Històries de la Plaça Vella (3)

antiga façana esglèsia 1890

El primer enrajolat de la plaça és del 1 de març de 1885 i va costar 18683,40 pessetes i estava fet d’adoquins i lloses per indicar el lloc de les parades i del pas del públic. Abans el terra no estava empedrat i quan plovia el fang la feia intransitable. També s’hi va instal·lar, al mig de la plaça, una farola de ferro colat fabricada per la foneria Abelló i Cia, amb cinc globus alimentats a gas, rematada per una torre i una bandera i la seva columna central reproduia l’escut de la ciutat, que va costar 1039,75 pessetes (la podeu veure en la foto del 1890 al mig de la plaça – A. Tobella).

pavimentació plaça vella

A la plaça s’hi podien instal·lar 350 taules pel mercat que s’instal·laven a primera hora del mati i es retiraven a dos quarts d’onze. Els carnissers es posaven al mig, els peixaters des del carrer de Cantarer al de Mosterol i al voltant de la farola dos arengaders, anomenats Padrós i Cintet que es feien la competència venent les arengades a tres o quatre per 10 cèntims. En l’esquema podeu veure com es va planificar la distribució dels llocs de venda a la plaça.

També hi havia carnissers instal·lats en cases particulars amb el taulell a l’entrada i un gros cartell a fora.

Tant els venedors com els compradors tenien el costum d’esmorzar amb xocolata desfeta i per això hi havia dues xocolateries a la plaça: “La Familiar” a la casa del Baró de Corbera i una altra a prop del carrer de Mosterol.

A la foto (J.M. Escoda – A. Tobella) podeu observar un enterrament amb el carro del difunt seguit per una banda de músics i la família. El més curiòs és que aquest enterrament es fa en un dia de mercat o fira, amb les parades arrenglarades al mig de la plaça.