Els Records de Terrassa amb el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa

20 02 2015

2015_Cartell nit cultura terrassaCal remuntar-nos a l’any 2009 per recordar que el Consell Municipal de la Cultura i les Arts de Terrassa va fer una proposta per iniciar a la nostra ciutat un procés que havia de portar a la realització d’un Llibre Blanc de la Cultura.
Un dels punts culminants d’aquest procés va ser la realització del Congrés de la Cultura a Terrassa en el que el Blog dels Records de Terrassa hi va tenir presencia en una presentació pública, tal i com us vàrem fer saber en aquell moment.
Ara ja s’ha finalitzat la redacció del Llibre i amb l’objectiu de compartir-lo amb tots els qui vàrem participar en el procés i amb tota la ciutat, la Permanent del Consell de Cultura ha proposat de celebrar-ho amb un acte festiu, a nomenat la “Nit de la Cultura a Terrassa” que es farà avui dia 20 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Alegria del carrer Gaudí.

Anuncis




Alguns cotxes que han marcat la meva vida

18 02 2015

cotxe gassogen fontL’amic Ricard Font ens proposa avui un nou record referent als records de la circulació o tràfec a Terrassa abans de l’ irrupció del popular 600.
En paraules seves ens diu: “Acabada la guerra a Terrassa quasi no hi havia cotxes, tal i com podeu veure en la foto adjunta (esquerra) amb la casa del meu avi i el Ford amb gasogen, ja que no hi havia tampoc gaire benzina i el gas per poder circular es feia a base de mal cremar carbó o fusta. Fixeu-vos que no es veuen automòbils al carrers.
cotxe matricula GE 1Després l’avi es va comprar un Buik Eik amb el que, curiosament, el meu pare va utilitzar per anar a Suïssa i allí va trobar un cotxe exactament amb la mateixa matrícula Ge-6991, la diferència és que un era de Girona (GE-RONA), l’altre de Ginebra (GE-NEVE). En la fotografia de la dreta hi surt una senyora, que és la meva mare.
topolino fiat fontEl meu pare tenia un Topolino Fiat que també podeu veure en la foto (a l’esquerra) al costat d’un noi que sóc jo mateix.
Quan van deixar importar cotxes de França es va comprar un Renault 4.4 renault font importacioque podeu veure en les fotos de la dreta encara amb la matricula d’importació (en la fotografia hi surt el meu pare) i més tard ja amb la matricula normal i el cotxe re-pintat de granat (en la fotografia el de dins soc jo i el de fora un amic del meu pare que es deia Llorenç Llobet Gràcia i era productor i director de cine professional).
citroen ID fontPosteriorment el pare va tenir un Citroën ID (veure foto a l’esquerra) i jo mateix un Citroën 2cv citroen 2cv font(veure foto de la dreta) en el que m’hi podeu veure retratat al seu costat.
Quan van començar a sortir el primer 600 de la factoria de Zona franca de Barcelona tot va canviar fins arribar al caos circulatori d’avui en dia (la foto del 600 correspon a un que vaig llogar a Mallorca).600 llogat font
Al final us deixo un parell de fotografies dels dos cotxes que també he tingut”.

cotxes nous font 2 cotxes nous font 1
Nota: Qui vulgui explicar quelcom dels seus primers cotxes també ho pot fer deixant els seus comentaris en aquest post.





Records personals del cinema d’abans

10 02 2015

cartell pintatAvui hem rebut un nou record de l’amic Badrenas sobre el món del cinema.

En aquest sentit, cal recordar que a aquest tema li vàrem dedicar un seguit de records que podeu trobar en aquest blog en l’apartat dedicat al cine.

En tot cas ell ens diu:

El que a mi sempre m’havia cridat l’atenció de les “coses” dels cinemes, eren els cartells murals que es pintaven a les façanes dels locals, i que si anaves el diumenge al vespre al cinema, quan sorties ja havien col•locat els cartells del programa de la setmana vinent. Aquests cartells a que em refereixo no són els típics cartells de cada pel•lícula que venien amb la programació, sinó uns de grans que algun artista pintava ad-hoc. Recordo molt bé els del Rambla i de l’Alegria. Estaven molt ben fets. Algú coneixia algun dels autors de les cartelleres? A Terrassa hi havien dues empreses de cinema: l’empresa Porta, i la dels Mollet i competien per millorar l’oferta (com ara!!!).
Les pelis que una setmana feien als cinemes del centre (Rambla, Recreo, Alegria…) la setmana següent les feien als perifèrics (Imperial, Dore, Arenas…). Al cinema hi anava molta gent i en ocasions les entrades fins i tots s’esgotaven malgrat que els locals eren de molta cabuda. Feien dos sessions, tarda i nit, amb dues pelis a cada sessió, la primera era dolentota i la segona era la bona, és a dir, si arribaves tard, no et perdies gran cosa. Més endavant es va posar de moda la “sessió continua” .
El cert és que tampoc teníem gaires més coses per a distreure’ns els caps de setmana. Dins dels cines es fumava, no recordo si legalment o d’estranquis, però el raig de llum que portava la imatge des del projector a la pantalla, era sovint una boira del fum. També recordo lo petita que era la pantalla… quasi com una tele de les d’ara, i la mala qualitat del “sonoro” que a vegades costava de seguir, suposo que degut a que les cintes que passaven ja havien voltat mig món quan arribaven aquí.
… Prou. tampoc calia entrar en tan detall….”

Nota: I tant que calia entrar en tant detall i moltes gràcies per compartir de nou els teus records amb els demès. Aquest és l’esperit i l’objectiu d’aquest blog. I, com a primera resposta a la pregunta que planteja l’amic Badrenas, us recomano la lectura del record: les-cartelleres-i-retols.





Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (1) – El recollidor de femtes

4 02 2015

VIL30_84-3865 escombriaire arozteguiHe anat recollint, de persones grans, records sobre oficis o feines curioses de la Terrassa d’abans, i això és part del que m’han explicat:
“Curiosament un ofici que ha desaparegut totalment dels carrers de Terrassa i que recordo molt bé és el recollidor de les deixalles de les cavalleries i és que llavors la majoria de les cases que vivien del camp tenien un macho o un burret i a més tot el transport dels comerços i de les fàbriques es feia amb carros tibats per cavalls, fet que produïa una gran quantitat de deixalles que calia retirar d’uns carrers que la majoria eren encara de terra.
Aquest personatge recordo que utilitzava una mena de paleta gran per recollir les femtes i s’ajudava d’un cabàs per recollir-les i, un cop ple, el buidava en un carret tibat per un burro. Del que desprès en feia de tot el que havia recollit no en se rés del cert, però és de suposar que si no es feia servir per adobar algun jardí municipal (ben escassos en aquells anys), algú li deuria comprar ja que no tinc clar que aquest ofici fos un servei municipal.
Cal dir que moltes vegades aquesta feina la feien les mateixes veïnes dels carrers, que recollien les femtes per adobar les plantes dels seus patis o dels testos dels balcons, ja que llavors d’adob artificial no n’hi havia.
Malauradament, avui del carrer només es poden recollir deixalles i xiclets enganxats al terra i també tiquets del pàrquing de les zones blaves i les enganxines de la grua municipal, entre d’altres coses que ens ha portat la modernitat”.
Nota: Aquests records són personals i de gent ja bastant gran i potser que continguin algun error. Per això us demanem que qualsevol que hi vulgui afegir un comentari o un aclariment serà molt benvingut.