El primer edifici alt de pisos de Terrassa: la casa Font

Un record del que me n’ha parlat en  Ricard Font fa referència al primer edifici alt de pisos que es va fer a Terrassa, construït l’any 1942, en una època de postguerra on era molt habitual el racionament dels aliments a la ciutat. A la dreta podeu veure el detall de l’escultura que hi ha a la façana (foto cedida pel Rafael Aróztegui.

Es tracta de la coneguda casa Font, que encara avui podem veure a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Vall, concretament al c/ major 21. La casa tenia un principal destinat a despatxos i dels primers que s’hi van instal·lar podem anomenar un dentista i una companyia d’assegurances. Al primer pis, que tenia dues vivendes, hi vivia en Miquel Font, fill del Pere Font i uns llogaters, al segon pis dos llogaters més i al tercer el mateix Pere Font i uns llogaters. Al quart pis les estades eren més petites i presentava dues habitacions a la part del davant que servien de trasters, una per en Pere Font i l’altre pel Miquel Font i dues vivendes més, en la part del darrera, una per la família dels porters i l’altra pel director del Banc de Bilbao, entitat que tenia llogat els baixos de l’edificI (el Banc de Bilbao es va establir a Terrassa el 28-12-1923 en un edifici del passeig 145, cantonada amb el c/ Garcia Humet, el 1-03-1933 es va establir al c/ Sant Pere, 32 i finalment el 17-06-1945 a l’edifici del c/ Major,21). Adjunto una foto de la celebració del centenari del banc aportada per en Rafael (veure comentaris).

Podem afegir que l’arquitecte va ser l’Ignasi Escudé Galí, el constructor Josep Carreras Vivó i el promotor Pere Font Batallé.

Per tal de fer-vos idea de com era aquesta part de la nostra ciutat, abans, durant i desprès de la seva construcció podeu veure un recull de fotografies facilitades pel Ricard, net del qui va fer el citat edifici:

Nota.- En les fotos he vist algunes curiositats: un cotxe que sembla que està adaptat per funcionar amb gasogen (adjunto un anunci de l’any 1942), unes pintades al mur de protecció de l’obra de clara identitat feixista i amb la creu gamada i, en la fotografia de l’inici del record, els espais on es posaven els guardes urbans per dirigir el trànsit.