font de la fontvella
Fa uns anys senties a molt gent que deia que anava a buscar aigua ales fonts que hi havia a Terrassa o als seus voltants. El nostre terme municipal és gran i hi ha més d’un centenar llarg de fonts, tot i que no totes ragen durant tot l’any degut a les èpoques de sequera que es donen al llarg de l’any.
Jo recordo que els pares anaven a la font de Can Poal, d’altres anaven a buscar aigua a la font de la Grípia i n’hi havia que anaven a les fonts del torrent de Vallparadís en que en aquells anys encara estava ple d’horts i sense urbanitzar. Potser la font més coneguda d’aquest indret era la del Tintorer, que segons deia molt gent era de les millors de la ciutat. Cal indicar que avui aquesta font està molt arreglada i a perdut bona part de l’encant que tenia antigament. D’altres font del torrent que podem anomenar són la de l’Apotecari, la del Verdós o la del Clausell per citar les més conegudes (avui desparegudes).
De fonts urbanes antigues encara en queda alguna com la de la Creu Gran, Fontvella, sant 
Quirze (veure foto), la de pedra de la plaça del Progrés, etc. però d’altres han estat eliminades com la del carrer de Mas Adey, la del carrer Cremat, la del carrer de Baix, la del Passeig, o una de molt curiosa que hi havia al mig de la plaça del doctor Cadevall, on la font estava situada dins d’una mena de torre que representava l’antic castell de Terrassa i que va desaparèixer als anys 40.
De fonts n’hi havia hagut al carrer de la Palla, a la placeta de Saragossa amb un abeurador pels animals, similar al del carrer Cremat. També van desaparèixer les font del carrer Sant Leopold, la del carrer de les Escaletes a tocar del carrer Nou de Sant Pere, la que hi havia a la carretera de Montcada cantonada amb carrer de Sant Marian.
Vull dedicar una menció especial a la font del Rasot (Sant Francesc cantonada amb Sant Genís) ja que es tracta d’una font de ferro amb un magnífic escut de Terrassa en relleu i que va ser inaugurada l’any 1887. També és molt antiga la de la Plaça de la Creu 
al costat de la carretera de Matadepera, situada al peu d’una creu de terme i que data del 1883, encara que va ser molt reformada l’any 1930.
Però la font dels meus records d’infantesa és la de les quatre carreteres d’estil modernista i actualment remodelada amb un estil una mica discutible. I vosaltres, quina font recordeu o a quina font heu anat a buscar aigua alguna vegada?
Records de Terrassa 
Com que abans circulaven carros amb tracció animal, burros, mules i cavalls que naturalment necessitaven beure, moltes de les fonts urbanes tenien abeurador, on els animals podien parar i fer-se passar la set.
Encara avui dia a la font del Tintorer, que té una aixeta de l’aigua clorada de la mina, hi podem observar una mica més avall la de l’aigua que brolla naturalment. En aquesta darrera s’hi pot veure de tant en tant algú omplint-hi una garrafa.
Uns metres mes avall de la font del Tintoter, trobem la font del Rossinyol, que la mina hi ha posat també una aixeta de la seva aigua, amb el pretext que l’aigua no clorada és perjudicial per la salut, i així vendre la seva.
Jo particularment he anat a buscar aigua a la font de la Cogullada i a la de can Poal entre d’altres.
Gairebé a tots els plomers de la mina hi havia una font, però en aquest cas no eren d’aigua naixent sinó que l’aigua era la de la mina. En quan a la font de la plaça del Dr. Cadevall la veia cada dia en anar a col•legi, ja que jo vivia al carrer del Vall i cancolapi era al carrer Col•legi i la plaça és a la cantonada.
També vull dir que existeix un llibre dedicat a totes les fonts de Terrassa.
Evidentment moltes d’aquestes fonts les conec o he conegu, però el meu pare em portava a la font de Santa Margarita que hi havia Rambleta avall, per on hi havia Can Curet, ara ja desaparegut.
Anar a buscar aigua a la font era una de les distraccions familiars en una època de la nostra vida. Jo havia anat a buscar-ne a la font de Botelles , que deien que era “medicinal” i rajava molt poc, però sempre. Més a l’engros, anava a la font de l’Espardenyera i a la de les Canyes, que encara ara funciona. La font del Tintorer, tenia una certa mala fama ja que es deia que les parelles hi anaven a festejar…La de l’Espardenyera varen clausurar-la i la de Botelles em sembla que encara funciona (carretera de Matadepera a Sabadell, al torrent que hi ha per sota del col•legi.) Hi han o hi havien moltes altres fonts naturals a les afores de la ciutat, on era habitual veure gent amb garrafes omplint-les per consum a casa. Nosaltres aprofitàvem l’anar a buscar aigua, per a fer un berenar familiar a la font, cosa que també era molt habitual, (i barato) al menys en el meu entorn. De les urbanes, sembla ser que la de la Creu Gran, rajava aigua de la “mina vella” que deien que era directa de la muntanya, sense clorar…. i també hi havia qui hi omplia garrafes.
Salutacions!!!
Jo vaig a passejar els dissabte al matí amb uns amics i hem anat a la font que com el Josep en deiem de botelles però ara hi han posat un rètol que diu font de gotelles.
Ara em ve a la memoria que per anar a la font, a vegades portavem una paperina d’anissos (unes boletes blanques amb gust d’anis) per acompanyar l’aigua que bebiam.
M’agraden els comentaris. Sobretot recordo els anissets … també el rajoli d’anis que el pare hi possava dins del canti negre, l’aigüa que portavem a casa des de Can Poal era molt i molt gustosa.
També de joveneta treballava a l’Assessoria Borras que estava al c St Quirze i una mica abans d’arribar al c Topete, desprès d’una Pastisseria hi havia una font, no se com es deia… a l’estiu cada dia un canti al mati i al vespre cap el despatx !. Aquesta sense anís però.
Resposta: la font que indiques és la segona que surt en el record a la dreta del text.
Felicidades,es fantastico volver a ni infancia,la mejor fuente la del tintorer a la cual iba siempre vivia cerca tambien me gusta la foto de la font vella sale mi madre yo la tengo contuat asi sois los mejores
Falta la font de Santa Maria situada a la baixada pel darrera de les esglésies de Sant Pere passant pel carrer de la Rectoria.
El dibuix de la font de la plaça del Rector Homs algú podria dir-me de quin any ó época és? del 1948 com diu el dibuix segur que no. No havia sentit mai que hi hagués una font.