Les cançons de la nostra infantesa (i 6)

Amb aquestes cançons tanquem, de moment, aquest recull:

El gall:
A la gai gai de la gallina
A la gai gai del nostre gall
El nostre gall és cantador
Canta a la plaça i a casa no.
 
Teta mixoia:
Una cançó per nens molt petits que es canta tot acariciant-los les galtetes i desprès de la darrera estrofa se li dona un palmadeta a les galtones:
Teta, teta mixoia
S’ha menjat la carn d’olla
A mi no me n’ha donat,
Peguem-li a aquest gat.
 
Quan era xiqueta:
Quan era xiqueta anava a costura
a aprendre de lletre.
El mestre que m’ensenya
s’ha enamorat de mi
I em diu a l’orelleta,
nena et vols casar amb mi?
Soc massa petiteta
i no et podria servir
Un plat a la tauleta,
un plat per tu i per mi.
 
El noi de la mare:
Que li darem al noi de la mare,
que li darem que li sàpiga bo.
Jo li daria panses i figues,
nous i olives i mel i mató.
Jo li daria una caputxeta
i a la muntanyeta el faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou,
i a la terra tot el vent s’hi mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta l’ombri,
flors i violes i romaní.
 
Els quatre sabaters:
Una cançó en que 4 nens s’agafen de les mans dos a dos fent una creu i mentre dos s’acosten els altres dos es separen.
Els quatre sabaters quan treballen,
com treballen, com treballen.
Els quatre sabaters quan treballen,
com treballen, com treballen,
com treballen pels carrers.
Sabaté llengut s’ha menjat un ruc,
no n’ha tingut prou, s’ha menjat un bou.

Les cançons de la nostra infantesa (5)

Dues cançons antigues que cantava la meva mare mentre jugava al carrer amb les amigues:

La Catarineta:

A la plaça fan sardanes, (ballades)
mare, deixeu-m’hi anar,
jo, com soc tan boniqueta,
balladors no em faltarà.
No hi vagis, Catarineta,
que el teu pare està a punt d’arribar,  (que ton pare arribarà)
Tant si arriba com no arriba,
jo a la plaça vull anar.
Al cap d’una hora que hi era, (al cap de mitja hora que n’era fora)
son pare ja va arribar,
On és la Catarineta,
on és, que no fa el sopar? (que no és aquí a sopar?)
A la plaça n’és, que ballen;
se n’hi ha volgut anar.
Ja n’agafa una buscalla,
i un bastó a l’altra mà.
Passa, passa, Catarina,
passa, passa, a fer el sopar.
La primera garrotada
un braç ja li va fer sagnar, (un braç ja li va trencar)
la segona garrotada
l’altre braç li va trencar, (mig morta la va deixar)
la tercera garrotada
morta ja la va deixar. (ja la porten a enterrar)
Sota l’olivera, oliva,
sota l’olivera està.
La mare se’n va a la cuina,
rebentant-se de plorar.
Tant si plores com si no plores
la teva filla morta està.
El dia del seu enterro
dos paraules va llençar:
Ai, mares que en teniu filles,
no les deixeu festejar,
que a la pobra Catarineta
la vida li va costar.

Deu noies per casar:

Hi ha deu noies per casar,(són deu noies per casar)
que se’n van a passejar
Hi ha l’Anneta,
la Laieta
la Paulina
i la Claudina.
oh!, he!
la Maria i la Mercé.
hi ha l’airosa Montserrat
i la petita Trinitat.
hi ha la Teresona
també hi ha l’Angelona.

El bon rei les va ha trobar, (el príncep les va ha trobar)
les comenta a saludar:
Hola Anneta,
oh Laieta
la Paulina
i la Claudina
oh!, he!
la Maria i la Mercé.
i què tal la Montserrat?
com està la Trinitat?
i la Teresona?
un petó a l’Angelona!

El bon rei que sap dansar, (el príncep que sap ballar)
amb cada una un vol farà (amb cada una ball farà)
Un Anneta
un Laieta
un Paulina
i un Claudina
oh!, he!
un Maria i un Mercé.
un l’airosa Montserrat?
un la xica Trinitat?
i un la Teresona?
tres volts amb l’Angelona!

Molt galant el cavaller,
un present ell els vol fer
Flors a l’Anneta
la Laieta
a Paulina
i a Claudina
oh!, he!
a Maria i a Mercé!
i a l’airosa Montserrat
la xica Trinitat
i a la Teresona
diamants a l’Angelona!

També un llaç de bell color,
per posar-lo al mig del cor:
Grog Anneta
a Laieta
a Paulina
i la Claudina
oh!, he!
a Maria i a Mercé!
i a l’airosa Montserrat
a la xica Trinitat
i a la Teresona
i a l’Angelona!

El bon rei s’ha de casar (el príncep s’ha de casar)
i una noia vol triar:
No és Anneta
ni Laieta
ni Paulina
ni Claudina
oh!, he!
ni Maria ni Mercé!
no és l’airosa Montserrat
ni tampoc la Trinitat
ni la Teresona
es casa amb l’Angelona.

Les cançons de la nostra infantesa (4)

Una nova tanda de cançons:

“Pep Anton, on tens la dona?
la tinc al llit, la tinc al llit, que no està bona.
Que li donarem per medicina?
un parell d’ous i una sardina”

“Mirant per aquí, mirant per allà,
des de dins del meu carret,
quan no veig ningú passar,
m’escapo a fer un passeig,
xiu, xiu, xiu,
corre, corre, que tinc gana,
xiu, xiu, xiu,
corre, corre, cap al niu.”

Una de castellana, que la mare recorda que cantava tot saltant a corda al carrer de Cervantes just abans de la guerra civil deia:

“Pasando por un camino, cansado de andar,
a la sombra de un árbol, me puse a descansar
mientras descansaba, por allí pasó
una niña muy guapa, que me enamoró
rubia de cabellos, blanca de color
estrecha de cintura, así la quiero yo
yo le dije niña, si quieres venir
a la confitería, y ella dijo SI”

I per finalitzar, us diré que en recordo una de castellana que començava: “Don Federico  mató a su mujer  la hizo picadillo y la puso a la sartén, la gente que pasava olia a carne asada … era la mujer de Don Federico….“, era molt llarga, però no la recordo tota.

Les cançons de la nostra infantesa (3)

Una nova tanda de cançons:

“Avui és festa, Sant Josep la fa
agafa l’escopeta i se’n va a caçar,
tira un tiro, mata un pardal  vestit de general.
Passa Santa Anna, tocant la campana
passa Sant Martí, tocant el violí
passa una monja i li tira una taronja
passa un capellà i li tira un tros de pa”

“En Pinxo va dir en Panxo
vols que et punxi /amb un punxó
I en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m, però a la panxa si que no”

“Nyigo, nyigo, nyigo, calces  de  paper
totes  les  músiques, passen pel meu  carrer”

“Què li donarem a la pastoreta,
què li donarem per anar a ballar,
jo li donaria una caputxeta,
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou,
i a sota la plana tot el vent ho mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombriu,
flors i violes i romaní”

“Baixant de la font del gat, una noia, una noia,
baixant de la font del gat, una noia i un soldat.
Pregunteu-li com sa diu, Marieta, Marieta,
pregunteu-li com sa diu, Marieta de l’ull viu”

Les cançons de la nostra infantesa (2)

Seguim amb el recull de cançons que recordo que em cantava la meva mare:

“Dalt del cotxe hi ha una nina
que repica els cascavells.
trenta, quaranta, l’ametlla amarganta,
pinyol madur, vés-te’n, tu.
Si tu te’n vas, nero, nero, nero,
si tu te’n vas, nero, nero, nas!”

“Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
plou i fa sol, les bruixes porten dol”

“Ton pare no té nas, ton pare no té nas,
ta mare és xata.
I el germanet petit, i el germanet petit,
té nas de patata”

“El gegant del pi, ara balla, ara balla,
el gegant del pi, ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”

” Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure
sol, solet, vine’m a veure, que tinc fred.
Sol, solet, de bon matí, me’n daràs un rajolí,
per la llum i l’escalfor, que t’ha dat nostre senyor,
m’ompliràs el meu portal, per les festes de Nadal”

“La lluna, la pruna, vestida de dol
el pare la crida, la mare no ho vol”

“Cargol treu banya, puja a la muntanya,
cargol treu bri, puja al muntanyí
Cargol treu banya, puja la muntanya,
cargol bover, jo també vindré”

“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum, no xafeu en Patufet”

“En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
En Joan petit quan balla
balla amb el dit
amb el dit, dit, dit, ara balla en Joan petit.
(repetició)
Després amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit, ara balla en Joan petit.
(es continua amb diferents parts del cos)”

Les cançons de la nostra infantesa (1)

A la meva mare sempre li ha agradat cantar cançons i recordo que de ben petit me’n cantava moltes. Ara he intentat fer-ne un recull però de segur que me’n deixo alguna. Ja us aviso que les lletres potser són difrents de les tradicionals ja que a cada casa o a cada poble hi havia variants.

Si recordeu alguna cançó de la vostra infantesa o alguna variació de les que he recollit, us prego ens les feu arribar ja que en els propers dies anirem publicant un bon grapat de cançons.:

• Agafem la mà de l’infant i començant per el dit gros i acabant pel petit, cantem:

“Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
marrameu, marrameu, que a mi no me’n doneu!)

• Posem l’infant amb el cap a la falda, de manera que li puguem picar el cul mentre cantem:

“Escarabat bum-bum, posa-hi oli, posa-hi oli,
escarabat bum-bum, posa-hi oli dins del llum,
si en el llum no n’hi ha, a les calderes, a les calderes
si en el llum no n’hi ha, a les calderes n’hi haurà”
Llavors ha de venir algú altra i donar-li un cop al cul tot dient:
“Escarabat, escarabat, endevina qui t’ha tocat”

• Posem l’infant sobre els genolls i fent-li fer saltirons sobre les cames, li cantem:

“Arri, arri tatanet / cavallet,
anirem a Sant Benet
comprarem un borriquet
per dinar, per sopar
per a tu no n’hi haurà!”

• El pare o la mare li agafen la mà i amb el seu dit li van passant pel palmell, tot dient: “ralet, ralet” i quan diuen: “pica dineret”, li piquen la mà):

Ralet, ralet,
ralet, ralet,
paga dinereeeet!!!!!

• Li agafem les mans del petit i les hi fem picar i quan diem “pica galtetes” li piquem les seves galtetes, i quan diem “pica-les tu” li fem picar les del pare o la mare i, finalment, quan diem “que són boniqueeeetes” li fem pessigolles:

“Toca manetes, que són boniquetes,
toca-les bé, que el pare ja bé”