La bòbila Segués o la bòbila Almirall?

He rebut una fotografia (de l’any 1924) de l’amic Rafael en que comenta que: “tot i que quan va ser publicada, per cert al revés, s’indicava que es tractava de la bòbila Almirall, jo mateix, que vivia a tocar d’ella, em vaig adonar de seguida que era la de cal Segués, amb les cases del carrer Cisterna al darrera i amb la caseta que servia d’oficines a primer terme”. Al costat us mostro la fotografia girada:
Comentari:

Gràcies Rafael per aquesta curiositat que avui ens mostres, però acabo de rebre una segona opinió de l’amic Ricard Font que diu: “Jo m’inclino per la bòbila de l’Almirall, no la de la xemeneia gran de la dreta de la carretera anant Viladecavalls, sinó la de l’esquerra o sigui “la del manco“, ja que la casa de pagès a la muntanya és can Poal. A cal Segués no tenien xemeneia ja que la cocció es feia amb un dosificador de carbó que queia a dins del forn de les peces ceràmiques i no es feia gaire fum”.

Davant de la polèmica sorgida aprofito per mostrar un nou anunci de la bòbila Segués, de l’any 1928, extret de la publicació anomenada l’Abella d’Or.

Per posar-hi més llenya al foc incloc una fotografai de la bòbila Almirall feta a principis del S. XX (deu ser  d’una de les dues que s’han esmentat abans).

Tanquem la polèmica: Podem afirmar que efectivament es tracta de la Bòbila Almirall.
L’empresa va fundar-se el 1914 per en Jaume Almirall Poch i va començar la seva activitat amb la construcció d’un forn intermitent en el mateix lloc on desprès es va fer la bòbila. Quatre anys més atrd ja va poder construir un forn dels anomenats Offmann que permetia oferir molts més varietat de materials pel món de la construcció. El 1931 va adquirir nou material industrial per poder fabricar productes ceràmics.
Desprès de la guerra civil una de les problemàtiques que van tenir era aconseguir el material (fang) necessari i per aquest motiu la societat va adquirir el terrenys del massís Poal (on hi havia l’antiga masia de Can Poal).