Les Mones de ca l’Anoll i cal Piera

30 03 2008

mona de pascua Avui he menjat una mona de la pastisseria Núria de Terrassa i no se per què m’ha vingut a la memòria les mones de mantega de ca l’Anoll i les mones de crocant de la pastisseria Piera.

Ca l’Anoll era situat al carrer de Sant Quirze i entre les seves especialitats que recordo hi havia els “palos de crema”, els croissants, i la confitura de codony que es feien ells mateixos, sense oblidar-nos de les referides mones. Per el meu gust, les de mantega s’emportaven el primer premi, especialment aquelles que feien amb els laterals coberts de cireres vermelles ensucrades i que mai més he vist fer en cap altra pastisseria.

piera1936De Cal Piera, que estava situada al Carrer de la Fontvella una vegada passada la cantonada amb Puig Novell, recordo les mones de crocant que exposaven al seu apartador i que eren unes vertaderes obres d’art, ja que treballar el crocant és molt més difícil que fer-ho amb la xocolata. L’anunci que reprodueixo és del 1936.

I vosaltres, que en recordeu de les mones d’aquells anys?


Accions

Informació

3 responses

31 03 2008
Rafael

A casa erem de mones de La Lyonesa i com es natural, els records son fantastics.
Resposta.- De la Lyonesa recordo un pastis enomenat “suis-cream” o quelcom similar que no podrè oblidar mai, conjuntament amb les seves “merengues”.

26 05 2011
Montserrat agut rosique

Jo vivia el davant de ca l’Anoll i tot era molt bo, les mones de mantega com comenteu eren bonissimes i una de les seves especialitats també eren les Saras i els Dacars i
a l’estiu tenien gelats, ….. quins temps aquells en que tot ho trobàvem bo.

16 07 2021
Teresa Marín Alcaraz

Eren boníssims els dakars, les saras i els palos que el diumenge es convertien en tortells farcits… no ens podem oblidar dels melindros que et posaven en bosses de celofan.. però el record més preciós és el meu pastís de casament amb 7 pisos d’alçada i els pastissos dels aniversaris dels meus fills. Un record imborrable que em transporten a molts anys enrera…. Tenint en compte que vivíem a la mateixa escala on hi havia l’obrador -i on em deixaven entrar moltes vegades- els olors els teníem al nostre olfacte gravats sempre….
Va ser la meva única pastisseria fins que la van tancar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




A %d bloguers els agrada això: