Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (3) – El carboner de Cook i els carros de carbó Mineral

He anat recollint, de persones grans, records sobre oficis o feines curioses de la Terrassa d’abans, i això és part del que m’han explicat:
“A casa teníem la calefacció de carbó i al sota escala hi havia una caldera de ferro colat que s’alimentava amb carbó i per això s’havien construït, al costat, una mena de dipòsits d’obra on s’emmagatzemava el carbó que tiraven dins la caldera amb l’ajuda d’una pala.
De tant en tant es tenia que avisar al carboner perquè ens omplís aquests dipòsits de carbó de cook, que s’obtenia del gas del carbó de pedra i que es feia servir principalment per les cuines econòmiques i les calefaccions . Recordo que per encendre-ho fèiem servir les anomenades teies, que eren com els nervis de la fusta (crec que de pi) i que cremaven amb facilitat.
Casa nostre era al costat del carrer Topete i una de les característiques d’aquest carrer era que les voreres estaven molt gastades i això, segons m’han explicat, era degut al fregadís de les rodes dels carros que subministraven carbó a les fabriques de la ciutat i que en aquella zona eren nombroses (la Terrassa Industrial, Sala i Badrines, Cal Soler, etc.).
Per explicar aquest fet cal indicar que a Terrassa també es subministrava un altre tipus de carbó, en aquest cas carbó mineral, que és el que es feia servir en les fabriques (per les màquines de vapor). A la nostra ciutat aquest material arribava per la via del tren dels Ferrocarrils del Nord i llavors es repartia amb uns carros que feia goig de veure, ja que eren molt grans i estaven proveïts d’una mena de caixes de fusta altes i molt reforçades, ja que tenien que aguantar molt pes i volum.
Us podeu imaginar que aquests carros no els podien moure uns cavalls normals ja que tenien que arrossegar un pes important i per aquest motiu es feien servir les races més fortes que hi ha i que normalment eren d’origen francès. Aquest carros i la corrua de cavalls eren difícils de maniobrar i això provocava un fregadís de les rodes en les voreres i produïa un important desgast, fet molt visible en els carres anys desprès de desaparèixer aquests carros. Potser encara hi haurà gent gran que recordarà els crits dels carreters per que els cavalls obeïssin el que els manaven”.
Nota: Un fet curiós és que hi havia qui recollia els bocins de carbó que queien dels carros per el seu ús domèstic i és que llavors tot s’aprofitava.