La placeta de la font trobada (1) i “els xerraires”

Segons sembla, a primers del segle XIX, la casa Busquets va decidir construir uns pous per treure’n aigua en uns terrenys prop de la Vila de terrassa. Aquest pous que conduïen l’aigua mitjançant una mina fins a la citada casa, van produir l’assecament d’algunes fons públiques.

Com que aquestes obres s’havien fet sense el consentiment de l’Ajuntament, aquest va denunciar als qui ho havien fet. Al març de 1818, uns quants veïns de la vila, aprofitant l’anonimat de la foscor, van trencar la mina que conduïa l’aigua fins la casa Busquets, de manera que aquestes aigües es van escampar per la vila.

Davant de la situació creada, l’Ajuntament decideix reconduir les aigües cap a les diferents fonts públiques i sembla ser que és en aquest moment que l’aigua perduda i ara retrobada dona l’origen a la popular manera de nomenar a la Font Trobada i que podem apreciar a la part superior esquerra de la foto que he triat per il·lustrar aquest article. Hi ha qui indica, però, que la veritable “font trobada” havia estat, en origen, al carrer de la Palla.

La foto d’en Joan Mateu Petit (Arxiu Tobella) ens mostra una imatge d’un diumenge al mati del mes d’abril de l’any 1913 i hi podem apreciar, a més de la font, un “xerraire” amb una mena de carretó on hi podem apreciar uns micos, un porc i un parell de cabres, que potser el xerraire va acabar venent als curiosos que sempre rodejaven aquesta mena de venedors ambulants, molt típics d’aquells anys. També pot ser que només fes una actuació amb els micos i demanés la voluntat a la improvisada clientela.

El cafè Colon

antic edifici del cafè colon

Els orígens els tenim que buscar en un cafè anomenat “Espanyol” situat al carrer Cremat, número 8 i que tenia entrada també per la Plaça Vella, número 16.

Al projecte, que podeu observar a la dreta, hi veureu la porta d’entrada del cafè, ja anomenat Colon, des de la plaça vella, tal i com es va projectar. El remodelat “cafè Colon” es va inauguar el 8 d’octubre de 1893.

Al morir el seu propietari, un tal Jaume Barceló (veure post “les víctimes del Li”), l’any 1897, el cafè  va passar a ser propietat d’en Joan Donadeu (avi del qui fou alcalde, Josep Donadeu i Cadafalch).  Aquest café va restar obert fins l’any 1927, data en que es va inaugurar el “nou Cafè Colon” ja ubicat a la Plaça Major, en el lloc en que s’hi havien construït cinc barraques (el 13 de maig de 1894) per tapar les runes de les antigues cases del castell que es van tirar a terra per eixamplar la Plaça vella (el 5 d’octubre de 1891).

El 20 de novembre de 1927 es va inaugurar el nou cafè, del que podem destacar les altes i esveltes columnes (podem apreciar-ne un detall en algunes de les que encara són visibles al magatzem de la ferreteria,  la gran escala que portava a las dependencies superiors, on hi havia les dependencies de les diferents seccions de socis i els seus magnífics billars.

En l’anunci dels anys de la República podem veure el nou nom de la Plaça Vella.

Avui l’edifici que ocupava el cafè encara conserva, en bona part, el seu aspecte exterior i podem veure que una part està ocupada per un bar i l’altra per la Ferreteria Puig-Martí que és qui va adquirir l’antic cafè. Segons paraules del seu actual propietari, li va costar molts diners aconseguir que els diferents grups de socis deixessin el local i es traslladessin a altres entitats de la ciutat. En les fotografies podeu observar una de les columnes de l’antic cafè.

Una de les darreres seccions en deixar el local va ser la del cinema, que havia arrelat fortament en les dependencies superiors del cafè Colon. El meu pare m’explicava que hi havia passat bones estones en aquest local i de segur que alguns dels que llegiu aquest article ens podreu explicar els vostres records o anècdotes referides al cafè Colon.

Bon estiu a tots

estiu 2008

A tots ens convé dedicar uns dies al descans i per això deixaré de publicar durant uns dies, però us puc assegurar que abans de finalitzar el mes ja us tindré preparat algun nou record de la nostre ciutat.

Els que vulgueu fer comentaris teniu el blog per vosaltres i ja sabeu que tot el que envieu ho publicaré.

Mentrestant, us desitjo a tots unes bones vacances!

Monedes medievals trobades a la Plaça Vella

anvers d'uns ardits

El Ricard Font m’ha enviat unes imatges d’ardits, sisens i diners, anversos i reversos, que són monedes medievals (segles XVI al XVII) similars a les trobades a la Plaça Vella quan es van fer les obres de l’aparcament.

El diner era la moneda unitària. L’ardit valia 2 diners i el sisè, equivalia a 6 diners.

Revers d’uns ardits:

(ardit de Felip II)

Anvers d’un diner: Revers d’un diner:

(diner de Pere el Gran)

Anvers d’uns sisens: Revers d’uns sisens:

(sisens de Felip III, el Principat de Catalunya, Lluís XIII, i Lluís XIV respectivament)

Històries de la Plaça Vella (6)

inauguració monument a Alfonso Sala

El 1950 es van fer noves reformes, en motiu d’aixecar-hi el monument a l’Alfons Sala (en la foto podeu veure el dia de la inauguració, el 30 d’abril del 1950).

La primera pedra es va posar el 7 de juny del 1947, és obra de l’escultor F. Marés i va ser erigit per subscripció popular amb un cost de 250.000 pessetes.

carrer Major al 1918

A la foto de la dreta, podeu veure el carrer Major al 1918 des de la Rambla. Les cases de la dreta es van enderrocar per construir la nova estació dels FFCC i la nova plaça de Sant Roc.

Una curiositat es que, quan es va decidir construir el tramvia entre Barcelona i Terrassa del Ferrocarrils Catalans, es va pensar en diferents ubicacions per construir-hi l’estació:

• La primera proposta va ser la de fer l’estació a la plaça Major, tot ocupant bona part del carrer de les Parres.
• La segona era fer pujar el tren per la Rambla i fer l’estació al carrer de Goleta, amb una estació de descarrega de mercaderies al Portal de Sant Roc.
• La tercera opció consistia en que les vies pugessin pel carrer de Vinyals i posar l’estació a la cantonada amb el Portal de Sant Roc i en aquest lloc eixamplar-hi una plaça fins trobar l’alineació amb el carrer del Vall.

Finalment es va decidir fer pujar les vies per darrera dels patis de les cases del carrer Vinyals i construir l’estació en el xamfrà amb la Rambla d’Egara i el Portal de Sant Roc, tot construint la plaça, projectada en la darrera opció, davant de l’estació.