Ca l’Anglada, el carbur i Cal Misses

29 07 2013

llum de carburoUn record de quan era escolta de l’Agrupació Mossèn Homs és el fet d’anar a comprar el terrossos que fèiem servir per els llums de carbur a Ca l’Anglada del Carrer Major de Sant Pere.
Aquests tipus de llums nosaltres els fèiem servir cada cap de setmana ja que els lots gastaven moltes piles i duraven poc i els llums de càmping gas encara no s’havien popularitzat prou. També es feien servir molt quan anaves a visitar una cova o baixaves a un avenc.
Aquesta tenda recordo que can anglada sant pereestava situada al número 88 (veure foto de la dreta) i que es tractava d’una adrogueria coneguda a tota la ciutat, dons allò que no trobaves enlloc segur que ho trobaves a Ca l’Anglada o a ca la Paca, que crec que era el nom que li deien popularment a aquest establiment tant curiós. De l’establiment el que també recordo són els aparadors de fusta i vidre que trobaves a banda i banda de l’entrada, sempre plens de tots tipus d’estris i productes i és que a dins us puc ben assegurar que hi havia de tot. M’imagino que quan es deuria tancar el qui es va quedar amb el que hi havia dins deuria al•lucinar per la quantitat i varietat del gènere que hi atresorava. No se quan va tancar però suposo que seria cap als anys 90 del S. XX.
De més antic, al S. XIX, diuen els historiadors que en aquest lloc hi havia la seu del Partit dels Catalanistes i que també havia estat una sala on es feia el ball de la Festa Major fins a principis del S. XX.
Just al davant d’aquesta casa hi trobem el carrer de Bonaventura Castellet, nom que va substituir, l’any 1904, a l’antic Camí de Montserrat i que enllacant, més enllà del torrent, amb l’antic camí que sortia de Terrassa es dirigia cap a la coneguda serralada.major de sant pere 1930
Per cert i posats a recordar, a l’altra banda del carrer i abans d’arribar al passeig 22 de juliol hi havia una tendeta on hi anavem a comprar xiclets, pegadolses i tebeos i que els vailets coneixem com a Cal Misses. En la foto de l’esquerra dels anys 30 es pot apreciar la botiga de ca la Paca i a la dreta on hi ha el lletrero de farmacia és és o menys on hi havia cal Misses.





Curar-se de l’espatllat

20 07 2013

curanderos 20-4-22Ens explica l’amic Badrenas: “Avui no em trobo massa be, i m’he recordat de quan era jovenet, que quan estava així, hem deien que “estava espatllat” i hem portaven a curar a ca l’Ezequiel, que amb unes canyes i unes oracions ens curava.
També havia tingut “la naurella ensorrada” que no sé ben be quina part del cos és, però si que recordo que m’abraçava i feia un sotrac amb els braços, de forma que a mi m’espetegaven les costelles, i amb això se’m curava (podria ser el diafragma de l’estomac?).
Hi havien altres curanderos que guarien de “l’espatllat” però l’Ezequiel era el més conegut, al menys en el meu entorn. Les canyes que utilitzava eren obertes per la meitat i les apuntalava en el cos del pacient i, a mida que avançaven les oracions, les canyes s’anaven doblegant, senyal que la cura era a prop.
També “curaven de l’enyorat” amb altres tècniques com tirar gotes d’oli en un cosit amb aigua i aconseguir que les gotes s’ajuntessin, senyal que ja t’havies curat, o be tirar pedres, també a l’aigua, i no sé quina cosa havia de passar amb les ondulacions que produïen al caure. Un altre tractament era penjar-se amb les mans a una porta i els ossos es posaven a lloc, o be aixecar els braços paral•lels a una paret fins a tocar ambdós dits polses, que en el primer intent no arribaven mai a tocar-se i sempre un quedava més baix que l’altre i, a base d’intents, s’aconseguia ajuntar-los: i ja estaves curat!!!
El que més abundava eren els que curaven amb oracions i ho curaven quasi be tot. Cal indicar que els curanderos no podien cobrar i només demanaven “la voluntat“.
Ara, amb les retallades a la sanitat, potser haurem de desempolsinar aquestes tècniques i posar-les al dia, que a ben segur sortirien més be de preu i, si abans curaven, perquè ara no?
Au, a aprendre les oracions i posar un xiringuito” – Josep Badrenas

Nota: Segons sembla curar-se de l’espatllat és una antiga tradició mediterrània que ha perdurat al llarg dels anys. Una persona estava “espatllada” quan se sentia cansada, amb poca gana, marejada o trista i era bastant típic de l’adolescència. Hem triat per il•lustrar aquest record un article del 1922 en que es critica la quantitat de curanderos que hi havia a Terrassa.
Recordo una altra tècnica per curar l’espatllat : et feien asseure en una cadira baixa i era necessari que els teus peus reposessin ben plans a terra, deixant el cos relaxat sense fer cap força i amb l’esquena dreta. Llavors t’agafaven els dits grossos de les mans, mentre els genolls del curandero et travaven els genolls, i es feien venir endavant, posteriorment et baixaven els braços i te’ls tornaven a aixecar per fer-los venir cap endavant. Si llavors els dits no coincidien en la seva llargada volia dir que estaves espatllat, i t’havien de repetir l’exercici tres o quatre cops fins que s’igualaven. Es finalitzava creuant-te els braços pel davant fins a tocar-te les espatlles i es repetia un parell de vegades. Al final els dits coincidien i ja t’havies curat.
He trobat una antiga oració pels espatllats que deia: “Gloriós Sant Cosme, Sant Damià, Santa Magdalena: Jesús a la creu fou clavat, fou crucificat. Les tres persones de la santíssima trinitat! Que es curi el Pepet (el nom de l’espatllat). Prompte sigui curat, com les cinc llagues de Crist crucificat” També era costum finalitzar resant algun parenostre.
Pel que diu en Badrenas, la cura de les canyes era més pels desllomats que pels espatllats: jo recordo que s’agafaven dues canyes llargues que s’escalfaven prèviament i, llavors, es partien per la meitat de dalt a baix. El desllomat les tenia que agafar per la punta i estrenye-les, una a cada costat de la cintura. Llavors el curandero feia el mateix mentre murmurava la seva oració.





Vestigis del “Banc Català Hipotecari” a Terrassa

13 07 2013

reixa banc català hipotecariEl “Banco Catalán Hipotecario” va sorgir després de l’anomenada llei Cambó de 1921 (llei d’ordenació bancària que va donar forma al que el experts consideren primer sistema bancari espanyol) ja que es va constituir a Barcelona el 18 de gener de 1924.
Com a entitat independent va durar molt poc ja que al 1936, quan ja es trobava en situació de suspensió de pagaments, va ser absorbit per el “Banco Popular de los Previsores del Porvenir”, el que tots coneixem com
banco catalan hipotecario 1926a “Banco Popular Español” que és com aquesta entitat va començar la seva presencia a Catalunya.
El més curiós d’aquesta entitat tant efímera és que a Terrassa encara a dia d’avui hi podem observar el vestigi de la seva
banc catala hipotecari 1931presència. Tant sols cal que us acosteu al carrer de l’església i observeu la reixa d’una de les cases que el conformen, quasi a tocar de la plaça vella (veure les fotos actuals que ens ha fet arribar l’amic Ricard Font).
Jo d’aquest banc i de la seva història a Terrassa no en sé rés i l’únic que he trobat, a part de la reixa, és un parell d’anuncis, un del 1926 en que quatre entitats publiquen un anunci conjunt i un altre del 1931 en que surt anunciat amb el nom en català
banc catala hipotecari anagramaBanc Català Hipotecari” i on s’indica la seva situació exacte: a la Plaça Major,13, el mateix edifici que encara conserva la reixa, que abans hem citat, amb l’anagrama de l’entitat.
accio banc catalaLa darrera data que ens ha arribat és que el seu director es deia Llongueres, però si algú pot aportar més dades seran molt benvingudes. El Ricard també ens fa arribar una acció d’aquest banc.





Un quadre desconegut d’en Domenec Donadeu

4 07 2013

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl bon amic Ricard Font ens ha demanat si el podíem ajudar a esbrinar qui és l’autor d’un un quadre que te a casa seva des de la mort de la seva sogra, que n’era propietaria. Normalment aquesta no és la finalitat d’aquest espai dedicat als Records de Terrassa però, com que al darrera hi ha elements referents a la nostra història, m’ha semblat interessant explicar-los per mirar d’esbrinar aquesta signatura desconeguda.
La curiositat és que aquest quadre pertanyia a Domenec Donadeu l’anomena’t popularment com a “marquès de Patat” per la seva arrogància (a cal Donadeu en deien a cal Patat). En Domenec era fill del Donadeu que regentava l’antic “Café Colom”, situat a la plaça Vella i germà de l’avia de la dóna del Ricard, la Cristina Segués de la “Bòbila Segués Donadeu”.
segues donadeu 1923b

En Domenec Donadeu era l’amo de la finca de Coll Cardús, que després va ser heretada per l’antic alcalde de Terrassa i governador de Girona, el seu nebot, en Josep Donadeu.

Dades del quadre segons el propietari: fa 80 x 65 i a la signatura només s’hi aprecia una “P” i al damunt “barca” i al costat “Alcazar Sevilla”quadre desconegut font.

Aquí podeu veure una comparativa que ens fa arribar l’amic Font:.

Nota dels Records de Terrassa: Jo hi llegeixo quelcom similar a Garcia. Recomanem la lectura dels comentaris ja que aporten dades molt interessants dels Donadeu.





El senyor de Terrassa i la llumenera de l’Avinguda de la Llum

2 07 2013

Just desprès de publicar el record sobre l‘Avinguda de la Llum m’he trobat un senyor de Terrassa, dels d’abans, que m’ha explicat una anècdota, tot i que m’ha demanat mantenir el seu anonimat.lluminera p

El fet és que un dia dels anys 40, just desprès d’haver-se inaugurat aquesta avinguda, la seva mare li va dir que anirien a Barcelona a comprar-li una gavardina. I, quan passaven per l’Avinguda, el vailet va quedar-se meravellat d’una mena de llumenera antiga que s’exposava en un dels llavors magnífics aparadors. Tanta estona es va quedar observant aquest estri que la seva mare mig enfadada li va dir: “J.A. vols la gavardina o la llumenera?” i el fet és que el noi se’n va anar a casa sense la gavardina.

Mentre m’ho explicava jo quasi bé no m’ho creia i al preguntar-li si de veritat havia passat em va dir: “vine a casa que t’ensenyaré la llumenera” i dit i fet. Per tal de deixar-ne constància li vaig demanar que em deixes fer-li una fotografia que és just la que il·lustra aquesta anècdota.








%d bloggers like this: