Encetem una sèrie de 8 capítols en els que desgranarem records i històries al voltant del Sanatori de Torre Bonica que esperem us agradin. El fil conductor que hem triat han estat les dues capelles que hi ha al centre, esperem que us agradi.
Per parlar de les capelles del sanatori de Torre Bonica hem de parlar dels orígens del mas que les acull i que ha tingut els noms de Mas Barba, Mas de Botet, Mas Maduxer, Mas Sala Viver i finalment Mas Viver.
La referencia més antiga que es te, del 1293, fa referencia al mas de can Barba i indica que l’arrendatari del mas n’era un tal Guillem Barba d’una nissaga molt antiga d’aquest cognom establerta a la parròquia de Sant Julià d’Altura (de la masia pairal de can Barba de la Pedra Blanca). El seu fill va ser en Guillem Barba de Botet.
Una néta seva, Elisenda, filla d’en Bernat Barba, va ser pubilla del mas, que aleshores s’anomenava de Botet. Elisenda es va casar amb en Pere de Blancafort, cabaler del mas Blancafort de la mateixa parròquia de Sant Julià d’Altura.
A la segona meitat del segle hi ha un altre pubillatge, concretament d’Agnès de Blancafort que es casa amb en Pere Maduxer que sembla te el seu origen a Sant Martí de Mura. A partir del casament del seu fill que també es deia Pere Maduxer amb Antònia Sadurní (1394) es passa a denominar-se Mas Maduxer.
Deu generacions portaran aquest cognom i el darrer va ser Antoni Maduxer net d’en Jaume Maduxer del que en parlarem aviat ja que és qui va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser. Casat al 1653 va tenir diversos fills mascles com en Benet Maduxer però, no se sap els motius, la ser una filla seva, la Francesca Maduxer i Presseguer, qui va esdevingué pubilla i per tant hereva de la casa però d’una manera bastant curiosa.
Sigui com sigui la Francesca, l’any 1678, es va casar amb Miquel Sala i Viver que venia de Sant Quirze de Terrassa i en aquest casament el vell Antoni Maduxer canvia i no fa hereva a la seva neta Francesca, ja que en Miquel Sala i Viver aporta al casament 2.000 lliures de moneda barcelonina i ella renuncia a tots els seus drets acceptant del seu pare 225 lliures de la mateixa moneda (a més de dos vestits, dues caixes de núvia amb 2 llençols, una màrfega, una camisa de tela nova i unes estovalles) en quatre pagues iguals que tenien que fer-se per Sant Miquel dins l’any 1681.
Curiosament al 1685 Antoni Maduixer torna a canviar i fa donatària universal a la seva filla Francesca de tal manera que aquesta un any després, al 1686, li traspassa els drets al seu marit Miquel Sala i Viver que va fer grans millores a la casa, tal i com consta en el testament de la seva vídua, l’any 1695.
Seguirem en el proper capítol…
Records de Terrassa 
Deixa un comentari