El Drapaire

26 02 2009

Drapaires per "Nonell"

Drapaires per "Nonell"

Diu el Josep de nou: Un altre personatge que no faltava cada setmana era el drapaire… aquest ho comprava tot: papers, cartrons, ferralla, ampolles, i el que es tingués a ma. Ho pagava molt poquet, peró per la gent obrera suposava un ingrés extra. Passava amb un sac a l’esquena que anava omplint i quan era ple, anava al seu “magatzem” i el deixava per a agafar-ne un altre de buit. Darrerament recordo que ja passava amb un carretó de mà que li feia menys feixuga la seva feina.

Avui els interessats en aquests productes ho van a buscar pels containers del carrers i s’ho venen a “majoristes”. A Terrassa hi havien drapaires bastant coneguts, que havien fet bastants diners comprant el producte als que anaven pel carrer recollint el que trobaven”.

Notes personals: Jo recordo que quan era jovenet als escoltes de muntanya fèiem campanyes de recollida de diaris vells i ampolles de cava i que les portàvem a vendre als drapaires i en trèiem uns quans diners que desprès servien per pagar les despeses del nostre centre. Era una feina molt bruta ja que la gent guardava les ampolles plenes de pols i al cap del dia acostumàvem a quedar negres com el carbó. Un dels que recordo que ens ho comprava era el Benaiges.

A casa m’han explicat que antigament el drapaire passava pels carrers amb un carró i comprava draps vells o roba esparracada, (d’aqui li ve el nom), perquè quan una peça de roba anava a cal drapaire era perquè ja se li havia tret tot el rendiment possible.