L’enginy dels llauners

10 07 2009

llauner (any 1958)

llauner (any 1958)

Abans les galledes eren de llauna, i les feia el llauner. El seu ús era quotidià, se’n feien servir moltes més que ara i cal dir que quan es foradaven normalment es reparaven.

El llauner feia estris nous i també era qui els adobava: galledes, carmanyoles, llums de carbur, gressols d’oli, bujols, setrills, sitres, nanses d’estris de cuina, mànecs de paelles, aixetes, canals de zenc per desguassar de les teulades l’aigua de la pluja, etc…

factura jaumecasasEl meu avi, en Jaume Casas tenia una llauneria al carrer de Cervantes, número 29 i en un anterior post ja us vaig explicar que també folrava de zenc les neveres de gel antigues (podeu veure una factura del 1945 de la citada llauneria i fer-vos una idea dels preus que es cobraven per les feines de llauner).

Recordo que un dia, a casa dels meus pares, es va foradar una regadora de metall que teníem al pati i ell al veure-ho no va dubtar ni un moment i em va demanar si tenia un xiclet. Jo sempre en tenia, especialment dels bazoka, que eren els que més m’agradaven i li vaig donar. Ell el va mastegar fins fer-ne una bola i desprès la va posar al forat tot fent pressió amb els dits. Un cop es va assecar el xiclet la regadora va deixar de perdre aigua pel forat. Ja ho veieu, en aquells anys l’enginy servia per solucionar moltes coses que ara simplement llençaríem a la brossa.





Les neveres de gel i les “fresqueres”

21 04 2008

nevera gel El meu record avui és per les neveres de gel que durant molts anys ens van ajudar a conservar millor els aliments a les cases. M’explicava el meu avi que abans que no hi haguessin les neveres de gel, els aliments es guardaven en una mena d’armaris de fusta amb una tela mosquitera, que anomenaven “fresqueres” i que es situaven precisament en el lloc més fresc i ventilat de la cuina. Les begudes es refredaven als pous de les cases (en aquella època casi be totes les cases en tenien un).

Desprès van popularitzar-se les neveres de gel (com la de la foto) i que bàsicament estaven fetes de fusta per fora i d’un revestiment de zenc per dins, que ajudava a que el gel no es fonés tant ràpidament. La nevera tenia un dipòsit on queia l’aigua del gel a mesura que aquest s’anava fonent. El meu avi com que era llauner (Llauneria Jaume Casas) s’encarregava de folrar aquestes neveres, la capacitat de les quals era molt petita comparada amb les d’avui en dia.

fabrica la neveraEl gel es tenia que anar a buscar cada dia i a Terrassa hi havia diferents llocs on es podia comprar a peces. Jo recordo que a casa l’anàvem a comprar a una peixateria que hi havia al carrer Serrano i el transportàvem a casa dins d’una galleda. Quin tip d’anar a buscar gel ens havíem fet. Al carrer Goleta hi havia la fabrica de gel “La Nevera S.A.” de la que aquípodeu veure un anunci seu de l’any 1943