XXI aniversari del “Alzamiento Nacional” (1957)

Em costa molt publicar aquesta mena de records, però formen part de la vida de la ciutat i si bé jo no puc recordar aquest esdeveniment per culpa de l’edat, si que recordo els anys del franquisme i el que els pares m’explicaven d’aquesta mena de “celebracions”.

La que avui us mostro és la de la commemoració del 21 aniversari del que en aquella època es denominava “Glorioso Alzamiento Nacional”. La festa a més és dirigia com podreu llegir als “ excombatientes y excautivos”, del bando nacional, es clar!, pels altres ni pa ni aigua. I tot organitzat per una juntament franquista fins a la medul·la que tanca l’anunci amb uns “vivas i uns arribas” que fan mal només de llegir-los.

El pare m’explicava que per aquella època quan anaven al cinema, abans de començar la pel·lícula era obligat cantar el cara al sol i el públic ho tenia que fer de peu amb la mà alçada, fent la salutació feixista. Espero que els que llegeixin això hi vegin un record que el que vol es que mai més torni a passar.

Per cert, que se’n haurà fet dels artistes que van actuar aquell dia? El chico de Michigan o la Merceditas Bernal?

XVII Aniversari “Liberación de Tarrasa” (1956)

Aquest document, tracta de la commemoració que es feia cada any a Terrassa de l’Aniversari de la “Liberación de Tarrasa” i que, com podreu comprovar amb el programa d’actes que reprodueixo, era una festa molt important.

La salutació no te pèrdua i el llenguatge emprat és indescriptible, llegiu-lo i veure quina era la manera de dir les coses en aquells anys. Com veureu en els actes, el “Frente de Juventudes” era el gran protagonista, tot i que el que trobo més sorprenent és l’audició de sardanes que en aquells anys es devia veure com un acta purament folklòric. Destaco també el partit del “C.D. Tarrasa” justament amb el Real Madrid, tot un derbi.

Aquest document tindrà continuïtat amb un de similar que publicaré aviat en aquest blog.

L’escola d’economia domèstica

A principis del 1907 es va crear una Escola Municipal de Tall i Confecció, al primer pis d’una casa situada al numero 1 del carrer de la palla. Les classes costaven una pesseta al mes i la seva primera directora es deia Carme Marquès.

El 13 d’abril del 1913 ja es va inaugurar l’Escola d’Economia Domèstica al carrer de Sant Jaume, número 12.

Degut a l’augment de persones interessades en els seus cursos es va tenir d’ampliar l’escola i per això es va decidir construir un nou edifici, que es va inaugurar el dia 4 de desembre del 1929 a la cantonada del carrer Sant Isidre amb la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

En aquest nou emplaçament es van ampliar els cursos, donant-se entre altres: formació en dactilografia, aritmètica, geometria, càlcul mercantil, dibuix, ciències aplicades, tall, confecció, planxat de tota classe de roba, gimnàs i cuina. En la foto de l’any 1933 podeu veure un grup de noies en una clase de cuina a càrrec del professor M. Ballbè (Autor. M.Llobet)

Les neveres de gel i les “fresqueres”

El meu record avui és per les neveres de gel que durant molts anys ens van ajudar a conservar millor els aliments a les cases. M’explicava el meu avi que abans que no hi haguessin les neveres de gel, els aliments es guardaven en una mena d’armaris de fusta amb una tela mosquitera, que anomenaven “fresqueres” i que es situaven precisament en el lloc més fresc i ventilat de la cuina. Les begudes es refredaven als pous de les cases (en aquella època casi be totes les cases en tenien un).

Desprès van popularitzar-se les neveres de gel (com la de la foto) i que bàsicament estaven fetes de fusta per fora i d’un revestiment de zenc per dins, que ajudava a que el gel no es fonés tant ràpidament. La nevera tenia un dipòsit on queia l’aigua del gel a mesura que aquest s’anava fonent. El meu avi com que era llauner (Llauneria Jaume Casas) s’encarregava de folrar aquestes neveres, la capacitat de les quals era molt petita comparada amb les d’avui en dia.

El gel es tenia que anar a buscar cada dia i a Terrassa hi havia diferents llocs on es podia comprar a peces. Jo recordo que a casa l’anàvem a comprar a una peixateria que hi havia al carrer Serrano i el transportàvem a casa dins d’una galleda. Quin tip d’anar a buscar gel ens havíem fet. Al carrer Goleta hi havia la fabrica de gel “La Nevera S.A.” de la que aquípodeu veure un anunci seu de l’any 1943

Les fotos del col·legi (curs 1926)

Feia dies que volia mostrar-vos les típiques fotografies que es feien a l’escola abans de la guerra (i també desprès) i que tothom té en els àlbums familiars, però hem feia certa vergonya posar la meva. Avui, gràcies a l’aportació del R. Font, us en mostro dues de ben antigues: la primera és d’en Joan Segués al Real Col·legi de les Escoles Pies (curs 1925-26) i l’altra és de la Sra. Pepita Sans a les Carmelites de la Caritat (curs 1926).

Serveixi aquesta mostra com a homenatge d’un record fotogràfic que quasi be tothom té a casa seva.

La pastisseria Morera o “Cal Joanet”

La pastisseria Morera o de cal “Joanet”, degut a que el pastisser és deia Joan Morera, estava situada al carrer de la Rutlla i jo la recordo especialment pels “troncs de Nadal” que preparava per encàrrec. Aquesta tradició dels troncs de Nadal és bastant antiga i poc a poc ha anat quedant en l’oblit. Es tracta d’una mena de pastis en forma de tronc fet amb mantega de colors i que es menjava exclusivament el dia de Nadal.

A la fotografia hi podeu veure (amb bigoti) l’Amadeu Morera, pare del “joanet”, que havia treballat de mecànic al cremallera de Montserrat i va viure el cèlebre accident del 25 de juliol de 1953 (diada de Sant Jaume). La seva muller, la Maria Rovira, (asseguda al seu costat) era germana de la meva iaia.

El fill mitjà de l’Amadeu era qui feia de pastisser (en la fotografia apareix just al mig) i va tenir dos fills, dels que en destacarem un, ja que va arribar a ser un jugador internacional de handbol del FC. Barcelona molt famós en aquells anys, en “Joan Morera”.

Una guia urbana de Terrassa del 1949 (2)

De la mateixa guia, avui destacarem el llistat de les escoles privades i religioses que en aquells anys hi havia a Terrassa: La primera que surt és l’Escola Social de la que ja us en he parlat en molts posts anteriors. Desprès en surten algunes que no en tenia ni tant sols coneixement: l’acadèmia Ballester o l’escola Egara per dir-ne alguna. Us deixo la llista perquè a cadascú li aporti els records que cregui convenient i si els voleu compartir aquí teniu un espai per fer-ho.

Cal indicar que apart d’aquestes escoles hi havia també les escoles públiques, anomenades “Nacionales”:

Les escoles de pàrvuls estaven situades al c/ Garcia Humet-10, al c/ Sant Isidre-31, al c/ Conde de Salvatierra-10, al c/ Nicolás Talló-132, al c/ Navarra-100, al c/ Ramón Llull-134, al c/ Menéndez y Pelayo-97, al c/ Galileo-288, al c/ Baldrich-63, al Pla de Ametllera-77, al c/ Soler y Palet-2, al c/Galileo-142, a més de l’escola “Municipal Torrella” a la Rambla.

Les escoles “Unitarias para Niños”· estaven situades a la Plaza Verdaguer-14, Parellada-2, Pla Ametllera-77, Ramón Llull-136 i Galileo-288 i les “Unitarias para Niñas” al García Humet-19, Ramón Llull-136, Galileo-288 i Baldrich-61. En aquells anys els nens i les nenes estudiaven separats.

Una guia urbana de Terrassa del 1949 (1)

En aquesta guia urbana editada 10 anys desprès de finalitzada la guerra civil, podem apreciar molt bé les conseqüències del franquisme, especialment en el canvi del nom d’alguns carrers de la ciutat.

Si ens fixem en la llista podrem apreciar com la Rambla es va passar a dir Avenida del Caudillo, el carrer Salmeron a dir-se General Sanjurjo, el carrer del Nord a dir-se Calvo Sotelo i així un llarg etcètera, que per sort hem tornat a recuperar desprès en la democràcia, encara que no en la seva totalitat, com per exemple, el carrer Nicolás Talló no ha recuperat el seu antic nom de Newton, per citar un càs en concret.

A les places els va passar quelcom de similar, la plaça del Progrés va passar a dir-se del General Primo de Rivera i la plaça Vella, a dir-se plaza Mayor.

El pas a nivell de la Ctra. de Martorell

El pas a nivell de la carretera de Martorell és un dels records inesborrables per molts terrassencs, especialment per les llargues cues de cotxes que es formaven als anys 70 i 80, cada cop que passava un tren.

En la foto d’aquesta postal antiga de Terrassa, suposo que dels anys 50, podem observar la barrera aixecada del pas a nivell i l’edifici del cine “Dorè” (Dorado) del que ja n’he parlat en anteriors posts.

El que més crida l’atenció és precisament el poc transit que s’hi pot apreciar i és que en aquells anys era pràcticament inexistent, ja que hi havia molts pocs cotxes a la ciutat.

Origens del futbol a Terrassa

El març el 1902 (ara fa justament 106 anys) un grup de joves, la majoria d’ells alumnes de l’Escola Industrial van constituir la primera societat de futbol a la ciutat, amb l’intenció de promoure l’afecció a aquest nou esport.

Un record per el futbol de la nostra ciutat i pel Terrassa F.C. que ha celebrat aquest any passat (2007) el seu centenari.