rigalt

13 11 2007

visions de terrassa d’en Rigalt Avui he triat un document d’Antoni Rigalt sobre Terrassa a finals del segle XIX i en el que, a més de veure com s’escrivia el català de l’època, podem apreciar com era la nostra ciutat i com destacaven ja, el campanar del Sant Esperit, El Col·legi de Can Colapi i les xemeneies de les primeres fabriques tèxtils.

La imatge general de la ciutat, sembla pressa des del que avui és la Rambla i que en aquelles dates eren només camps.