El “Cepo” arriba a Terrassa

28 05 2013

cepo 12-1988Darrerament veig més triangles de retirada de vehicle que mai i no sé si és que la gent aparca cada vegada pitjor o és que els serveis de retirada de vehicles mal aparcats són més eficients que mai. Ja varem parlar en un post anterior de que el servei de la grua es va inaugurar al gener del 1973 a Terrassa.
Una quants anys desprès es va popularitzar un sistema que en comptes de retirar el vehicle el que feia era immobilitzar-lo. Segurament molts de vosaltres recordareu l’anomena’t “cepo”.
En data 16 de desembre de 1988 l’Ajuntament de Terrassa va començar a utilitzar aquest sistema per tal d’immobilitzar els vehicles que no paguessin en els parquímetres instal•lats, des de feia 2 anys, a la ciutat. La veritat és que l’ordenança oficial ja s’havia aprovat una any abans, però per diversos motius que desconec va tardar molt en ser aplicada.
Jo encara recordo que llavors tenies que pagar una multa de 1.000 pessetes per poder-lo alliberar (tinguem present que mil pessetes l’any 1988 era una quantitat important).
De fet haig de reconèixer que a mi de “cepo” no me’n van posar mai, però de multes als parquímetres un munt.





El parvulari de la Bandera al carrer de la Llibertat

23 05 2013

escola navarra (llibertat)En un post anterior parlavem del carrer de la Llibertat i cal esmentar que l’any 1930 es va inaugurar en aquest carrer un dels elements que li va donar més vida, l’escola parvulari de la mestre Pilar Gelabert, coneguda popularment con “La Bandera”.

Aquest petit parvulari tenia una única aula de 72 m2 i un espai habilitat com a pati de només 55 m2. L’any 1971 encara existia amb el nom de parvulari nº5 però ja era de caire estatal (veure fotografia d’aquell any).

Segons consta en l’estudi que es va fer de les escoles de Terrassa, la capacitat de l’aula era de 51 alumnes, el que significa que els nens deurien estar una mica apretats.





Veniu a la presentació de la revista Vallesos

22 05 2013

Vallesos terrassa revista

Us volem convidar a que vingueu a la presentació de la nova revista Vallesos ja que segur que hi trobareu records com els què, des d’aquest espai, intentem recuperar a l’entorn de la nostra ciutat.

L’acte és dimecres 22 de maig a dos quarts de 8 del vespre, al convent de Sant Francesc de Terrassa (Plaça del Doctor Robert, 1).

En aquesta presentació es farà un record especial pel Saqueig Borbònic de Terrassa a l’any 1713.





Punt i final …?

14 05 2013

cal santiago desaparegut1 cal santiago desaparegut2Aquest és l’aspecte que avui sota la pluja tenia el lloc on abans hi havia hagut Cal Santiago.

Esperem que aviat rebem noticies de en quin lloc s’instal·larà la porta adovellada d’aquesta antiga vivenda.

Punt i final doncs a l’aspecte que tenien moltes de les cases de l’antic poble de Sant Pere, major de sant pere 1930si bé és cert que no totes eren iguals i que de cases amb porta adovellada només n’hi havia unes quantes (per cert potser què quan aquestes també es van enrunar s’haria hagut de protestar igual que s’ha fet ara, no?). Podem comprovar-ho en la foto de la dreta on s’observa el carrer Major de Sant Pere des de la cantonada amb l’antic carrer del ferrocarril l’any 1930.





Celebrem la #firamodernistatrs 2013

10 05 2013

mosaics prat i Carreras 1907Som de nou a punt de celebrar la Fira Modernista de Terrassa de l’any 2013 #firamodernistatrs i com sempre, des d’aquest espai dels records ens volem sumar a la festa.
Aquest any us deixem amb dos anuncis d’època modernista apareguts en la premsa de Terrassa a principis de segle XX. El primer és un anunci de l’empresa de mosaics hidràulics Prat i
cartell fira modernista 2013Carreras, ubicat al carrer del Racó 20 i l’he triat perquè precisament el motiu del cartell d’aquest any són els mosaics que hi ha a la cuina de la Casa Baumann (veure imatge del cartell de la Festa d’enguany a la dreta) i que potser, fins i tot, podien haver estat fets per aquesta empresa o una de similar.
El segon anunci és de les famoses píndoles del doctor Vinyals que tant bé diuen que anaven per els problemes digestius. No us perdeu el detall
pildoras vinyalsdel vestit de la senyora que és un bon exemple a l’hora de dissenyar una vestimenta típica del modernisme.
Finalment, i ja que estem de festa, us proposem un petit joc: festa major de sant pere 1986

  • A la fotografia que adjuntem, corresponent a la Festa Major del Poble de Sant Pere de l’any 1986, tot just fa 27 anys, hi podem reconèixer algunes personalitats, algunes vestides d’època.
  • Però, sabríeu dir com es diuen?




El carrer de la Llibertat o de Sant Llorenç

9 05 2013

plaça de la creu principis S.XXEn el darrer post hem parlat del petit mercat de la plaça de la Creu i just desprès de fer-ho m’he trobat una fotografia d’una època encara més antiga que la de la instal•lació de les barraques de fusta.
En la fotografia podem observar-hi l’antiga font què, curiosament, no presenta la creu al damunt sinó que en comptes de creu hi ha un fanal. La creu, si us hi feixeu bé, ja que la foto no té gaire qualitat, la podem observar darrera de la font, a la dreta, just davant d’un dels bancs de la plaça.
11-11-1905 canvi nomsTambé podem observar a l’esquerra de la font un cartell que malauradament no podem llegir. El terra del carrer no era encara asfaltat i l’únic que si que s’havien construït eren les voreres pel pas dels vianants.
Des d’aquest punt veiem a la dreta de la imatge l’entrada del que avui coneixem com el carrer de la Llibertat, nom atorgat en referència a un dels valors sorgits de la Revolució Francesa. Aquest nom se li va posar el 7 de novembre de 1905 (veure publicació de l’època) i el perquè, el trobem en el fet de que un any abans s’havia produït l’anexió de l’Antic Poble de Sant Pere a Terrassa (veure imatge de l’Antic antic poble de sant pere anys 20Poble als anys 20 a la dreta) i el consistori va decidir de canviar el nom d’alguns carrers d’aquella antiga població, en molts casos perquè molts d’ells ja tenien un nom similar en els carrers de Terrassa i això podia produir certa confusió. En aquest cas va ser així ja que el nom anterior d’aquest carrer era el de Sant Llorenç i que se li havia posat pel fet de que aquest carrer no era altra cosa que l’antic camí de Terrassa a Castellar (veure plano de l’any 1929a l’esquerra) i que passava pel pont de Sant Pere ja que encara no s’havia construït el pont del Passeig. antic cami a castellar 1929El camí antic, abans de que es construís la carretera de Matadepera, també anava en direcció a la muntanya de Sant Llorenç (d’aquí el nom) i fins i tot arribava a Mura per un camí de terra, mantingut en bona part per les persones que vivien en la caseta de peons caminers que es troba al Coll d’Estenalles. Aquest vell camí passava pel costat de les masies de can Tusell i de can Fatjó (de les que també n’hem parlat en anteriors posts). Cal esmentar que en l’època franquista el nom del carrer es va canviar per el de Navarra.
El 1918 podem observar que es va projectar una reforma
perquè tingués continuitat més enllà del carrer Ample ampliació carrer llibertat 1918(veure plano de l’època a la dreta), però finalment es va quedar tallat pel aquest mateix carrer. Just a la cantonda de la dreta amb el carrer Ample recordo que el meu avi hi tenia una casa llogada en la que s’hi venia roba.





Els quioscs de la Plaça de la Creu

3 05 2013

quiosc plaça de la creuEn la imatge podeu veure uns antics quioscs que formaven part del desaparegut mercat de la Plaça de la Creu, al inici de la carretera de Matadepera i que va ser inaugurat als voltants del 1917.
La construcció era ben especial amb tres quioscs que sobresortien de la construcció i que contenien cada un d’ells una parada. Les teulades eren a doble vessant i molt inclinades i s’unien totes en una mena de torre acabada amb punxa. És podia accedir a l’interior de cada parada gràcies a una porta que hi havia a l’esquerra de cada habitacle i la zona del taulell es tancava amb una persiana de fusta des de l’interior per tal d’oferir el màxim de seguretat.
Les 3 parades eren ocupades per una gallinaire i dues carnisseries. A la foto podem observar la parada de la Ramona Verdera on es venia carn de bè i segons ens han informat va ser feta pel seu marit, en Josep Serra i Valls que a més de pintor li agradava força la fotografia. Aquest negoci tenia continuïtat en una parada que la seva mare tenia al mercat de la Independència, mentre el seu pare es dedicava a criar bestiar prop del Pla de l’Ametllera. Aquesta nissaga era coneguda com els de Cal Cordes, ja què segons diuen amb els budells del bestiar en feien cordes de tot tipus, tant per instruments de música com per a la sutura de les ferides.
font plaça creu1
 Aquest mercat o quioscs com també eren coneguts, al igual que el que hi havia a les Quatre Carreteres, obria tots els dies de l’any a excepció de les dues grans festes de dijous Sant i Nadal. Això vol dir que els diumenges també obrien i el motiu és que molts excursionistes s’hi atansaven per comprar carn per fer-ne costellades al bosc dels voltants.
La carn es guardava en el mateix quiosc, en una mena de fresqueres subterrànies que arribaven fins a sota mateix de la font que hi ha hagut sempre a la plaça i que aprofitaven la seva frescor per conservar la carn (veure foto actual de la font a la dreta).
disposicio mercat del triomf 21-11-28Quan al 1928 es va inaugurar el proper Mercat del Triomf els venedors d’aquests quioscs s’hi van traslladar, obrint-hi noves parades, fet que va provocar la desaparició d’aquesta singular construcció, a l’hora que s’arreglava la zona tal i com avui la podem trobar.








%d bloggers like this: