cases del castell 1891
En el cantó de la plaça Vella on hi va haver el cafè Colon (inaugurat l’any 1927), desprès la ferreteria PuigMartí, les cases s’avençaven fins el carrer Major, on a la cantonada hi havia una fabrica de xocolata anomenada cal Espadamala. Aquestes cases feien una raconada, de manera que des del carrer “dels Gavatxons” no es veia el carrer major (mireu el planol del post anterior).
En la foto podem veure la cerimònia d’enderroc, de les cases anomenades “del castell”, darrers vestigis del castell-palau medieval. El 30 de març de 1891, es tiren a terra les cases de la plaça Major per a donar al perimetre de la plaça una forma quadrada. Una gran multitud assisteix a l’acte d’enrunament, que s’inicia amb breus discursos de la comitiva de l’ajuntament i s’amenitza l’acte amb l’orquestra “Els Trullassus”.
El 28 d’octubre de 1891, comencen les obres de demolició d’uns murs antiquíssims amb uns abeuradors que tenien més de 3 segles d’existència, els quals tenien unes aixetes molt grosses mantenint les piques sempre plenes per a les cavalleries o pels pagesos que venien a vendre al mercat. Aquests abeuradors situats a la cantonada amb el carrer Cremat, seran substituïts per una nova font de ferro, a la cantonada amb la plaça Major. També s’ultima l’alineació a seguir en el lloc que ocupaven les cases de l’antic castell palau, recentment derruïdes (mireu l’esquema de la dreta).
Desprès d’haver eixamplat la plaça fins al carrer Cremat, el 31 de maig de 1894 l’ajuntament va decidir construir-hi cinc barraques (mireu la foto i l’esquema de les barraques) per tapar les runes. 
El 15 de juliol de 1894 es comencen a instal·lar a la plaça Major aquests cinc quioscos de lloguer, destinats a llocs de venda i per la inspecció de gallines. En aquest espai, posteriorment s’hi va construir el “nou cafè Colón” que es va inaugurar el 20 de novembre de 1927
Records de Terrassa 
En el frankfurt que hi ha a la cantonada Plaça Vella, Carrer Cremat, hi tenim una columna del antic castell de terrassa, per cert, els amos no tenen cap sensibilitat cultural, ja que en lloc de destacar i posar un rètol explicatiu a la columna, hi posen una màquina escurabutxaques que gairebé la oculta.
Duran les excavacions arqueògiques abans de la construcció de l’aparcament, varen trobar diverses fresqueres, que eren unes grutes que comunicaven amb les cases, per guardar els aliments, diriem eren les neveres d’aleshores. Jo en vaig visitar una.
En una d’aquestes barraques s’hi va muntar una merceria que posteriorment es traslladaria al carrer Cremat i la gent li va mantenir el nom de “les barraques”.
Rafel, jo no parlo de barraques, sinó de grutes subterànies, isotèrmiques, per tant fresques a l’estiu i calentes a l’ivern en comparació amb la temperatura exterior.
Al Carrer del Vall 59, en teníem una, molt ben obrada amb toxos, fent prestatges per conservar els aliments, jo hi recordo un porrò amb vi fresquet, que en aquell temp era d’us comú i no estava criminalitzat com ara que fan bufar, encara que amb porrò no es bebia gran quantitat, per emborratjar-se caldria estar taguejant molta esrçtona.
Quan es va fer el nou edifici, després d’abatre impunement, els edificis Moncunill, dient que ja havien fet prou consevant la fàbrica Font Batallé, varen tapar la gruta, que marcava una cultura del fret, però de cultura diuen que no se’n menja.
Amic Ricart, em referia a les barraques que surten a la foto.
El cafeter del cafè Colom, era el pare de tots els Donadeu, avi per entendre’ns d’en Josep Donadeu i Cadafalch que fou alcalde de Terrassa als anys finals del franquisme, i també avi del meu sogre, en Joan Segués Donadeu.