Felicitació de Nadal dels repartidors del diari El Dia

La Maria Rosa Avellaneda ens ha fet arribar aquesta felicitació dels repartidors del diari EL DIA de l’any 1935. El dibuix és una recreació de l’interior de la Casa d’en Aymerich del carrer de Baix. Una de les cases més importants de Terrassa del segle XVè. Per la finestra es pot veure al fons la Torre del Palau.

Com a complement del record hem cercat els anuncis que es van publicar al diari EL DIA el 24 de desembre de 1935 per veure que es podia comprar en les pastisseries de la nostra ciutat un any abans que comencés la guerra civil i podem veure que no ha variat gaire l’oferta, tot i els anys passats.

Neules, torrons, vins, licors, xampanys, regals i paneres nadalenques, trufes, bombons i com a curiositat les Pinyes Americanes autèntiques de Cuba de la dolceria Rambla o de la Montserratina, a més de les varietats de torrons de mantega, nata i cacau de cal Casamada a més de les seves neules de nata i cacau o l’especialitat del torró de crema de la Victoria. Els altres establiments que hi surten anunciats són cal Piera, La Lyonesa i el Torroner del carrer Cremat.

Nota: El diari El Dia es va publicar en català de l’abril de 1918 al gener de 1939 i va arribar a ser una de les publicacions periòdiques més importants de les editades a Terrassa, tant per la seva durada com per la seva qualitat periodística, cultural i tipogràfica. Es caracteritzà pel seu paper de portaveu del catalanisme egarenc, independent abans de la Dictadura de Primo de Rivera, vinculat a la Lliga després de la Dictadura fins a l’esclat de la Guerra Civil, que passà a dependre del Centre Catalanista Republicà, vinculat a Acció Catalana que el mantingué fins el desembre de 1936 que el traspassà al PSUC.

Publicava informació política d’abast global i informació local. Tenia unes sòlides seccions culturals de les quals destacarem la pàgina literària periòdica “Nou-cents“, que fou un canal important per a la difusió de la literatura d’avantguarda a nivell català. Hom el considera com la més important publicació, des del punt de vista polític, cultural i literari, que hagi sortit a Terrassa.

A destacar que a les pàgines de “El Dia” s’inicià en el periodisme el considerat per molts cronista per excel·lència de la ciutat de Terrassa, Baltasar Ragon, que signava amb el pseudònim R. de la Galera; el periodista Francesc Biosca Torres i el poeta Miquel Grané, entre d’altres.

.

Els panallets i les pastisseries al 1935

Avui farem un record a una sèrie d’anuncis apareguts l’any 1935 en la premsa local i que fan referència a l’oferta de les pastisseries de Terrassa coincidint amb la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record per aquestes pastisseries avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions. La pastisseria Piera, La Montserratina, la Lyonesa i la Victòria potser són les més recordades, però si us hi fixeu també hi trobareu anuncis de la Casamada i la Basany, algú recorda on estaven situades?

Us heu fixat que La Lyonesa anuncia que canvia d’adreça? Aquest canvi és va fer el dia 31 d’octubre del 1935 i va passar del número 15 al 21 del mateix carrer de Sant Pere.

Les Mones de ca l’Anoll i cal Piera

Avui he menjat una mona de la pastisseria Núria de Terrassa i no se per què m’ha vingut a la memòria les mones de mantega de ca l’Anoll i les mones de crocant de la pastisseria Piera.

Ca l’Anoll era situat al carrer de Sant Quirze i entre les seves especialitats que recordo hi havia els “palos de crema”, els croissants, i la confitura de codony que es feien ells mateixos, sense oblidar-nos de les referides mones. Per el meu gust, les de mantega s’emportaven el primer premi, especialment aquelles que feien amb els laterals coberts de cireres vermelles ensucrades i que mai més he vist fer en cap altra pastisseria.

De Cal Piera, que estava situada al Carrer de la Fontvella una vegada passada la cantonada amb Puig Novell, recordo les mones de crocant que exposaven al seu apartador i que eren unes vertaderes obres d’art, ja que treballar el crocant és molt més difícil que fer-ho amb la xocolata. L’anunci que reprodueixo és del 1936.

I vosaltres, que en recordeu de les mones d’aquells anys?

El baró de Corbera a la plaça Vella

La casa de cal baró de la plaça vella es va començar a construir a finals de segle XVII. Un dels seus propietaris més distingits va ser el Sr. Antoni de Ramon i de Mora, Baró de Corbera, personatge que, tot i viure a Paris, venia a passar llargues temporades a la nostra ciutat. L’any 1866 va ser nomenat regidor de la vila, just quan aquesta estava sense govern degut a les revoltes d’aquells anys. Posteriorment, al 1871, va ser elegit diputat a Corts. El baró de Corbera va morir a Paris el gener del 1903 i el seu fill, en Pau, va heretar la casa, però va ser un hereu que va anar a menys i es va veure obligat a vendre totes les seves propietats de Terrassa.

A principis del segle XIX als baixos de la casa s’hi va instal·lar una fabrica per fer xocolata, propietat d’en Bonaventura Piera i Castellet (us recordeu de la pastisseria Piera?). L’any 1855 com a curiositat podem dir que s’hi va establir una vaqueria. Actualment hi trobem un forn i una joieria, tot i que l’aspecte de la casa segueixen sent bàsicament el mateix.