Les Mones de ca l’Anoll i cal Piera

Avui he menjat una mona de la pastisseria Núria de Terrassa i no se per què m’ha vingut a la memòria les mones de mantega de ca l’Anoll i les mones de crocant de la pastisseria Piera.

Ca l’Anoll era situat al carrer de Sant Quirze i entre les seves especialitats que recordo hi havia els “palos de crema”, els croissants, i la confitura de codony que es feien ells mateixos, sense oblidar-nos de les referides mones. Per el meu gust, les de mantega s’emportaven el primer premi, especialment aquelles que feien amb els laterals coberts de cireres vermelles ensucrades i que mai més he vist fer en cap altra pastisseria.

De Cal Piera, que estava situada al Carrer de la Fontvella una vegada passada la cantonada amb Puig Novell, recordo les mones de crocant que exposaven al seu apartador i que eren unes vertaderes obres d’art, ja que treballar el crocant és molt més difícil que fer-ho amb la xocolata. L’anunci que reprodueixo és del 1936.

I vosaltres, que en recordeu de les mones d’aquells anys?

La Fontvella amb circulació

Potser encara recordareu el carrer de la Fontvella amb trànsit de vehicles. Jo fins i tot recordo que hi passava l’autobús, però el que m’ha sorprès de la foto de finals dels anys 40 és que en aquells anys la circulació anava de la Plaça Major cap al Passeig.

En la postal podem apreciar la Font de costat del Social, que precisament li dona nom al carrer. Fixeu-vos amb les botigues de la part esquerra de la fotografia, amb els marcs de fusta i els petits aparadors que tenien en aquella època. D’aquesta zona jo recordo una pastisseria que crec que és deia “Roger” i que feien uns tortells fantàstics, la llibreria “Costa” i un xic més amunt una botiga de “betes i fils” de la que no recordo el nom.

Diada de Pascua al Casino del Comerç?

Avui he trobat un petit document del Casino del Comerç, que correspon a la celebració de la Festa de la Diada de Pascua, però com que està incomplert, ignoro l’any al que correspon.

Tampoc tinc cap dada sobre quin tipus de celebració es feia. Potser un ball ? Si algú te alguna dada que aportar, serà molt benvinguda.

Les cases barates o d’en Mauri

Concebudes com a habitatges per famílies obreres i molt modestes de mitjans del segle XIX, aquest tipus de cases eren conegudes popularment com a “cases barates”.

Tot i no tenir cap valor arquitectònic, ens serveixen per recordar cpm era la vida dels proletaris a finals del segle XIX i principis del XX. Com podem observar la seva estructura respecta fidelment el sistema de “casal” tan típicament terrassenc. La fotografia de la Montse Saludes és de l’any 2000 i ens mostra les cases que queden en peu al carrer Societat.

El que no se és perquè rebien el sobrenom de cases d’en Mauri i si algú ho sap li agrairia que ens ho expliqués. Crec que hi havia un fabricant amb aquest nom.

Una Processó de Corpus dels anys 40

En aquesta filmació, obra també d’en Pere Font, podem observar com era una processó de Corpus dels anys 40. Crec que es tracta d’una de les processons infantils que sortien de les Escoles Pies.

En el document podrem observar els nens amb uns rams de flors a les mans per fer l’ofrena, un ball de bastoners, els gegants vells i el drac antic (el que va desaparèixer) i en el que podem apreciar les diferencies amb l’actual.

Aportació d’en Ricard Font: El vídeo de la processó de corpus als escolapis és de 1947, any que vaig fer la 1a comunió i en la processó em podeu veure precisament vestit de comunió.

La processó, el penó i la mantellina

Com que estem en plena Setmana Santa, avui he triat una fotografia en que podem observar el penó del gremi (suposo que deu ser el dels impressors o quelcom de similar) portat per en Salvatella, en una processó de les que en aquells anys es feien a Terrassa.

Podem situar l’escena al carrer del teatre, davant de l’entrada dels Amics de les Arts (actuals) i en ella a més dels municipals vestits amb la seva tradicional gorra de plat, podem observar una senyora empolainada amb la seva imprescindible mantellina (en les processons les dones tenien que portar els cabells coberts, ja que es considerava incorrecte portar els cabells sense tapar). Recordo que la meva mare sempre que anava a missa també es tenia que cobrir els cabells amb una peça de roba anomenada mantellina o “cèfiro” (o un nom molt similar). La foto és d’en R.Font i no tinc la data en que es va fer, però segurament és dels anys 40-50.

La Maternitat

Aquest edifici del carrer de la Unió és una de les darreres obres projectades per el prestigiós arquitecte terrassenc “Lluís Moncunill” l’any 1930. L’estil està entre el modernisme i el racionalisme i es va destinar inicialment a llar d’infants i maternitat.

Posteriorment l’edifici va formar part de l’Ajuntament Republicà i desprès de la guerra fou la seu del jutjat de primera instància i també Comissaria de Policia, d’infaust record per mi, ja que en ell van apallissar a un bon amic meu (era l’època de la repressió franquista i els joves ens tocava a vegades rebre). Finalment, l’any 1985 va ser rehabilitat i va passar a ser la seu de d’Institut Municipal per la salut i la Qualitat de Vida l’IMSAV .

La foto antiga ens mostra un detall de la Maternitat i és obra d’en Jordi Roqué (A.Tobella) i la moderna és de la Montse Saludes.

Enterrament d’en Pere Font Batallé

A la fotografia, cedida per en Ricard Font de la seva col·lecció particular, podem observar el carro mortuori que van llogar per l’ocasió de l’enterrament del conegut fabricant Pere Font Batallé, davant de l’església del Sant Esperit..

Aquests carros es llogaven a Barcelona i en aquesta ocasió podem veure el que es considerava un dels més elegants i senyorials d’aquells temps, tot i que encara n’hi havia un altra de més fastuós, anomenat “La Frederica” i que portava 4 acompanyants vestits com el de la fotografia, dos al “pescant” del carro i dos més a peu acompanyant-lo.

Gràcies de nou a tots

Gràcies de nou a tots els que visiteu aquest blog. Ahir vareu aconseguir que un bloc, que només interessa a uns quants ciutadans unicament de Terrassa, arribi a estar en el rànquing dels blocs amb un creixement més ràpid (segons wordpress). I tot això ha estat mèrit vostre.

El 20 de febrer aquest blog va rebre 281 visites en un sol dia i l’acumulat que porta és de més de 12.500 visitants des del dia en que es va inaugurar, ara fa uns 10 mesos.

Aquí podeu veure el gràfic mes a mes (fins el dia 14 de març del 2008).

La Fira al carrer (anys 40)

Aquí teniu una filmació de la tardor de l’any 1946 on podreu observar un recull d’atraccions infantils instal·lades al carrer a Terrassa, en motiu d’una fira al carrer que es feia en aquells anys.

Observeu que el senyor que condueix els autos de xoc va empolainat com si sortís d’un casament i en el carrusel podeu veure com una “dida” vestida de l’època cuida que el nen no caigui del cavallet. També es curiós observar com el Sr. de la nòria la mou amb les seves mans, mentre al fons podem observar l’atracció de les barquetes i també el fotògraf amb el cavall de cartró que era molt típic.

El que no acabo de situar és el lloc on es va fer aquesta fira, potser és la Rambla o el passeig?

Segons ens indica en Ricard Font: en el video hi surt ell a l’edat de 6 anys i el seu germà Ferràn de 4 i la Fira estava situada al final de la rambla, a la Rambla del Pare Alegre.