L’ofici de fanaler

5 02 2009
fanal 1950

fanal 1950

Ens diu de nou el Josep, “In illi tempore”, als carrers de Terrassa hi havia una il·luminació molt primària. A cada illa de cases hi havia un parell de fanals clavats a les façanes, que consistien en un braç encorbat i un pàmpol rodo de porcellana amb una bombeta al mig. El pàmpol normalment estava malmès ja que els sagals del barri sovint ho fèiem servir per fer punteria amb pedres. Cal assenyalar que, al menys al meu barri, els carrers no eren asfaltats sinó “empedrats” es a dir, plens de pedres.

Les bombetes que trencàvem, cada dos per tres les canviaven, juntament amb les que es fonien per l’ús. Recordo que ens havíem guanyat alguna que altre escridassada d’algun veí que ens havia atrapat en ple joc de punteria.

Doncs be, me n’anava per les branques…tornem al fanaler En aquells anys no existien les cèl·lules fotoelèctriques per comandar-los a distància, sinó que havien de funcionar a base de cèl·lules “foto-espardenyeres”. Just sota de cada fanal hi havia una caixeta de fusta amb un interruptor que es feia funcionar amb una palanca que sobresortia per la part inferior de la caixeta.

Cada vesprada passava el funcionari municipal, anomenat el fanaler, amb un pal dotat d’un ganxo a la punta, i amb aquest ganxo posicionava la palanca de l’interruptor que encenia el fanal. Com que la feina es feia a peu, passava a encendre’ls bastant d’hora, tot i que hi havien varis fanalers que es repartien el territori per tal d’acabar abans que es fes fosc.

Als matins, ben d’hora, tornava a passar el fanaler a fer l’operació a la inversa, és a dir, girar la palanqueta de l’interruptor cap a la posició d’apagada, i … fins demà!!! i si un dia en fanaler del carrer estava malalt, el carrer es quedava a les fosques, o amb els fanals encesos tot el dia. Mes o menys com ara quan s’espatlla la cèl·lula. No es d’estranyar, que amb aquella tecnologia punta, llavors hi hagués feina per tothom. A la foto podem observar un fanal al carrer Gaudí l’any 1950.

Anuncis

Accions

Information

One response

5 02 2009
Ricard Font Serra

Jo com que tenia la meva avia a Sabadell, al carrer de l’estrella i hi anava a passar uns dies, havia vist des del quarto de reixa el fanaler que tenia el sistema més antic, ja que els llums funcionaven amb gas i portava igualment un pal amb una espècie de clau per obrir l’aixeta del gas i una espelma encesa per fer foc a la camiseta del llum de gas. Per apagar tancava l’aixeta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s