Records de Mossèn Garrit i la missa del Gall a la Mola

En Ricard Font ens envia una foto de la Missa del Gall a la Mola de l’any 2010, tot indicant-nos que quan era més jove hi anava amb Mn. Joaquim Garrit i Rigol. La missa era organitzada cada any per el Centre Excursionista de Terrassa.

I ens diu: “Mn. Joaquim no depenia de cap parròquia, als anys seixanta era un capellà obrer que treballava en una ferralleria, jo el recordo que va venir a buscar unes maquines velles a la Tintoreria Llanera amb un toro i una furgoneta. Ara que te 86 anys per fer unes reunions encara va cada setmana a Barcelona a peu per Collserola“.

Una altra anècdota que ens explica diu: “A la primera manifestació de capellans que va tenir lloc davant de la policia a via Laietana, Mn. Joaquim de les garrotades que li van donar li van caure les ulleres al terra, i per no perdre-les les anava buscant i mentrestant, com que no podia fugir, el policia l’anava garrotejant l’esquena”.

En Ricard també esmenta que “per no tenir de caminar tant a la nit, els deixaven la clau de la barrera de can Robert i podien aparcar a can Pobla“.

Finalment ens indica que “a la missa del gall de la Mola en el sermó Mn. Garrit ens va recitar el Cant espiritual: Palau i Fabre” que com que li va agradar mot ens transcriu a continuació:

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu,
que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis,
que arribo a creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto.
I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit?
No deu ser tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi
si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d’amor més estranya i més dura!
Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí.
Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te:
Ets.

Adjuntem unes felicitacions que es lliuraven als assitents a la Missa del Gall, una del 2011 i una del 2012 i de les que tant sols se n’editaven 200 exemplars.

  

El comte de Sant Llorenç del Munt

Poc conegut és el fet de que al 1917 es va decidir concedir el títol de comte de Sant Llorenç del Munt, per part del Papa Benet XV, (consentit el seu ús a Espanya pel real decret del 15 de juliol del 1917), al Sr. Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt (podeu veure la seva esquela del 22 d’abril de 1925 de Navarcles).

El va succeir el seu fill, el Sr. Josep Mª de Quadras i de Caralt. A la foto que ilustra aquest record podeu veure al Sr. Antoni Quadras a can Pobla amb la suposada costella del Drac de Sant Llorenç, l’any 1903 (pel que sembla es tracta d’una vertebra de cetaci però com que va desapareixer, ara no ho podem corroborar).

Avui aquest títol segueix en actiu, tot i que no tinc coneixement d’on viu actualment l’actual comte. El que si que sabem és que es va casar amb Maria Victoria Sans Acevedo i que va tenir 5 fills i, també, que és membre de l’antiga ordre de caballeria del sant Sepulcre de Jerusalem.

Nota.- Recomano llegir els comentaris rebuts perquè ajuden a aclarir el que aquí hem exposat i esmenen algunes errades comeses. Gràcies per totes les aportacions.