Les cançons de la nostra infantesa (4)

13 02 2011

Una nova tanda de cançons:

“Pep Anton, on tens la dona?

la tinc al llit, la tinc al llit, que no està bona.
Que li donarem per medicina?
un parell d’ous i una sardina”

“Mirant per aquí, mirant per allà,
des de dins del meu carret,
quan no veig ningú passar,
m’escapo a fer un passeig,
xiu, xiu, xiu,
corre, corre, que tinc gana,
xiu, xiu, xiu,
corre, corre, cap al niu.


Una de castellana, que la mare recorda que cantava tot saltant a corda al carrer de Cervantes just abans de la guerra civil deia:

“Pasando por un camino, cansado de andar,
a la sombra de un árbol, me puse a descansar
mientras descansaba, por allí pasó
una niña muy guapa, que me enamoró
rubia de cabellos, blanca de color
estrecha de cintura, así la quiero yo
yo le dije niña, si quieres venir
a la confitería, y ella dijo SI”

I per finalitzar, us diré que en recordo una de castellana que començava: “Don Federico  mató a su mujer  la hizo picadillo y la puso a la sartén, la gente que pasava olia a carne asada … era la mujer de Don Federico….“, era molt llarga, però no la recordo tota.

Anuncis

Accions

Information

4 responses

13 02 2011
Ricard Font Serra

Alguna d’aquestes cançons aparentment innocents, tenen un rerafons d’erotisme, sinó fixeu-vos en, el Sr. Ramon que enganya les criades, i també la medecina per la dona és un parell d’ous i una sardina. Com deien, en temps de la república, en Rahola nou ministre de marina ha manat que a la “titola” se l’anomeni sardina.

14 02 2011
Josep Badrenas

La del “federico”, jo en tenia una versió diferent, que deia:
Anton Carolina,na, na
mató a su mujer,jer, jer
la metió en un saco.co.co
i la llevo a moler
dijo el molinero,ro, ro
esto no es harina, na, na
pues es la mujer, jer, jer
de Anton Carolina, na, na …..

28 02 2011
Josep Badrenas

avui va una altre cançoneta que m’ha vingut a la memòria de quan era petitet:
canteu, canteu ninetes
que l’ase esta malalt
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal…
no vol menjar civada
si no pinyons pelats
no vol dormir a l’estable
si no en coixins daurats…

molt cursi oi?

8 10 2011
Eloi Falguera

Doncs la cançó de l’ase malalt encara es canta, a les escoles bressol i a Primària. Amb la variant que comença: “Ploreu, ploreu ninetes…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s