Recordant la xemeneia de la Bòbila Almirall

29 04 2012

Ja quasi bé tothom sap que la xemeneia de l’antiga Bòbila Almirall figura al Llibre Guinness dels Récords (en data 18 de setembre del 1990) degut a ser la xemeneia amb escala exterior més alta del món.
He llegit aquests dies al Diari de Terrassa que el 28 d’abril de 1956 es va inaugurar aquesta xemeneia i vull dir-vos que això no és cert, tal i com podeu comprovar en un retall del Terrassa Información, del 16 de juliol del 1956, on s’anuncia la propera inauguració d’aquesta gran xemeneia, que llavors ja es deia que era la segona més alta del món i que com bé explica en la crònica ja estava totalment finalitzada. La xemeneia era un element més del complex industrial de la bòbila Almirall (empresa que fou creada el 1914), amb la finalitat de treure els fums dels forns de cocció dels totxos.
Té una alçària de 63,25 metres i l’escala té 217 graons de pedra + 17 graons de ferro (els graons de l’escala helicoidal són fets de pedra artificial). Se li calcula un pes d’unes 570 tones i una capacitat de tiratge de 10,9 tones de carbó per dia.
El més curiós és que aquesta xemeneia només va tenir una vida activa de poc més de 12 anys. La seva construcció va començar a la tardor de l´any 1955 i els va passar que a mesura que la construcció avançava també es tirava al damunt l’hivern i va resultar que l’hivern del 55-56 va ser molt fred i el vent no deixava treballar-hi ja que es bellugava massa. Per aquests motius la construcció es va deixar i no es va continuar fins passat l’hivern i per aquest motiu es va acabar més tard, desprès dels 3 mesos que va durar la seva construcció.
El mestre que la va projectar es deia Marià Masana i Ribas i hi van participar en la construcció: en Lucas Pérez Molina de 38 anys, paleta, en José Fauquet de 29 anys, paleta i home de confiança del Marià, en Paulino Carbajal García de 26 anys, manobre i en Francisco Golbes Quesada de 21 anys, manobre.
L´ajuntament el 19 de desembre del 1994 va aprovar el projecte de derruir el complex de la bòbila i procedir a la reconversió de la zona, amb la construcció d’un centre cívic, una àrea comercial i la urbanització de la plaça al voltant de la xemeneia. Amb la reconstrucció que se li va fer (maig del 1995) la van deixar en el seu estat actual. Avui la trobem situada a la plaça de l’Assemblea de Catalunya al costat de l’avinguda Àngel Sallent i és especialment bonica observar-la de nit, amb la seva espectacular il•luminació.
Si voleu recordar una polèmica que ja es va publicar en els records de terrassa ho podeu fer en aquests 2 enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/04/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/03/05/la-bobila-segues-o-la-bobila-almirall-2/

Nota:- Hem corregit una errada gràcies al comentari rebut per part de la filla d’en José Fauquet.





Un homenatge merescut: Francesc Palet

25 04 2012

Ahir vaig assistir al lliurament de la Medalla de la ciutat de Terrassa al Sr. Francesc Palet i Setó, en reconeixement a la seva trajectòria professional com a activista cultura, social i solidari, vinculat a moltes de les entitats de la nostra ciutat i per la seva dedicació i impuls en la poesia, la literatura i l’associacionisme. Nascut el 29 d’agost del 1923 a Terrassa, va restà orfe de mare als 13 anys i es va casar l’any 1948 amb la Montserrat Alsina amb qui té dos fills, el Daniel i la Dolors (els mateixos noms dels seus pares).

L’amic Palet es va recordar, com sempre, dels seus mestres i en especial de l’Artigues de la seva estimada Escola Social, que tant el va marcar en la seva manera de ser i actuar. També va tenir moments d’emoció i d’altres en que va fer contagiar el seu bon humor a tots els presents. 88 anys d’una vida ben aprofitada i en la que encara ara segueix mantenint la il·lusió per seguir aprenent.

club dels rondinaires

club dels rondinaires

Deixeu que us expliqui un petit secret i és que ell, juntament amb el Sr. Pujals, tenen un club privat anomenat “el dels rondinaries” en el que ja fa temps que els demano que m’admetin. Rondinar és una bona teràpia i ahir el Sr. Palet va aprofitar un moment de joia per “rondinar” de coses que cal millorar, com per exemple que s’hagi tret el retrat de l’Alfons Sala de la galeria de terrassencs il·lustres o que la Biblioteca Central no porti el nom de Soler i Palet, tal i com molts ciutadans pensem que es mereixeria.

Felicitats Sr. Palet i que per molts anys puguem gaudir de la seva amistat i ganes de viure. El seu permanent bon humor és quelcom que avui costa de trobar.





Presentació del llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”

19 04 2012

Avui es presenta el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones” al Teatre Principal a les 19:30 h.

Aquest llibre, realitzat pel divulgador científic Marc Boada i en el que hi participen persones tan conegudes com el Sr. J.A. Pujals, el Josep Puy, l’Àngel Morillas, la Montse Saludes, etc. vol servir per redescubrir Terrassa i per ajudar a difondre els valors i les possibilitats de la nostra ciutat. Us el recomanem si no sabeu quin llibre comprar-vos per aquest Sant Jordi i si algun autor terrassenc vol difondre el seu llibre aquest espai tindrà molt de gust d’acollir els seus comentaris.

En el llibre es poden veure 10 vídeos sobre personatges molt coneguts de la ciutat, mitjançant la tecnologia dels Codis QR i, qui ho desitgi, pot entrar a www.terrassencs.org i ser protagonista del e-llibre deixant un comentari sobre quin racó de la ciutat li agrada més.

Aquí teniu la foto del record mundial de Supertramp, que es va fer en la presentació.





Un record de les ajudes rebudes en les riuades del 62

13 04 2012

He rebut un comentari de l’Ernest, que crec que mereix un article i aquí el teniu:
“He obert l’article (Les riuades del 1962 (i 7)) i veig que no hi ha cap referència a les ajudes ni col•laboracions rebudes, que van ser extraordinàries: camions carregats de pales i eines, guants, màquines,.. Van participar moltes persones de totes les edats i estaments i també soldats (sobre aquests, puc explicar que vàrem oferir guants al sergent que comandava un grup a la zona de Les Arenes, en que hi havia molts animals morts i, també persones, i ens va contestar que “el ejercito español no usa cosas de estas, son para gente fina“.
Vaig estar, primer al Papiol on vaig viure imatges impressionants, com la visió en una raconada del riu, de piles d’animals morts i, entremig, cossos de persones. Va haver-hi un moment que, com que tot ja feia molta pudor de podrit i hi havia perill d’epidèmies, vaig donar l’ordre de cremar-ho tot i llavors, algú del poble, va demanar de fer una darrera ronda perquè encara hi podia haver-hi el cos d’alguna persona (uns quants dels que vàrem trobar, els vàrem posar davant de l’església on recordo que hi havia usa zona d’herba) .
Després vàrem anar a Les Arenes, on vàrem veure que hi havia una gran quantitat de voluntaris que no sabien ben bé què fer i molt material disponible no usat: llavors vàrem proposar a l’Ajuntament d’organitzar i coordinar els elements disponibles i es va decidir posar a la porta un servei amb una llista on, qui necessitava ajuda s’hi apuntava. Tambè hi havia una llista de gent i de material disponible i des d’allà distribuíem les tasques i hi destinàvem el material que consideràvem que caldria utilitzar.
Quan tot funcionava i ja estava coordinat força bé, s’hi va presentar un grup de “La Falange Española” dient que hi havia “duplicidat de funciones” i que marxéssim, que ells ja s’ocuparien de tot. Això va provocar discussions molt fortes i, algú, (crec que va ser l’Alcalde) va arribar a treure, físicament, de l’Ajuntament, a empentes, el “jefe” del grup, perquè el que s’havia fet anava molt bé i no feia falta cap interferència. Finalment i per a evitar baralles es va acordar de treballar junts.
Em sembla que, quan es va sortir d
e l’emergència, el van destituir.
Nosaltres érem escoltes del “Casal de Montserrat“. Ben segur que molts avis encara podran recordar aquests fets”

Nota.- Les fotos que ilustren aquest record han estat cedides per el Ricard Font..





Les Masies (2)

10 04 2012
terrassa i termes masies 1907

terrassa i termes masies 1907

Segona part del record de l’amic Joaquim Verdaguer:
“Els masos de la Quadra de Vallparadís eren: Can Palet, Can Figueres de la Quadra, i el mas de la Castlania.
Les dades sobre els fogatges o censos ens mostren l’existència més de cent cases de pagès en el terme de la part Forana. Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella, Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona; Can Tusell estava situat a la cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus safareigs on rentava el veïnat. El mas de Can Fatjó, arran de la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del carrer de l’Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes arqueològiques d’època romana al seu redós.
Can Pous era al carrer de Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca. Can Bosch de Basea (veure dibuix de la dreta de M. Avellaneda), una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. L’urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant l’actual plaça de Catalunya.
Una altre construcció d’un grup de pisos va emportar-se la masia de ca n’Aurell situada arran de la carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina. Tots aquestes cases de pagès varen veure el seu final degut a l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta als setanta”.

Nota.Per ilustrar aquest record publiquem un cròquis del terme municipal de Terrassa del 1907, fet per Llofriu i Castarlenas.





Més dades sobre els orígens de la processó de dijous sant

5 04 2012
dijous sant 1932

dijous sant 1932

El dia 9 de gener de 1726 es celebrà consell a l’església de la vila de Terrassa, assistint-hi quasi tots els confrares del Sant Crist (recordem que la confraria és del 1667 i que antigament encara n’hi havia hagut una de més antiga, la de la sang del S.XVI), a fi de fer-los-hi saber que alguns devots de la Vila desitjaven encomanar quatre misteris de la Passió, a un mestre de Barcelona, al qual li van prometre pagar 200 lliures per la seva realització.
El dijous Sant del mateix any, si el temps no ho impedia, ja s’havien de començar a portar els quatre misteris nous en la processó. Cal indicar que d’aquests quatre primers misteris no se sap que se’n va fer.
Aquestes dades han estat tretes d’unes “memòries de les coses del temps” escrites pels avantpassats de la masia de can Pèlachs.

La imatge correspon al programa de la Processó del Dijous Sant de 1932.





Les Masies (1)

3 04 2012

L’amic Joaquim Verdaguer ens ha fet arribar un record sobre les masies que degut a la seva extensió he dividit amb dues parts. Aquí teniu la primera:

“Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II (del 21 d’abril de 1486) es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb l’extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc.

Fent un repàs d’aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: El Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el barri del segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la part forana, que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavalls.

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el mas de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el mas de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc – Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Llúria. Tots aquest masos van ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat. – continuarà –