Anunci restaurant “Casa Ristol”

29 06 2008

anunci casa ristol Avui he volgut dedicar el record a aquest anunci de l’any 1944, en el que podem veure com el bar restaurant “Casa Ristol” del carrer de Sant Pere, 38 (abans del carrer del Cardaire) ens anuncia que “servirá los pollos de la Granja Parera de Viladecaballs”, curiosa manera de castellanitzar el nom de “Viladecavalls”.

D’aquest establiment no en recordo rés, però segurament algú que s’ho llegeixi ens podrà aportar alguna dada més.





Terrassa, el 27 de juny del 1878 (fa 130 anys)

26 06 2008

vista del 1885 En anteriors posts us he mostrat diferents plànols de Terrassa i en un d’ells podíem veure com era la ciutat a finals del S.XIX. Avui volia parlar-vos d’algunes curiositats del plànol que el dia 27 de juny del 1878 (ara fa 130 anys) l’ajuntament va encarregar a l’arquitecte municipal, en Miquel Curet.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del “Sot del Pi” de les que en parlaré en un proper article.





L’arribada d’aigua del LLobregat (65 aniversari)

22 06 2008

aigua del llobregat 1 aigua del llobregat 1 aigua del llobregat 2 El 22 de juny del 1943 es va portar, per primera vegada, aigua del riu Llobregat a Terrassa, avui fa justament 65 anys, i cal indicar que aquest va ésser un fet molt important per la nostra ciutat ja que s’assegurava el subministrament per les fàbriques i l’industria que en aquells anys estaven en plena expansió.

Si no s’hagués produït aquest fet, la ciutat no hauria pogut créixer i avui estaríem parlant d’una altra ciutat molt més petita. Aquestes imatges han estat extretes del programa de la Festa Major del mateix any.

Us recomano que no us perdeu el text del document: “fecha lapidaria que quedara inalterablemente cincelada enlos anales áureos de la ciudad” i també l’agraïment al Governador “camarada Correa”.





Paper “el Elefante”, anys 60 i 70

19 06 2008

paper higienic el elefante Avui el meu record no te gaire a veure amb Terrassa, però si amb una cosa que molts terrassencs recordaran, es tracta de retre un petit homenatge a un paper que va marcar una generació (anys 60 i 70), el paper higiènic “el elefante”.

Jo recordo especialment el seu color marró i que era molt dur. El que no recordo és quin paper s’utilitzava abans, potser és que no n’hi havia? També recordo el paper de cel·lofana que l’embolcallava i que fins i tot l’havia utilitzat per treballs manuals del col·legi. Si algú ho recorda, era important no equivocar-se de cara, ja que una era fina i l’altra rugosa i no us explico que et passava si utilitzaves l’incorrecta.

Una curiositat: el logo de l’elefant el va dibuixar un delineant que treballava a la Campsa i que es deia Manuel Marcos. Ara aquest producte, que crec que fabricava una empresa navarresa, ja només es pot trobar en col·leccionistes o al e-bay a un preu entre 20 i 30 €.





La clínica particular del Doctor Mundó

17 06 2008

edifici cl�nica Dr Mundó Al carrer del Puig-novell, número 36, podem veure un edifici singular que va servir de clínica als anys de la postguerra. Es tracta de la clínica particular del Doctor Joaquín Mundó, un lloc on la meva mare va donar a llum al meu germà i a mi, gràcies a la llevadora (“comadrona”) que la va ajudar en el part, una tal Carmen del Moral.

anunci llevadora Per cert, vull incloure un anunci d’una llevadora aparegut en un diari anomenat Acció (d’ERC) aparegut el 12 de maig de 1934, i és que en aquells anys les llevadores fins i tot feien anuncis! (fixeu-vos amb el nom antic del carrer de l’esglèsia).

No tinc més dades del que va passar amb la clínica, sembla ser que es va traslladar i finalment va acabar tancant (potser hi va tenir a veure que aquest doctor no va tenir fills i que ningú li volgués continuar el negoci). Us adjunto un anunci de la clínica particular del Doctor Mundó publicat el 1941.

Nota.- Us recomano que llegiu els comentaris rebuts per part de familiars del doctor Joaquín Mundó Marcet, ja que en ells trobareu una explicació detallada del que realment va succeir.

I aprofito per mostrar-vos una fotografia del Dr. Joaquim Mundó (als 91 anys) al costat del seu germà Dr. Enric Mundó i que ens ha fet arribar la seva filla, Victoria Mundó.





El banc del “si no fos” i els “samalers”

15 06 2008

banc del si no fos Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.





Els problemes de proveïments i les cartilles de racionament

13 06 2008

Revista Front del POUM Aquests dies em estat preocupats pels efectes d’una aturada de transportistes i això m’ha fet pensar en un article aparegut a la revista “Front” del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) de data 6 de maig de 1936 ( fa poc més de 72 anys).

Fixeu-vos que parla de problemes de proveïment de matèries bàsiques per culpa de que aquests són requisats abans d’arribar a la ciutat.

També podem veure com en aquella època es feien servir les cartilles de racionament, tot indicant quines podien passar a recollir una simple pastilla de sabó a canvi d’un cupó destinat en principi a un proveïment de mongetes. Les patates si llegiu l’article veureu que es van poder vendre a 75 cts. el quilo.

I ara ens queixem si per culpa de la vaga no tenim gasolina pel cap de setmana, potser que ens ho rumiem una mica, no creieu?





Els Bombers i el carrer de Gaudí

10 06 2008

bombers a primers de segle En la imatge podeu veure els bombers de Terrassa a principis de segle XX, amb les bombes de mà, els cubells i les mangueres que feien servir per combatre els incendis. Jo recordo que de petit m’agradava anar a veure els bombers del carrer de Gaudí, que nosaltres anomenavem “carrer dels bombers”. A la foto que he triat carrer de Gaud� podeu veure l’antic magatzem (1950) que es va utilitzar per posar-hi la seu dels bombers i que actualment ocupa la sala Maria Plans de l’Institut del Teatre.

El passatge (actualment anomenat d’en Tete Montoliu) és ben visible a la foto. Fixeu-vos també que el magatzem “S.A. Materias Industriales” era una construcció d’estil modernista. Sembla ser que, principies del segle XX, hi havia hagut un local amb unes bombes per apagar foc, propietat d’un tal Abelló, al final del carrer del Viveret.





Carrer de Jaume Cantarer (2)

7 06 2008

vista carrer de jaume Cantarer l\'any 1925 En l’anterior article ja varem parlar del carrer de Cantarer i en aquest el que vull es mostrar-vos alguna fotografia més de l’entorn del carrer.

Ecarrer de Jaume Cantarern la primera (any 1925) podeu veure, a la dreta del carrer, l’edifici que va ser enderrocat per construir-hi la seu de la Telefònica i que com podeu veure hi tenia la seu una botiga de queviures. La segona fotografia ens mostra el carrer des de la finestra gòtica de la casa Aymerich i des de la que podem veure al fons la Torre del Palau.





Carrer de Cantarer i casa Aymerich (1)

5 06 2008

carrer de cantarer i casa aymerich La història del carrer de Cantarer també és ben antiga i ens hem de situar al 1311, quan el castell de la Torre del Palau ocupava bona part de l’actual plaça vella. El rei Pere d’Aragó va concedir als habitants de la vila de Terrassa “l’horta nova” per tal que hi poguessin edificar noves cases i d’aquí ve que es fessin tots els carrers per sota de la plaça vella.

El nom més antic que es coneix és el de carrer del Seller o d’en Celler (el 1343 es parla de la casa de “in vico vocato d’en Seller). Altres noms van ser d’en Janer i d’en Bodies fins a portar el d’avui: d’en Jaume Cantarer (nom que ja apareix el 1388 en una casa que diu que estava situada “in hospicio d’en Cantarer). En aquest carrer s’hi van instal·lar molts oficis, tals com manyans, fusters, corders i teixidors. De fet, en la darrera casa de l’esquerra de la foto, a sobre del portal hi havia l’escut dels teixidors amb data de 1575; casa que va ser enrunada l’any 1944 (la foto és del anys 30, de l’Arxiu Tobella).

casa aymerich gravat d\'en mateu Avellaneda L’antiga casa Aymerich la podem apreciar en aquest gravat d’en mateu Avellaneda, que ens mostra la mansió senyorial al segle XIV i ens podem fer una idea de la valuosa pèrdua d’un edifici tant important. En l’anterior post del Mesón de los Arcos, podrem trobar un comentari d’en Rafael on ens dona un enlla per poder veure l’abans i l’ara d’aquest indret.