Poc conegut és el fet de que al 1917 es va decidir concedir el títol de comte de Sant Llorenç del Munt, per part del Papa Benet XV, (consentit el seu ús a Espanya pel real decret del 15 de juliol del 1917), al Sr. Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt (podeu veure la seva esquela del 22 d’abril de 1925 de Navarcles).
El va succeir el seu fill, el Sr. Josep Mª de Quadras i de Caralt. A la foto que ilustra aquest record podeu veure al Sr. Antoni Quadras a can Pobla amb la suposada costella del Drac de Sant Llorenç, l’any 1903 (pel que sembla es tracta d’una vertebra de cetaci però com que va desapareixer, ara no ho podem corroborar).
Avui aquest títol segueix en actiu, tot i que no tinc coneixement d’on viu actualment l’actual comte. El que si que sabem és que es va casar amb Maria Victoria Sans Acevedo i que va tenir 5 fills i, també, que és membre de l’antiga ordre de caballeria del sant Sepulcre de Jerusalem.
Nota.- Recomano llegir els comentaris rebuts perquè ajuden a aclarir el que aquí hem exposat i esmenen algunes errades comeses. Gràcies per totes les aportacions.
Records de Terrassa 
El meu pare, en Pere Font i Marcet, cineasta amateur, era molt amic d’un cineasta amateur anomenat Delmir de Caralt i Puig, casat amb Pilar de Quadras i Feliu germana del baró de Quadras propietari de la casa de can Pobla. Els Caralt crec que no tenien fills.
Varen construir l’hotel i l’ermita de Sant Bernat del Montseny i varen fer-se una estança particular dins l’hotel, en el que jo hi vaig estar.
Com a curiositat, sé què, per l’ermita, va comprar teules velles amb molsa i tot, però el paleta les va netejar una a una, amb el conseqüent emprenyament d’en Delmir.
Ell va ser el fundador de la biblioteca del cinema i de la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya.
Podeu trobar més informació a internet, però el que no diu és que va ser un dels promotors del pantà de la Baells, que a més d’aigua proporcionava energia als cotoners del Llobregat, que ell n’era un.
Per cert, la germana d’en Delmir de Caralt, Montserrat, es va casar amb el seu cunyat, Josep M. de Quadras i Feliu. O sia eren un germà i una germana Caralt, casats amb un germà i una germana Quadras.
Que el baró de Quadras era propietari de can Pobla és evident. Però que fos propietari del monestir ho dubto. Algú que hagi llegit, “propietari de Sant Llorenç del Munt” s’ho pot pensar. Qui ens ho pot aclarir?
1º la esquela es la del hijo del I Conde de Sant Llorens, ( con S), da la casualidad que el II Conde, que se apellidaba igual que su padre “de Quadras y Feliu”
2º el I Conde era hermano del Baron de Quadras y por tanto sus descedientes primos en distintos grados
3º Pîlar de Quadras y Feliu esposa de Delmiro Caralt y Puig era hermana del 2º conde de Sant Llorens y prima del Baron de Quadras
3º el Baron de Quadras nunca ha sido propietario de Can Pobla y El Conde Sant Llorens si era propietario del Monasterio de Sant Llorenç o la Mola, hasta hace aproximadamente 30 años en que se lo vendio a la Diputación
4º la costilla sigue existiendo y la tenemos nosotros
Por cierto somos 6 hermanos no cinco
Mi Padre no solo es miembro de la Orden Ecuestre de Santo Sepulcro de Jerusalen , (http://www.oessj.org/) (http://www.vatican.va/roman_curia/institutions_connected/oessh/) entre otras corporaciones, como lo fue su padre, su abuelo, sus tíos los Barones ,mi madre y dos hijos, si no que también fue el Lugarteniente de Capitulo de Aragon Cataluña Y Baleares desde el 1.985 hasta el 2.005 y yo fui Canciller de la misma desde el 2.005 hasta 2.009, también un Barón de Quadras fue Lugarteniente en los años creo 60´s.
Sr. de Quadras, gràcies per les seves puntualitzacions. Per favor si té la costella, podria dir-nos exactament de que es tracta?
http://www.llibrevell.cat/santllorens/thm0000.html
m’ha agradat l’enllaç del llibre antic, com a curiositat, a la Seu de Barcelona, a la Porta de Sant Iu hi ha una respresentacio d´en “Guifre lo pilos” lluitant amb el Drac.
Sr Ricard Font Serra
Como no podría ser de otra manera la costilla del Drac, es de Drac nunca lo hemos dudado y por tanto, ni la hemos llevado a analizar, ni creemos oportuno hacerlo ¿mejoraría algo si supiésemos otra cosa?, yo creo que no.
En cuanto a mi tío abuelo Delmiro, en realidad, fue el que se caso con una hermana de su cuñado, eran bastante más jóvenes, Entre otras distinciones tenía: 2º Premio de l’American Society of Cinematographers, Medalla de Oro de la Unión Internacional de Cinema Amateur (UNICA), Medalla al Mèrit de la Diputació de Barcelona, Premi Extraordinari de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, y la Laureada de San Fernando.
Por cierto si no se quieren leer todo el libro de Mn A Verges, del cual puse el link, el pasado 28 de Noviembre, las referencias al Drac empiezan en la pagina 157, y de verdad es curioso de leer, pues habla hasta del hijo de Carlomagno, Leudovico Pio.
Sr. José de Quadras, li agraeixo la seva resposta en quan a la costella, Crec que és millor no acudir a la ciència per no desfer la llegenda. En la película francesa que va anar a la berlinale:La Science des rêves (La ciencia del sueño a Espanya), queda ben definida la seva posició.
Un dubte…sense ànim d’ofendre…voste sr. Jo sé no xerrar en català… vol dir que no resideix a Catalunya?
Sr. Anonim . lo hablo, pero no quiero escribirlo por que no se hacerlo correctamente (naci en 1.958 por tanto no lo estudie) por eso antes de hacerlo mal, prefiero escribir en castellano.
Vivo en Barcelona, hablo y leo indistintamente Catalán y Castellano, sin ningún problema segun el interlocutor o escrito que tengo enfrente.
Ah y desde luego no me ofende la pregunta, no creo que sea un caso único
pel que tinc entès, tenim la sort de viure a un lloc on es parlen tres idiomes;
català, castellà i aranès. perquè algú hauria de parlar una d’aquestes tres llengües en concret si es desenvolupa més còmodament en un altre?
És requisit indispensable parlar Català per residir a Catalunya?
Bon any a tothom.
Una pregunta, senyor José de Quadras: Quina relació té la seva família amb Maria de Quadras Serra?
Gràcies!
Sr Serra, en cuanto a su pregunta de parentesco, la verdad es que no lo se, la família Quadras es muy extensa, mi bisabuelo tuvo 9 hijos y aunque dos no tuvieron descendencia y mi padre al final era hijo unico, la verdad es que somos muchos y no se los segundos apellidos de todos, la última vez que nos reunimos desde mi tatarabuelo hacia abajo eramos más de 400 y a la reunión asistieron unos 250.
Un saludo
José de Quadras
Conde de Sant Llorens del Munt
[…] El comte de Sant Llorenç del Munt […]
[…] Enllaç al blog Records de Terrassa, on podreu trobar-hi el diàleg amb el comte de Sant Llorens i on s’hi parla de la costella de la brívia. […]