La fonda Suissa guanya el 3r Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

19 05 2017

Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Tercera Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat molt ajustat ja que ha aconseguit un 26 % dels vots: La Fonda Suïssa (publicat el 1909) que estava situada al carrer de Sant Llorenç 10. Posteriorment aquesta Fonda va canviar de nom i es va denominar Fonda-Bar La Troya, propietat de Magí Riba ( anunci 1928) i finalment va passar a dir-se Bar-Fonda “La Perla de Egara” (anunci 1936).

L’anunci gràficament utilitza uns detalls modernistes florals que emmarquen el text. Si ens fixem amb detall en l’anunci descobrirem que el text fa servir un català d’abans de la normalització lingüística.

La Fonda a més de menjars oferia habitacions que es destaca que estan moblades, de manera que no has de dormir al terra. Ah i un detall important és que estaven oberts tota la nit de tal manera que qui volia arribar tard o tenia que anar a treballar ben aviat, no tenia cap problema.

Aquesta Fonda estava situada estratègicament en una zona a mig camí de l’estació dels Ferrocarrils del Nord en un petit edifici que avui acull la seu del Centre Excursionista de Terrassa.

En recordeu d’altres de Fondes de Terrassa? us diem les que de moment coneixem:

  • Fondes (posadas) i Hotels: del Fum (Ctra. Montcada, 19), Peninsular (Sant Pere 56 i Raval 20), Condal (Vinyals, 7), Cataluña (Gabatxons, 12), España (Palla, 14 i desprès Raval, 6), del Centro (Raval, 24), Europa (Nord, 131), Universo (plaça Cervantes, 2 davant estació del Nord), Bonavista (Rambla amb Volta, 2), Liceo (Societat amb Nord, 76), Victoria (Sant Pere, 50), Paris (Font Vella, 62), la Moderna (Garcia Humet, 15 abans carrer mitjà del passseig), Canaletas (Rambla, 233), la Mallorquina (Jaume Jover, 15) del Pollastre (Plaça de la Creu del Poble de Sant Pere) i Rabassalet (Pantà, 67).
  • Com a Casa de Viatgers: Rafael Peró (Nord, 72).
  • Com a Hostal: El Cisne (Ctra. Matadepera, 88).
  • Com a Fondes-Café: Comercial o de Josep Codina, (Ctra Montcada amb Topete, 175).

:

.

Anuncis




Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (3) – El carboner de Cook i els carros de carbó Mineral

21 03 2015

carbons bautistafolch1928He anat recollint, de persones grans, records sobre oficis o feines curioses de la Terrassa d’abans, i això és part del que m’han explicat:
A casa teníem la calefacció de carbó i al sota escala hi havia una caldera de ferro colat que s’alimentava amb carbó i per això s’havien construït, al costat, una mena de dipòsits d’obra on s’emmagatzemava el carbó que tiraven dins la caldera amb l’ajuda d’una pala.
De tant en tant es tenia que avisar al carboner perquè ens omplís aquests dipòsits de carbó de cook, que s’obtenia del gas del carbó de pedra i que es feia servir principalment per les cuines econòmiques i les calefaccions . Recordo que per encendre-ho fèiem servir les anomenades teies, que eren com els nervis de la fusta (crec que de pi) i que cremaven amb facilitat.
Casa nostre era al costat del carrer Topete i una de les característiques d’aquest carrer era que les voreres estaven molt gastades i això, segons m’han explicat, era degut al fregadís de les rodes dels carros que subministraven carbó a les fabriques de la ciutat i que en aquella zona eren nombroses (la Terrassa Industrial, Sala i Badrines, Cal Soler, etc.).
Per explicar aquest fet cal indicar que a Terrassa també es subministrava un altre tipus de carbó, en aquest cas carbó mineral, q
carbonspalet1931ue és el que es feia servir en les fabriques (per les màquines de vapor). A la nostra ciutat aquest material arribava per la via del tren dels Ferrocarrils del Nord i llavors es repartia amb uns carros que feia goig de veure, ja que eren molt grans i estaven proveïts d’una mena de caixes de fusta altes i molt reforçades, ja que tenien que aguantar molt pes i volum.
Us podeu imaginar que aquests carros no
carbons joan caldero 1925els podien moure uns cavalls normals ja que tenien que arrossegar un pes important i per aquest motiu es feien servir les races més fortes que hi ha i que normalment eren d’origen francès. Aquest carros i la corrua de cavalls eren difícils de maniobrar i això provocava un fregadís de les rodes en les voreres i produïa un important desgast, fet molt visible en els carres anys desprès de desaparèixer aquests carros. Potser encara hi haurà gent gran que recordarà els crits dels carreters per que els cavalls obeïssin el que els manaven”.
Nota: Un fet curiós és que hi havia qui recollia els bocins de carbó que queien dels carros per el seu ús domèstic i és que llavors tot s’aprofitava.