Anunci restaurant “Casa Ristol”

29 06 2008

anunci casa ristol Avui he volgut dedicar el record a aquest anunci de l’any 1944, en el que podem veure com el bar restaurant “Casa Ristol” del carrer de Sant Pere, 38 (abans del carrer del Cardaire) ens anuncia que “servirá los pollos de la Granja Parera de Viladecaballs”, curiosa manera de castellanitzar el nom de “Viladecavalls”.

D’aquest establiment no en recordo rés, però segurament algú que s’ho llegeixi ens podrà aportar alguna dada més.

Anuncis




Terrassa, el 27 de juny del 1878 (fa 130 anys)

26 06 2008

vista del 1885 En anteriors posts us he mostrat diferents plànols de Terrassa i en un d’ells podíem veure com era la ciutat a finals del S.XIX. Avui volia parlar-vos d’algunes curiositats del plànol que el dia 27 de juny del 1878 (ara fa 130 anys) l’ajuntament va encarregar a l’arquitecte municipal, en Miquel Curet.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del “Sot del Pi” de les que en parlaré en un proper article.





L’arribada d’aigua del LLobregat (65 aniversari)

22 06 2008

aigua del llobregat 1 aigua del llobregat 1 aigua del llobregat 2 El 22 de juny del 1943 es va portar, per primera vegada, aigua del riu Llobregat a Terrassa, avui fa justament 65 anys, i cal indicar que aquest va ésser un fet molt important per la nostra ciutat ja que s’assegurava el subministrament per les fàbriques i l’industria que en aquells anys estaven en plena expansió.

Si no s’hagués produït aquest fet, la ciutat no hauria pogut créixer i avui estaríem parlant d’una altra ciutat molt més petita. Aquestes imatges han estat extretes del programa de la Festa Major del mateix any.

Us recomano que no us perdeu el text del document: “fecha lapidaria que quedara inalterablemente cincelada enlos anales áureos de la ciudad” i també l’agraïment al Governador “camarada Correa”.





Paper “el Elefante”, anys 60 i 70

19 06 2008

paper higienic el elefante Avui el meu record no te gaire a veure amb Terrassa, però si amb una cosa que molts terrassencs recordaran, es tracta de retre un petit homenatge a un paper que va marcar una generació (anys 60 i 70), el paper higiènic “el elefante”.

Jo recordo especialment el seu color marró i que era molt dur. El que no recordo és quin paper s’utilitzava abans, potser és que no n’hi havia? També recordo el paper de cel·lofana que l’embolcallava i que fins i tot l’havia utilitzat per treballs manuals del col·legi. Si algú ho recorda, era important no equivocar-se de cara, ja que una era fina i l’altra rugosa i no us explico que et passava si utilitzaves l’incorrecta.

Una curiositat: el logo de l’elefant el va dibuixar un delineant que treballava a la Campsa i que es deia Manuel Marcos. Ara aquest producte, que crec que fabricava una empresa navarresa, ja només es pot trobar en col·leccionistes o al e-bay a un preu entre 20 i 30 €.





La clínica particular del Doctor Mundó

17 06 2008

edifici cl�nica Dr Mundó Al carrer del Puig-novell, número 36, podem veure un edifici singular que va servir de clínica als anys de la postguerra. Es tracta de la clínica particular del Doctor Joaquín Mundó, un lloc on la meva mare va donar a llum al meu germà i a mi, gràcies a la llevadora (“comadrona”) que la va ajudar en el part, una tal Carmen del Moral.

anunci llevadora Per cert, vull incloure un anunci d’una llevadora aparegut en un diari anomenat Acció (d’ERC) aparegut el 12 de maig de 1934, i és que en aquells anys les llevadores fins i tot feien anuncis! (fixeu-vos amb el nom antic del carrer de l’esglèsia).

No tinc més dades del que va passar amb la clínica, sembla ser que es va traslladar i finalment va acabar tancant (potser hi va tenir a veure que aquest doctor no va tenir fills i que ningú li volgués continuar el negoci). Us adjunto un anunci de la clínica particular del Doctor Mundó publicat el 1941.

Nota.- Us recomano que llegiu els comentaris rebuts per part de familiars del doctor Joaquín Mundó Marcet, ja que en ells trobareu una explicació detallada del que realment va succeir.

I aprofito per mostrar-vos una fotografia del Dr. Joaquim Mundó (als 91 anys) al costat del seu germà Dr. Enric Mundó i que ens ha fet arribar la seva filla, Victoria Mundó.





El banc del “si no fos” i els “samalers”

15 06 2008

banc del si no fos Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.





Els problemes de proveïments i les cartilles de racionament

13 06 2008

Revista Front del POUM Aquests dies em estat preocupats pels efectes d’una aturada de transportistes i això m’ha fet pensar en un article aparegut a la revista “Front” del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) de data 6 de maig de 1936 ( fa poc més de 72 anys).

Fixeu-vos que parla de problemes de proveïment de matèries bàsiques per culpa de que aquests són requisats abans d’arribar a la ciutat.

També podem veure com en aquella època es feien servir les cartilles de racionament, tot indicant quines podien passar a recollir una simple pastilla de sabó a canvi d’un cupó destinat en principi a un proveïment de mongetes. Les patates si llegiu l’article veureu que es van poder vendre a 75 cts. el quilo.

I ara ens queixem si per culpa de la vaga no tenim gasolina pel cap de setmana, potser que ens ho rumiem una mica, no creieu?