Per finalitzar aquest recull de records de les lleteries us vull mostrar un retall de data 16 de desembre de 1938, del setmanari El Dia, que en plena guerra civil anuncia una sanció per la mestressa de la lleteria del Raval de Fermí Galàn (actual Raval de Montserrat) na Maria Anter i Argelich de la lleteria anomenada Casa Calaf (antiga lleteria de Pau Calaf).
Com podeu comprovar la sanció és per negar-se a vendre llet a una persona que li va presentar el full mèdic i en canvi oferir-la d’estraperlo (a un preu abusiu) i, a més de la multa, aquesta senyora ens indica la noticia que va ser detinguda i tancada a la presó. Del que en va passar desprès no en tenim coneixement.
De les aportacions rebudes, cal nomenar un parell de dades: una sobre una lleteria que m’han dit que hi havia al carrer Vallparadís, Cal Ballarà i l’altra sobre les lleteres que s’utilitzaven per anar a buscar la llet que l’amic Ricard Font ens ha recordat tot enviant-nos la imatge adjunta. (per cert no us perdeu l’anècdota que trobareu als comentaris sobre una vaqueria i la riuada del 62)-
Imatges que s’han rebut en els comentaris adjunts:.
Records de Terrassa 
Actualment la llet sol adquirir-se envasada per cooperatives que la recullen de les vaqueries que són en cases de pagès destinades a aquest fi i subministrades als diversos hipermercats.
Abans les vaqueries eren en cases de la mateixa ciutat, vegis que al final del carrer de Pau Claris a la baixada que arriba a la rambla se’n deia la baixada de les vaques ja que per allà hi passaven unes vaques d’una vaqueria contigua.
Jo recordo el Sr. Perarnau que va adquirir un Renault 4 4 del meu pare B-81488, que li va treure el seient del darrera per carregar i repartir la llet a les cases. La vaqueria la tenia a la confluència de la carretera de Martorell i la de Viladecavalls amb la riera. Pels aiguats les vaques varen quedar inundades i al estar fermades amb cadenes no podien treure el cap per respirar i varen arrencar-se la pell del coll per treure el nas, cosa que les va produir un trauma tal, que varen deixar de fer llet. En Perarnau va aprofitar per tancar i jubilar-se.
En el cas d’anar a buscar la llet o repartirla si no s’utilitza el camió cuba es fa servir la lletera grossa com la de la foto que s’ha adjuntat al post.
També tant parlar de llet és imprescincible que esmentem el conte de la lletera per tots tant conegut, del qual també s’ha adjuntat una imatge al post.
Avui he parlat amb la senyora Ramona B.B. Que m’ha dit que ella despatxava llet en una lleteria que tenia la seva tia al carrer de Sant Antoni. Aquesta Sra. la conec perque tancava el cotxe al garatxe de la fabrica de cal Font. Tot això indica que hi havia lleteries a tos els barris.
Al carrer Doctor Ullés cantonada amb Nicolau Talló n ‘hi havia una, jo anava de nen a comprar llet.
En el barri de Les Arenes habia dos vaquerias, una le decian la santanderina (calle B ), actualmente La Pineda y la otra estaba en la calle Joan XXIII, hasta comienzos de los años 70 cerro la primera y la otra sobre el 75.