Coll i Bacardí, un arquitecte que caldria conèixer millor (en record als 100 anys de la seva mort):

27 03 2017

El passat 24 de març de 2017 va fer 100 anys que va morir Josep Maria Coll i Bacardí, un arquitecte que creiem que mereix més reconeixement del que té a la nostra ciutat tot i el reduït nombre d’edificis seus que queden en peu, en part per l’obra destructiva d’uns anys en que no es valorava prou el modernisme i per l’altre per la seva prematura mort, fet que va fer que només fos arquitecte municipal de Terrassa, del 1912 al 1917.

Per aquest motiu volem recordar un record que li vàrem dedicar el 13 de març del 2012: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/13/josep-maria-coll-i-bacardi/

També volem recordar un article dedicat a una de les seves obres menys conegudes, l’escola de la mestra Magdalena Rosell: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/06/la-mestra-magdalena-rosell-matlleu/

Finalment, significar que en el Diari de Terrassa se li ha dedicat un bon reportatge que esperem serveixi per fer-lo més reconegut.

En la foto el podeu observar al mig amb barba i bigoti i calb, rodejat de membres de la seva famíia.

Anuncis




Josep Maria Coll i Bacardí

13 03 2012

Va néixer a Barcelona el 23 d’agost de 1878. Exerceix d’arquitecte municipal des del 1912, però no resideix a la nostra ciutat fins el 1914, en una casa del carrer Sant Quirze, tot i que un any desprès ja viu a la casa que ell mateix es construeix a l’avinguda Jacquard, i continua exercint d’arquitecte municipal fins a la seva mort, el 24 de març de 1917, als 39 anys. Només 5 anys en la seva curta vida, però que van deixar una forta empremta a la nostra ciutat i que ens deixen pensant que hauria fet si hagués viscut uns any més. (la foto es de Josep Mª Argilaga i es veu l’arquitecte amb bigoti a la primera fila rodejat de la seva família).
De la seva casa permeteu-me destacar un element potser poc conegut de l’edifici i que és un finestral gòtic,
que segons diuen el van portar dels enderrocs d’antigues edificacions de la Via Laietana de Barcelona. Posteriorment un representant de llanes anomenat Ernest Bauman hi va viure i des de llavors es coneix com a “casa Bauman”.
Jo recordo que des de les reixes es veia al pati un sortidor que malauradament avui ja no existeix.
Destaco, de les seves obres a Terrassa, el magatzem de Marcet i Poal de la Rasa, el Parc de desinfecció que esdevé un dels edificis més originals de Terrassa i potser dels més desconeguts, la casa del Bunyolero al Portal de Sant Roc, 54 i l’ermita de Can Boada del Pi.
Sense oblidar-nos de l’escola municipal de pàrvuls de la Magdalena Rosell (de la que hem parlat en l’anterior post), i que inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora. Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.

Aquí us mostro unes fotos actuals de l’edifici del parvulari: