El meu record avui és per les neveres de gel que durant molts anys ens van ajudar a conservar millor els aliments a les cases. M’explicava el meu avi que abans que no hi haguessin les neveres de gel, els aliments es guardaven en una mena d’armaris de fusta amb una tela mosquitera, que anomenaven “fresqueres” i que es situaven precisament en el lloc més fresc i ventilat de la cuina. Les begudes es refredaven als pous de les cases (en aquella època casi be totes les cases en tenien un).
Desprès van popularitzar-se les neveres de gel (com la de la foto) i que bàsicament estaven fetes de fusta per fora i d’un revestiment de zenc per dins, que ajudava a que el gel no es fonés tant ràpidament. La nevera tenia un dipòsit on queia l’aigua del gel a mesura que aquest s’anava fonent. El meu avi com que era llauner (Llauneria Jaume Casas) s’encarregava de folrar aquestes neveres, la capacitat de les quals era molt petita comparada amb les d’avui en dia.
El gel es tenia que anar a buscar cada dia i a Terrassa hi havia diferents llocs on es podia comprar a peces. Jo recordo que a casa l’anàvem a comprar a una peixateria que hi havia al carrer Serrano i el transportàvem a casa dins d’una galleda. Quin tip d’anar a buscar gel ens havíem fet. Al carrer Goleta hi havia la fabrica de gel “La Nevera S.A.” de la que aquípodeu veure un anunci seu de l’any 1943
Records de Terrassa 
La fàbica del gel, estava situada al sotan del Mercat de la Independència, s’entrava per carrer de la Goleta, que l’anomenavem carrer del gel, jo que tinc 68 anys, l’havia visitat quan funcionava.
Ricard Font Serra
la del mercat era una de les varies que hi havian a terrassa. jo recordo haver vist a repartir el gel amb un carro pel carrer i la gent sortia amb una galleda i en compraba un tros per la seva nevera de gel.- el repartidor portaba una espcie de forquilla de ferro amb la que pican fort, trencabn la barra pel lloc adequat a la comanda de cada clent, que era en centims (vint centims de gel era com mes o menys 20 centimetresde barra.)- El problema era que el gel es fonia pel cami i arrivabes a casa am la galleda plena d’aigua. Avui encara en venen a una peixateria de monistrol; la gent el compra per a refrescar les begudes dins de cubells.
Gracies per aquesta explicació sobre les neveres de gel, m’ha sigut molt util per fer un treball per l’escola
També recordo que passava un carro carregat de gel pels carrers i anava parant i venet troços, de diferents mides i preus, segons s´els hi demanava.
D´aixó deu fer uns 55 o 60 anys.